Alcalde major

Alcalde major
Jurisdicció	Bogotà, Caracas, San Salvador, Sonsonate i Capitania General de Guatemala
Estat	Espanya

L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans. Foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d'altres viles o ciutats de la mateixa demarcació. Eren proposats per la Cambra de Castella i nomenats pel rei.^[1] Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no.^[2] A Barcelona, conformaven el cos civil del corregiment militar. Aquests lloctinents, molts d'ells catalans, eren lletrats habilitats com a advocats de la Reial Audiència i dels Reials Consells. Com els seus superiors, també ells eren jutges ordinaris de primera instància. A Barcelona, n'hi havia dos: un per a les causes civils (primera vara) i un altre per a les criminals (segona vara). La funció de l'alcalde major desaparegué amb l'organització judicial de l'Estat espanyol prevista a les corts de Cadis del 1812.^[3] Durant la segona meitat del segle xviii Barcelona tingué vint-i-quatre alcaldes majors (de primera i/o segona vara): onze de catalans i tretze de forans. Quatre més renunciaren al càrrec i no prengueren possessió.^[1]

A Aragó n'hi va haver: a Alcañiz, Calataiud, Cinco Villas, Daroca, Jaca, Osca, Saragossa (dos vares) i Terol.

A Catalunya: a Agramunt (Cervera), Balaguer, Barcelona (dos vares), Berga, Besalú (extingit al crear-se Figueres l'any 1802), Camprodon, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Montblanc, Puigcerdà, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Vic i Vilafranca del Penedès.

A Mallorca: a Palma.

Al País Valencià: a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Morella, Oriola, València (dos vares), Xàtiva (San Felipe) i Xixona.

Llista d'Alcaldes majors de Barcelona 1719-1834

Llista d'alcaldes Majors de Barcelona separats per la vara Civil o Criminal:^[1]^[4]

Alcades Majors Civils

Josep Francesc d'Alós i de Rius (1720-1728) (n. Barcelona)
Baltasar Huguet (1729-1732)
Diego Alba (1733-1736)
Manuel Pastor de Sentís i Ferrer (1737-1750)^[5]
Manuel Delàs i Casanovas (1750-1758) (n. Girona)
Jacint Tudó i Alemany (1758-1762) (n. Barcelona)
Raimon d'Eva i Betlloc (1762-1767) (n. Girona)
Ignasi Castells i de Casanova (1767-1773) (n. Tremp)
Pedro Celestino Saravia (1773-1776) (n. Guadix)
Fulgencio Antonio Molina (1776-1783) (n. Múrcia)
Andrés de Ciria (1784-1788) (n. Ágreda, Sòria)
Gaspar Jover i Terés (1788-1798) (n. Tàrrega)
Josep Gaietà Garcini de Salamó (1799-1806) (n. Tortosa)
Antoni Minoves i Servós (1806-1807) (n. Mont-ros)
Mariano Villelas de Mola (1807-1808) (n. Alquézar)
Armengol Dalmau i de Cubells (1814-1818) (n. La Seu d'Urgell)
Emetrio López Blanco (1818-1820)
Vicente Díez Ruesgas (1824-1831)
Mateo Cortés y de Zalón (1831-1834)

Alcaldes Majors Criminals

Oleguer Ametller i Pessió (1719-1722) (n. Barcelona)
Ambròs de Morenes i Mora (1722) (n.Tarragona)^[6]
Diego Alba (1722-1732)
José Marmer y Mora (1733-1738)
Manuel Delás i Casanovas (1738-1750) (n. Girona)
Jacint Tudó i Alemany (1750-1758) (n. Barcelona)
Raimon d'Eva i Betlloc (1758-1762) (n. Girona)
Francisco Javier Chaves de Córdoba (1762-1767) (n. Granada)
Miguel Gómez (1767)
Bernardo Antonio Oscoz Larraínzar (1769-1773) (n. Ultzurrun, Navarra)
José Moya (1773-1776) (n. Borja, Aragó)
Pedro Agustín Mendieta y Murga (1776-1779) (n. Navarra)
José Javier de la Gandara y Salazar (1780-1784)
Pedro Celestino Saravia (1784-1787) (n. Guadix)
Josep Bonaventura Miquel i Castellvaquer (1788-1798) (n. Viella)
José Javier de la Gandara y Salazar (1798-1799) (n. Valladolid)
Blas del Conde (1799-1806)
Armengol Dalmau i de Cubells (1806-1808) (n. La Seu d'Urgell)
Ramon Maresch i Colí (1811-1816)
Francisco del Castillo Valero (1816-1820) (n. Barcelona)
Lorenzo Collell (1824-1831)
Pedro Pumarejo y Velarde (1831-1834)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Cerro Nargánez, Rafael «Els Alcaldes Majors del Corregiment de Barcelona». Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d'Estudis Jurídics], 2006, p.138 i 170.
↑ «Alcalde major». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Rafael Cerro Nargánez i Pere Molas Ribalta «La presidència de l'Ajuntament de Barcelona, 1718-1808». Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, p.31.
↑ Cedro Nargánez, Rafael. «La nómina de los Alcaldes Mayores de Cataluña (1717-1834)», 1999-2000.
↑ Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Moderna. Pedralbes Revista D'historia Moderna. Edicions Universitat Barcelona, p. 354–. GGKEY:5724ZZW7JUD.
↑ Gómez, Salvador-J. Rovira i. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2019-06-19. ISBN 978-84-8424-777-7.

Vegeu també

Llista d'alcaldes de Barcelona des de 1835

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Cerro Nargánez, Rafael «Els Alcaldes Majors del Corregiment de Barcelona». Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d'Estudis Jurídics], 2006, p.138 i 170.

[2] «Alcalde major». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Rafael Cerro Nargánez i Pere Molas Ribalta «La presidència de l'Ajuntament de Barcelona, 1718-1808». Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, p.31.

[4] Cedro Nargánez, Rafael. «La nómina de los Alcaldes Mayores de Cataluña (1717-1834)», 1999-2000.

[Moderna-5] Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Moderna. Pedralbes Revista D'historia Moderna. Edicions Universitat Barcelona, p. 354–. GGKEY:5724ZZW7JUD.

[6] Gómez, Salvador-J. Rovira i. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2019-06-19. ISBN 978-84-8424-777-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]