Ogawa Shōsen
- En aquest nom japonès, el cognom és Ogawa.
Ogawa Shōsen (japonès: 小川 笙船; Ōmi, 1672 — Edo, 26 de juliol de 1760), nom amb que és conegut Ogawa Hiromasa (小川 広正),[1] va ser un metge japonès, promotor de l'únic hospital de beneficència que va existir durant el període Edo.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1672  Província d'Ōmi |
| Mort | 26 juliol 1760 (87/88 anys) Edo |
| Sepultura | Cementiri Zōshigaya |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Biografia modifica
Nascut a l'antiga província d'Ōmi, avui part de la prefectura de Shiga. El seu nom real era Hiromasa, mentre que «Shōsen» li va ser atorgat de forma popular.[1] Segons sembla, també va ser conegut amb el sobrenom de «doctor Barbarroja».[3][4] Es dedicà a la medicina xinesa i establí la seva consulta a la ciutat d'Edo.[1][4] Preocupat per la situació dels més necessitats, va fer una sol·licitud a les autoritats, a través de la bústia de suggeriments del shōgun, per a obrir l'obertura d'un hospital de beneficència adreçat a les vídues, ordes, pobres i altres persones sense recursos,[5] a imatge del Seyakuin, una institució mèdica que havia existit al segle ix i després recuperada també al segle XIII.[6][2] El shōgun Tokugawa Yoshimune arribà a veure a la sol·licitud i mostra bona predisposició per la proposta, que ben aviat es va veure materialitzada amb la construcció de les instal·lacions a l'interior del jardí d'herbes medicinals de Koishikawa (avui Jardi Botànic Koishikawa).[2][7]
La data de fundació d'aquest hospital de petites dimensions és marcada el 4 de desembre de 1722 (el 10 de gener de 1723, segons el calendari occidental).[2] El centre va rebre el nom de Yōjōsho (entès com un sanatori) i Ogawa va encarregar-se de la direcció i en va ser nomenat superintendent i va comptar amb la col·laboració d'altres metges i un personal d'assistència format per diferents homes i dones.[2][8] Ogawa va deixar el que s'ha considerat una vida senzilla i acomodada com a metge, atenent les persones recursos, per dedicar-se als més necessitats i al bé comú. Els seus esforços estaven orientats a la cura de la gent sense recursos, els quals malgrat no poder pagar aportaven el que podien en forma de productes de les seves collites o amb aigua.[9] D'altra banda, l'administració de l'hospital va quedar sota la supervisió d'un magistrat local a través d'una comissió de comptables i assistents.[2][5] A la seva mort l'hospital va passar a estar sota la direcció del seu fill Taiji, que n'havia estat conserge, i posteriorment del seu net, Akimichi.[3][1]
Al final de la seva vida on se li va oferir el càrrec de metge oficial del shogunat, però va refusar a causa de la seva vellesa.[1] Es va retirar professionalment i va passar a viure durant un temps a Kanazawa,[4] tot i que després tornà a Edo, on va morir el 1760.[1] La seva tomba està ubicada al cementiri Zōshigaya.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «小川笙船» (en japonès). Kotobank. Asahi Shimbun. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Röhl, Wilhelm. History of Law in Japan since 1868 (en anglès). Leiden i Boston: Brill, 2005, p. 571-572.
- ↑ 3,0 3,1 Groemer, Gerald. The Land We Saw, the Times We Knew. An Anthology of Zuihitsu Writing from Early Modern Japan (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 2019, p. 220.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «小川笙船» (en japonès). 江戸ガイド. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Cybriwsky, Roman. Historical Dictionary of Tokyo (en anglès). Lanham, Toronto i Plymouth: Sacercrow Press, 2011, p. 120.
- ↑ Sugimoto, Masayoshi; Swain, David L. Science and Culture in Tradicional Japan (en anglès). Rutland, Vermont i Tòquio: Charles E. Tuttle Company, 2016, p. 102.
- ↑ Sakai, Shizu «History of Medical Care at Inpatient Facilities in Japan». JMAJ, vol. 54, núm. 6, 2011, pàg. 351-352.
- ↑ AADD. Hospitals and the nursing profession: Lessons from franco-japanese comparisons (en anglès). Montrouge i Surrey: John Libbey Eurotext, 2011, p. 14.
- ↑ Roesgaard, Marie Højlund. Moral Education in Japan: Values in a global context (en anglès). Londres i Nova York: Routledge, 2017, p. 90-91.