Odó d'Orleans

(S'ha redirigit des de: Odó d'Orléans)

Eudes d'Orléans[1] (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.

Infotaula de personaOdó d'Orleans
Biografia
Naixement770 ↔ 790 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort834 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCortesà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEngeltrude of Paris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsErmentruda d'Orleans
Gebhard Graf von Lahngau (en) Tradueix
Gebhard, Count of the Lahngau (en) Tradueix
William, Count of Orléans (en) Tradueix
Wilhelm Graf von Lahngau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAdrià d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
GermansWilliam, Count of Blois (en) Tradueix i Waldrada Modifica el valor a Wikidata

El Annales Fuldenses el situen el 810 com a missi imperial a Saxònia quan fou capturat per Wilzis. El 811 els Annals d'Einhard l'esmenten com a signatari d'un acord amb els normands. Vers el 825 hauria rebut el comtat d'Autun (i potser Nevers) a la mort de Teodoric (Thierry) III. El febrer del 828 en la dieta general de l'imperi, Matfrid d'Orleans (comte vers 821-828) fou privat dels seus honors i el comtat d'Orleans fou cedit a Odó cosí de Bernat de Septimània. Però el 830 al pujar al poder Lotari I, el va perdre i fou retornat a Matfred, però la contrarevolució que va retornar al poder a Lluís el Pietós, als pocs mesos li va fer recuperar-lo. Matfred fou perdonat i restituït en els seus honors però sembla que Odó va conservar el comtat d'Orleans. El 833 Lotari tornava al poder però l'1 de març de 834 Lluís era restaurat si bé Lotari encara disposava de molts seguidors entre els quals Matfred l'antic comte d'Orleans i Lambert marquès de Bretanya i comte de Nantes i els seus partidaris van devastar la Nèustria a la dreta del Loire. El comte Odó d'Orleans, del camp imperial, i altres senyors, van fer campanya entre el Loire i el Sena per fer front als atacs de Matfred i Lambert; els dos exèrcits es van trobar finalment i Odó fou derrotat i mort junt amb el seu germà el comte Guillem de Blois, el comte Guiu del Maine, i altres magnats.

GenealogiaModifica

Podria ser fill del primer comte carolingi d'Orleans, Adrià (?-821), fill de Gerold I de Vintzgau i d'Emma d'Alamanya, que era cunyat de Carlemany (germà d'Hildegarda, esposa de l'emperador) i comte palatí del Rin. La seva mare seria Waldrada.[2]

Es va casar amb Engeltruda de Fézensac filla del comtre Leutard I de París i de Grimilda, i va tenir almenys dos fills:

Altres possibles fills són:

ParentiusModifica

 
 
 
Gerold de Vintzgau
 
EmmaNN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany (emp)
 
Hildegarda
 
Adrià d'Orleans
 
Waldrada
 
Guitburga
 
Guillem I de Tolosa el Sant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Odó d'Orleans
 
Bernat de Septimània
 
Gaucelm
 
Heribert
 

ReferènciesModifica