Ondine, o La Naïade (en català, Ondina, o la nàiade) és un ballet en tres actes i sis escenes de dansa clàssica, coreografiat per Jules Perrot sobre música de Cesare Pugni. El ballet, ambientat a una platja de Sicília, està inspirat en la novel·la Ondina, de Friedrich de la Motte Fouqué i publicada cap al 1811. Es va estrenar al Her Majesty's Theater de Londres en 1843. Més tard, en Perrot el va reestrenar amb un nou títol, La naïade et le pêcheur (La nàiade i el pescador), nom que es va utilitzar a partir d'aleshores.

Infotaula de composicióOndine
Títol originalOndine, ou La naïade Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalballet Modifica el valor a Wikidata
CompositorCesare Pugni Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAugusta de Hesse-Cassel Modifica el valor a Wikidata
Ondina amb la seva ombra
Litografia d'una representació d'Ondine, 1851

TemaModifica

Una ondina era un esperit de l'aigua, segons les teories de Paracels; i una nàiade, segons la mitologia grega, una nimfa que personifica l'aigua de brolladors, llacs i fonts. Era una mena de sirena, amb un cos bellíssim de dona i cua de peix meravellós, amb una veu prodigiosa, que vivia en un món aquàtic d'ensomni. Era admirada per tothom, però ella no es sentia feliç, volia conéixer l'exterior. Va sortir, va conèixer un home i se'n va enamorar. Però fora de l'aigua ella no és immortal, i a més es trobarà un altre problema.[1]

L'argument és pres de l'Ondina de Friedrich Kvapil de la Motte Fouqué, una metàfora sobre la pròpia superació i la capacitat d'obrir horitzons que acaba resultant tràgica. Com a tota obra romàntica, la tragèdia, a la novel·la i el ballet, n'és un element fonamental.[1]

Vegeu tambéModifica

  • La Sílfide és un mític ballet del mateix autor, considerat el primer del romanticisme a la dansa clàssica. La seva protagonista és una sílfide, l'esperit o nimfa de l'aire, segons Paracels.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ondine
  1. 1,0 1,1 Ballet Ondine Danzaballet, 21 de juliol de 2007 (castellà)