Ole Jacob Broch
Ole Jacob Broch (1818-1889) va ser un matemàtic, físic i polític noruec.
Vida i Obra modifica
Ole Broch va rebre la seva primera formació matemàtica del seu oncle, Theodor Broch, qui més tard seria general major de l'exèrcit. Va cursar els seus estudis secundaris a l'escola catedralícia Kristiansand i a l'institut Overlærer Møller, ingressant el 1835 a la universitat de Christiania (actual Oslo) on va ser deixeble de Bernt Holmboe.[1]
De 1840 a 1842 va estar a París amb una beca. Allà va prendre contacte amb les matemàtiques de tradició abeliana (funcions el·líptiques, integrals abelianes, etc.), amb els treballs d'òptica de Cauchy i en l'ús de les matemàtiques en l'estadística.[1] De 1843 a 1847, va participar amb el seu amic Hartvig Nissen i amb el seu germà, el lingüista Jens Peter Broch, en el projecte d'una nova escola, la Nissens Latin- og Realskole , que pretenia la reforma dels mètodes d'ensenyament a secundària. El 1847, després de presentar la seva tesi doctoral, va passar a ser professor ajudant de la universitat i el 1850, amb la mort inesperada de Holmboe, va assumir el càrrec de professor titular de matemàtiques pures.
Al mateix temps que era professor a la universitat en els períodes 1848-1869 i 1872-1879, va fer moltes altres activitats empresarials: va ser el fundador de la Christiania almindelige, gjensidige Forsørgelsesanstalt, la primera companyia d'assegurances de vida escandinava, per la qual va treballar en el càlcul de les seves taules de mortalitat; va jugar papers importants en la banca; va ser membre de les juntes de les companyies ferroviàries i telegràfiques de Noruega; fundador de la Junta Escandinavista el 1864.[2] Entre 1869 i 1872 va abandonar la universitat[3] per a fer-se càrrec del Ministeri de Marina i Correus del govern noruec.
El 1879 va ser contractat per l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures a Sèvres (França), de la qual esdevenir director el 1883. Tot i que el 1884 va ser proposat per a primer ministre de Noruega, la seva candidatura no va reeixir, i va morir a Sèvres uns anys després.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Wasberg i Haugland, 2009, p. Norsk biografisk leksikon.
- ↑ Larguèche, 2010, p. 191.
- ↑ Stubhaug, 2002, p. 120.
Bibliografia modifica
- Langholm, Sivert «The new nationalism and the new universities — The case of Norway in the early nineteenth century» (en (anglès)). Scandinavian Journal of History, Vol. 20, Num. 1, 1995, pàg. 51-60. DOI: 10.1080/03468759508579293. ISSN: 0346-8755.
- Larguèche, Aladin. «Resistance as the Creation of a "Natural Frontier": the Language of 19th-Century Scandinavism (1839-1867)». A: Lud'a Klusáková, Martin Moll (eds.). Contesting frontiers, Resisting identities (en (anglès)). Plus-Pisa University Press, 2010, p. 181-194. ISBN 978-88-8492-737-8.
- Seip, Jeins Arup. Ole Jakob Broch og hans samtid (en (noruec)). Oslo: Gyldendal Norsk Forlag, 1971. ISBN 8205004013.
- Stubhaug, Arild. The Mathematician Sophus Lie: It was the Audacity of My Thinking (en (anglès)). Springer, 2002. ISBN 978-3-642-07570-4.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ole Jacob Broch |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ole Jacob Broch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Wasberg, Gunnar Christie; Haugland, Karen Mathilde. «Ole Jacob Broch» (en (noruec)). Norsk biografisk leksikon, 2009. [Consulta: 28 octubre 2017].