Ona sonora
Una ona sonora és un canvi continu de la pressió que es transmet i viatja a través d'un medi a la velocitat del so.[1] En concret, el so (les ones sonores) són ones mecàniques (ones de compressió), perquè requereixen una substància (aire, aigua, cos sòlid), que transmeti la pertorbació.[2] És el mateix medi qui produeix i propicia la propagació d'aquestes ones. Sense medi elàstic, no hi hauria so, perquè les ones sonores no es propaguen en el buit.
D'altra banda, la pressió de les partícules que transporten l'ona es produeix en la mateixa direcció de propagació de l'ona. Per tant, les ones sonores són ones longitudinals.[3]
A més a més, les ones sonores es desplacen en tres direccions i els seus fronts d'ona són esferes radials que ixen des del focus de la pertorbació en totes les direccions. Per això, són ones tridimensionals o esfèriques.
L'hertz (Hz) és la unitat que expressa la quantitat de vibracions que emet una font sonora cada unitat de temps (freqüència). L'orella humana pot percebre ones sonores de freqüències entre els 20 i els 20.000 Hz. Les ones que posseeixen una freqüència inferior als 20 Hz es denominen infrasòniques i les superiors a 20.000 Hz, ultrasòniques.[4]
La sensació de sonoritat és la percepció sonora que l'home té de la intensitat d'un so. La sonoritat es mesura per mitjà d'una unitat de mesura anomenada fon, que utilitza una escala arbitrària. El zero (cridat "llindar d'audició") correspon a I0= 1 × 10−12 W/m².
Referències modifica
- ↑ «ona sonora». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ Espinosa, Cinto Niqui. Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital. Editorial UOC, 2011-10-14, p. 182. ISBN 978-84-9788-290-3.
- ↑ Cromer, Alan H. Física en la ciencia y en la industria (en castellà). Reverte, 1986, p. 385. ISBN 978-84-291-4156-6.
- ↑ Vázquez, Luis B. López. Temas de física (en castellà). Editorial Club Universitario, 2011-03-29, p. 162. ISBN 978-84-9948-380-1.