Olga Borodinà

mezzosoprano soviètica i russa
(S'ha redirigit des de: Olga Borodina)

Olga Vladímirovna Borodinà (en rus: О́льга Влади́мировна Бородина́; Sant Petersburg, 29 de juliol de 1963) es una mezzosoprano russa de destacada actuació internacional, considerada la successora d'Irina Arkhípova i Ielena Obraztsova.

Infotaula de personaOlga Borodinà
Ольга Бородина Kazan-rahlin-season-2001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, cantant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Mariïnski Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIrina Bogàtxova Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webborodinaolga.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0fc64e19-fa69-4599-8e83-9c54de47dac3 Discogs: 835299 Allmusic: mn0000169484 Modifica el valor a Wikidata

Estudiant en el Conservatori de Sant Petersburg fou descoberta pel director Valeri Guérguiev el qual propicià el seu debut en la companyia Kírov del Teatre Mariïnski. Inicià la seva carrera guanyant en els concursos Internacionals de Cant Rosa Ponselle i el Concurs de Cant de Barcelona. El 1992 debutà en el Covent Garden, amb l'òpera Samson et Dalila al costat de Placido Domingo. Seguiren exitosos debuts en el Metropolitan Opera (1997) i l'Òpera de San Francisco (1995) i altres llocs lírics com l'Òpera Estatal de Viena, Òpera de la Bastilla i el Festival de Salzburg també el 1997 amb Borís Godunov.

Cantant quasi perfecta, aristòcrata però no freda, d'una extensió, volum i qualitat de timbre que aclaparen i aquesta curiosa sensació de que no tan sols encanta a la seva parella, sinó a cada espectador. D'extraordinària veu, és una de les poques verdaderes mezzos amb un greu mai forçat però real.

El seu repertori cobreix l'espectre de mezzosoprano dramàtica com Dalila, Carmen, Eboli, Laura, Didon, Amneris, Marfa, La Cenerentola, Marguéritte en La Damnation de Faust i la Principessa d'Adriana Lecouvreur, rol que marcà el seu debut a La Scala de Milà el 1999. Ha tingut serioses discrepàncies (principis 2018) amb la Wiener Staatsoper. Està casada amb el baix Ildar Abdrazakov.

Discografia de referenciaModifica

PremisModifica

  • 1988 Medalla d'Or, Concurs Rosa Ponselle, New York
  • 1989 Competencia Francisco Viñas, Barcelona
  • 2002 Artista del Poble de Russia
  • 2006 Premi de la Federació de Russia.
  • 2007 Opera News Award.

Enllaços externsModifica