La Damnation de Faust
òpera d'Hector Berlioz
La Damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828. S'estrenà a l'Opéra-Comique de París el 6 de desembre de 1846. De la mateixa manera que Goethe havia partit del Doctor Faustus de Christopher Marlowe, Berlioz va partir del Faust de Goethe i el va convertir en una mena d'autoretrat musical. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 18 de febrer de 1884 en forma de concert i el 18 de novembre de 1903 com a òpera.[2]
 Primera pàgina del manuscrit original | |
| Títol original | La damnation de Faust  |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Hector Berlioz |
| Llibretista | Hector Berlioz, Gérard de Nerval i Almire Gandonnière |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
| Basat en | Primera part del Faust de Goethe (Johann Wolfgang von Goethe ) |
| Creació | 1845 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | légende dramatique |
| Parts | quatre |
| Catalogació | H 111[1] |
| Format per | Autrefois, un roi de Thulé (en)  |
| Opus | 24 |
| Personatges | Marguerite (en) , Faust (fr) , Méphistophélès i Brander (fr) |
| Estrena | |
| Estrena | 6 de desembre de 1846 |
| Escenari | Opéra-Comique de París, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | en concert: 18 de febrer de 1884 (estrena a Espanya) escenificada: 18 de novembre de 1903 |
   | |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ La Damnation de Faust: Partitura lliure a l'IMSLP.
- ↑ (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Damnation de Faust |