Obre el menú principal

Ermentruda d'Orléans (27 setembre 830 – 6 octubre 869) fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Infotaula de personaErmentruda d'Orleans
Ermentruda kralovna.jpg
Imatge de la tomba d'Ermentruda d'Orleans.
Nom original (fr) Ermentrude d'Orléans
Biografia
Naixement c. 830
valor desconegut
Mort 6 octubre 869 (38/39 anys)
Q333958 Tradueix
Lloc d'enterrament basílica de Saint-Denis
Altres
Títol Reina dels Francs i reina consort
Família Dinastia Agilolfinga
Cònjuge Carles II el Calb
Fills Judith of Flanders Tradueix
Lluís II de França
Carles l'Infant
Carloman, son of Charles the Bald Tradueix
Lothar the Lame Tradueix
Ermentruda
Rotruda
Gisela
Hildegarda
Pares Odó d'OrleansEngeltrude of Paris Tradueix
Germans William, Count of Orléans Tradueix i Gebhard, Count of the Lahngau Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Ermentruda era filla del comte d'Orleans, Odó I[1] i de la seva segona esposa, la germana d'Adalard el Senescal i de Girard del Rosselló,[2] Engeltruda, filla del comte de Fezensac,[3] Liutard (?- després del 812),[4] que era un dels comtes gascons de Lluís el Pietós, rei d'Aquitània i de Grimilde.[5] Per part de mare era descendent de Carles Martel.

BiografiaModifica

Només es tenen dades de la vida d'Ermentruda a partir de les seves núpcies. Es va casar el 13 de desembre de l'any 842 al Carisiacum palatium de Quierzy, amb el rei dels francs occidentals Carles el Calb.[6]
Va ser coronada a l'abadia de sant Medard de Soissons l'agost del 866.[7]

Ermentruda es va separar del seu marit el 867 sense haver estat repudiada i es va internar en un convent,[8] a prop de Valenciennes.

Va morir el 6 d'octubre del 869 al convent de sant Denís,[9] a l'edat de 44 anys. A la cerimònia de l'enterrament hi va assistir Bosó de Provença, el fill de Biví de Vienne[10] comte de la Borgonya Cisjurana, el qual va enviar un missatge a la seva germana Riquilda de Provença perquè anés a consolar el rei vidu.[11]
L'any següent (870), Carles es casaria amb Riquilda.

DescendènciaModifica

Ermentruda va tenir nou fills:[12]

  • Judit (844–870), casada en primeres núpcies amb Ethelwulf de Wessex, en segones núpcies amb Ethelbald (el seu fillastre) i en terceres núpcies amb, Balduí I de Flandes
  • Lluís el Quec (846–879), rei dels Francs Occidentals, rei d'Aquitània i rei de Provença
  • Carles l'Infant (847–866), rei d'Aquitània
  • Lotari (848–866[13]), monjo des del 861[13] abat de Saint-Germain
  • Carloman (849–878), monjo i abat de sant Medard de Soissons.
  • Rotruda (852–912), monja, abadessa de Santa Redegonda[15]
  • Ermetruda[14] (854–877), monja, abadessa d'Hasnon
  • Hildegarda[14] (856-?), morta jove
  • Gisel·la[14] (857–874)

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermentruda d'Orleans  
  • René Poupardin: I regni carolingi (840-918), en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
Predecessora:
Judit de Baviera
Reina consort dels francs occ
842-67
Successora:
Riquilda de Provença