Oleguer d'Ametller i Pescio
Oleguer d'Ametller i Pescio[1] (Barcelona s. XVIII) era un advocat filipista fill de l'advocat borbònic i conseller de Castella Francesc Ametller i Perer (1658-1726),[2] un dels partidaris catalans més importants de Felip V i un dels precursors de la Nova Planta catalana. El seu oncle matern, Oleguer Montserrat (1626-1694), fou canceller de l'Audiència i bisbe d'Urgell.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XVIII |
Mort | segle XVIII |
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
Activitat | |
Ocupació | jurista |
Es va doctorar en dret civil i va treballar d'advocat a Barcelona. El 27 de gener de 1716 fou nomenat assessor del tribunal dependent del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat, fins que el Decret de Nova Planta abolí aquesta institució catalana.[2] El 1718 obté un dels 24 títols de regidor de Barcelona. El 1719 fou nomenat alcalde major per a les causes criminals que va exercir fins al 1722 quan va renunciar,[2] sent substituït per Ambrosio de Morenes y Mora. Va presidir l'ajuntament de Barcelona en 235 ocasions.[3] Com a regidor va assistir a 550 sessions, repartides entre 1718 i 1730, de les quals no menys de 30 es van efectuar sent ell alcalde major. Va morir el juny de 1730.[3][4]
Referències
modifica- ↑ «Oleguer Ametller». GEC. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mestre, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 39. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cerro Nargánez, Rafael «Barcelona y sus alcaldes mayores: perfil sociológico de una élite letrada al servicio de los borbones (1718-1750)». Revista Pedralbes, 1997.
- ↑ Rafael Cerro Nargánez i Pere Molas Ribalta «La presidència de l'Ajuntament de Barcelona, 1718-1808». Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, p.41.