Cesare Pugni

compositor italià

Cesare Pugni (Genova, 31 de maig de 1802 - Sant Petersburg, 14 de gener de 1870) fou un compositor italià afincat a Sant Petersburg.[1]

Infotaula de personaCesare Pugni
Cesare Pugni -circa 1840.JPG
Gravat de Cesare Pugni Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 maig 1802 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1870 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentVyborgskoe Catholic cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
OcupadorConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, ballet, música clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IBDB: 493566
Musicbrainz: 844467fd-5d03-4a18-b719-1f91e67caf4a Discogs: 5274642 IMSLP: Category:Pugni,_Cesare Modifica els identificadors a Wikidata

Va estudiar al conservatori de Milà, violí amb Alessandro Rolla i composició amb Bonifazio Asioli, i ben aviat es va dedicar a la composició de balls d'espectacle, tots d'una vàlua artística molt escassa, igual que les seves òperes; dues d'aquestes Il contrabandiere i Il disertore Svizzero, van tenir un cert èxit públic durant alguns anys.[2]

Els seus balls li van donar alguna fama, sobretot a Rússia, però Pugni no va passar de ser un compositor de tercer ordre, ja que igualment com d'altres compositors italians contemporanis seus, no va saber veure en l'art musical altra cosa que un frívol passatemps.

Va compondre uns tres-cents balls: alguns van romandre al repertori com ara Esmeralda; Catarina, ossia la figlia del bandito, no per la qualitat de la música, però gràcies a l'escenografia de Màrius Petipà.[3] Figura entre la resta d'obres d'aquest gènere: L'assedio di Calais, Pelia Mileto, El cavallet jeperut,[4] Agamenonne, Adelaida di Francia, Guglielmo Tell, Naiade, La figlia di Faraoene, etc.

Entre les seves òperes, a més de les abans citades, cal mencionar La vendetta i Ricciarda d'Edimburgo. També va compondre una quarantena de misses.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Pugni
  1. «Pugni, Cesare» (en anglès). [Consulta: 31 agost del 2015].
  2. Enciclopèdia Espasa (en castellà). 48, p. 421. ISBN 84-239-4548-0. 
  3. Rodney, Stenning Edgecombe «Cesare Pugni, Marius Petipa and 19th-Century Ballet Music» (en anglès). The Musical Times, Vol. 147, No. 1895, Estiu 2006, pàg. 39-48.
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1327. (ISBN 84-7291-226-4)