Obre el menú principal

L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans. Foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació. Eren proposats per la Cambra de Castella i nomenats pel rei.[1] Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no.[2] A Barcelona, conformaven el cos civil del corregiment militar. Aquests lloctinents, molts d’ells catalans, eren lletrats habilitats com a advocats de la Reial Audiència i dels Reials Consells. Com els seus superiors, també ells eren jutges ordinaris de primera instància. A Barcelona, n’hi havia dos: un per a les causes civils (primera vara) i un altre per a les criminals (segona vara). La funció de l’alcalde major desaparegué amb l’organització judicial de l’Estat espanyol prevista a les corts de Cadis del 1812.[3] Durant la segona meitat del segle XVIII Barcelona tingué vint-i-quatre alcaldes majors (de primera i/o segona vara): onze de catalans i tretze de forans. Quatre més renunciaren al càrrec i no prengueren possessió.[1]

Llista d'Alcaldes majors de Barcelona 1719-1834Modifica

Llista d'alcaldes Majors de Barcelona separats per la vara Civil o Criminal:[1][4]

Alcades Majors CivilsModifica

  • Josep Francesc d'Alós i de Rius (1720-1728) (n. Barcelona)
  • Baltasar Huguet (1729-1732)
  • Diego Alba (1733-1736)
  • Manuel Pastor de Sentís i Ferrer (1737-1750)[5]
  • Manuel Delàs i Casanovas (1750-1758) (n. Girona)
  • Jacint Tudó i Alemany (1758-1762) (n. Barcelona)
  • Raimon d’Eva i Betlloc (1762-1767) (n. Girona)
  • Ignasi Castells i de Casanova (1767-1773) (n. Tremp)
  • Pedro Celestino Saravia (1773-1776) (n. Guadix)
  • Fulgencio Antonio Molina (1776-1783) (n. Múrcia)
  • Andrés de Ciria (1784-1788) (n. Ágreda, Sòria)
  • Gaspar Jover i Terés (1788-1798) (n. Tàrrega)
  • Josep Gaietà Garcini de Salamó (1799-1806) (n. Tortosa)
  • Antoni Minoves i Servós (1806-1807) (n. Mont-ros)
  • Mariano Villelas de Mola (1807-1808) (n. Alquézar)
  • Armengol Dalmau i de Cubells (1814-1818) (n. La Seu d'Urgell)
  • Emetrio López Blanco (1818-1820)
  • Vicente Díez Ruesgas (1824-1831)
  • Mateo Cortés y de Zalón (1831-1834)

Alcaldes Majors CriminalsModifica

  • Oleguer Ametller i Pessió (1719-1722)
  • Ambrosio de Morenes y Mora (1722)
  • Diego Alba (1722-1732)
  • José Marmer y Mora (1733-1738)
  • Manuel Delás i Casanovas (1738-1750) (n. Girona)
  • Jacint Tudó i Alemany (1750-1758) (n. Barcelona)
  • Raimon d’Eva i Betlloc (1758-1762) (n. Girona)
  • Francisco Javier Chaves de Córdoba (1762-1767) (n. Granada)
  • Miguel Gómez (1767)
  • Bernardo Antonio Oscoz Larraínzar (1769-1773) (n. Ultzurrun, Navarra)
  • José Moya (1773-1776) (n. Borja, Aragó)
  • Pedro Agustín Mendieta y Murga (1776-1779) (n. Navarra)
  • José Javier de la Gandara y Salazar (1780-1784)
  • Pedro Celestino Saravia (1784-1787) (n. Guadix)
  • Josep Bonaventura Miquel i Castellvaquer (1788-1798) (n. Viella)
  • José Javier de la Gandara y Salazar (1798-1799) (n. Valladolid)
  • Blas del Conde (1799-1806)
  • Armengol Dalmau i de Cubells (1806-1808) (n. La Seu d'Urgell)
  • Ramon Maresch i Colí (1811-1816)
  • Francisco del Castillo Valero (1816-1820) (n. Barcelona)
  • Lorenzo Collell (1824-1831)
  • Pedro Pumarejo y Velarde (1831-1834)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Cerro Nargánez, Rafael «Els Alcaldes Majors del Corregiment de Barcelona». Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], 2006, p.138 i 170.
  2. «Alcalde major». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rafael Cerro Nargánez i Pere Molas Ribalta «La presidència de l’Ajuntament de Barcelona, 1718-1808». Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, p.31.
  4. Cedro Nargánez, Rafael «La nómina de los Alcaldes Mayores de Cataluña (1717-1834)». , 1999-2000.
  5. Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Moderna. Pedralbes Revista D'historia Moderna. Edicions Universitat Barcelona, p. 354–. GGKEY:5724ZZW7JUD. 

Vegeu tambéModifica