Ojalá Val del Omar

Documental espanyol del 1994

Ojalá Val del Omar és una pel·lícula de caràcter documental espanyola dirigida el 1994 per Cristina Esteban i amb la fotografia de Javier Quintanilla basat en quatre anys d'estudi sobre la figura del cineasta i artista espanyol José Val del Omar (1904-1982). Va gaudir d'ajudes de la Generalitat Valenciana i de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA)[1]

Infotaula de pel·lículaOjalá Val del Omar
Fitxa
DireccióCristina Esteban Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióCristina Esteban Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPanxo Barrera
FotografiaJavier Quintanilla
ProductoraCivic Producciones S.L
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 novembre 1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada56 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i Eastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt1798221 Filmaffinity: 837544 Letterboxd: ojala-val-del-omar TMDB.org: 287121 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

El documental recupera i reivindica la vida i obra del cineasta i artista prenent el títol de la seva última obra, Ojala, que havia de tancar la seva col·lecció d'elementals. Utilitza la veu en off de l'actor Juan Diego.[2] Es fa una visita de la seva casa, es conversa amb els seus familiars, hi ha entrevistes a personatges com l'escultor Arturo Baltar Santos i es visita el seu estudi PLAT a Galícia.

Recepció modifica

Amb prou feines va tenir repercussió a les sales comercials quan es va estrenar el novembre de 1994 a València, però fou exhibit a la secció Finestra sulle imagine de la 51a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, en el marc d'una retrospectiva sobre José Val del Omar.[3] Fou exhibida al Festival de Cinema d'Alcalá de Henares[4] a la mostra Cinema Jove i al Festival de Sitges, però l'únic premi que va obtenir va ser el Premi Turia a la millor opera prima en l'edició de 1995.[5]

Referències modifica

Bibliografia modifica