Aljaitu Apardi
Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.
Ja consta el 1351 al front dels apardis i dominant el Khuttalan, quan va acompanyar a Qazaghan en l'expedició contra Herat (1351).[1] A la caiguda d'Abd Allah ibn Qazaghan (1359), els amirs Kein Kofru i Oljeitu Itou Apardi (Aljaitu Apardi) es van apoderar de part del Khuttalan i d'Arhanq.[2] El 1365 Oljai Apardi va dirigir l'avantguarda de l'exèrcit d'Amir Husayn i Tamerlà contra els mogols o jats en l'anoemnada batalla dels Tolls o de Laï.[1]
Un personatge esmentat el 1367 com Aljaytu Bugha, quan Amir Husayn va organitzar un exèrcit que es va dirigi a Samarcanda sota el comandament d'aquest amir, podria ser Aljaitu Apardi ja que Aljaitu Bugha (o Oljai o Eltxi Bugha) Sulduz segurament havia mort cap a 1360. Tamerlà que dominava Samarcanda i Xahrisabz va fer un kurultai a la riba del riu Yam i es va decidir que era el més prudent abandonar Samarcanda i Kish.[3] Estant a Taixkent, Tamerlà va rebre informació que Amir Husayn, amb un gran exèrcit (dirigit per Musa Taychi'ut, Shaikh Muhammad ibn Buyan Sulduz i Oljeitu Apardi) havia passat per Kish i estava acampat a Saryelak; va marxar amb Ky Khuseru (Kai Khusraw Khuttalani), contra aquest exèrcit per a un atac sobtat; l'exèrcit d'Amir Husayn fou derrotat.[4]
Aljaitu Apardi apareix com a governador de Kunduz designat per Amir Husayn, però el 1369, quan les coses ja anaven malament per a aquest, es va presentar a Hissarabad on era Tamerlà i es va posar al seu servei amb tota la seva gent.[5] El 1370 va ser un dels que va executar a Amir Husayn després de la conquesta de Balkh per Tamerlà.[6]
Zinde Husham Apardi de Xibarghan (Shaburghan) rebutjava assistir al kurultai del juny del 1370; Tamerlà li va enviar una invitació la qual va encarregar de portar-la a l'amir Aljaitu o Oljeitu Apardi - l'amir més vell de la tribu dels apardi i probablement considerat com una mena de cap honorífic de la tribu- que era parent seu, el qual es va excusar -com a màxim exponent de la tribu no es podia arriscar a fracassar en la tasca- i finalment fou el seu fill Khwaja Yusuf qui la va portar); Zinde la va rebre amb molt de respecte i va dir que acudiria però era fingit i no va fer cap pas.[7] En la seva primera rebel·lió Zinde Hasham Apardi li va demanar a Aljaitu intercedir amb Tamerlà per un arranjament; Zinde va entregar a l'amir Musa Taychi'ut i se li va perdonar la vida.[8] El 1371, en el setge d'Urganj a Khwarizm, Tamerlà va enviar dos divisions per atacar els flancs de l'exèrcit de Husayn Sufi, una de les quals anava manada per Aljaitu i l'altre per Ghiyath al-Din; el cos principal dirigit per Ky Khuseru (Kai Khusraw) Khuttelani es va valer d'aquest moviment per fer l'atac principal.[6] Després de l'expedició de Khwarizm de 1372, els amirs Yadghar Barles, Daud Dughlat i Oljeitu Apardi foren els encarregats de portar a la princesa sufi Khan Zade a Samarcanda; Khan Zade havia estat promesa a Jahangir ibn Timur per segellar la pau.
No es coneix la data de la seva mort però molt probablement fou en la dècada de 1370, i no gaire després de 1374, ja que després d'aquesta data no torna a ser esmentat i era una persona gran.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Charles Stewart, An autobiographic relat of the life of emperor Timur
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”
- ↑ B. F. Manz, The rise and Rule of Tamerlane, pàg. 53
- ↑ An autobiographic relat of the life of emperor Timur, per Charles Stewart
- ↑ B. F. Manz, The rise an rule of Tamerlane, pàg. 56
- ↑ 6,0 6,1 Charles Stewart An autobiographic relat of the life of emperor Timur
- ↑ Ibid
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 4