Oliaigo
L'oliaigo[1] o oliaigua és una sopa típica de Menorca. Té els seus orígens en la pagesia de l'illa i és per això que els seus ingredients són bàsicament productes de l'hort, com el tomàtic, la ceba o el pebrot verd. Tradicionalment feia part de l'esmorzar, però amb el temps ha esdevingut un plat que es menja per dinar.
| País d'origen | Espanya  |
|---|---|
| Detalls | |
| Tipus | plat |
És una sopa que en la seva versió més senzilla, en èpoques de mancança, de vegades es componia simplement d'aigua, una mica d'oli d'oliva i herbes. Després, si es podia, s'afegia algun all o alguna ceba. Posteriorment s'ha enriquit amb tomàquet de penjar i pebrot.
Per a la seva elaboració, es tallen les verdures a trossos no gaire grossos i es sofregeixen a poc a poc en oli d'oliva en un tià, afegint-hi una mica d'aigua de tant en tant si cal. Seguidament es cobreix d'aigua i s'escalfa sense que arribi a bullir. Com es fa amb altres sopes menorquines, es serveix la sopera a taula i una plata amb llesques primes de pa dur o torrat, i llavors cada comensal es serveix primer el pa al plat i després s'hi aboca la sopa. L'oliaigua se sol acompanyar de figues fresques a l'estiu (és el conegut oliagua amb figues).[2]
També hi ha altres oliaigües d'hivern i de tardor, de primavera (oliaigua broix, oliaigua amb col, oliaigua blanc, oliaigua amb espàrecs...),[3] i també oliaigües mariners, com són l'oliaigua amb pegellides, pades i cornets i també l'oliaigua amb crancs peluts.[2]
Referències
modifica- ↑ «Oliaigo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Caldereta de pagesos o vegetariana?», 10-06-2016. [Consulta: 22 agost 2019].
- ↑ Ballester i Pons, Pere, 1856-1946.. De re cibaria : cocina, pastelería, repostería menorquinas. 6a ed. Alaior: Sebas, DL 1995. ISBN 8492061014.