Onicofàgia
Onicofàgia és l'hàbit crònic de mossegar-se o rossegar-se les ungles.[1] Els mossegadors d'ungles solen mossegar fragments de les cutícules o irregularitats de les ungles, per tal que les ungles quedin regulars i llises, encara que en formes greus del trastorn es pot arribar a provocar destrucció important de les ungles.[2]
  | |
| Tipus | conductes repetitives centrades en el cos i onicosi |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria i psicologia |
| Classificació | |
| CIM-10 | F98.8 |
| CIM-9 | 307.9 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D009259 |
| UMLS CUI | C0027338 |
Normalment comença durant la infància o la primera edat adulta.[3] S'estima que entre el 28% i el 33% dels xiquets entre 7 i 10 anys, i al voltant del 45% dels adolescents es mosseguen, almenys ocasionalment, les ungles.[4] Als 18 anys la freqüència d'aquest comportament disminueix; no obstant això, pot persistir fins a l'edat adulta en alguns individus.
Segons la Classificació Internacional de Malalties,10a revisió (CIM-10), l'onicofàgia es classifica dins l'apartat ”Altres trastorns emocionals i del comportament que solen iniciar-se a la infància i l'adolescència” (codi F98.8).
Causes modifica
Mossegar-se les ungles pot produir-se en moments d'estrès o d'ansietat amb la finalitat de calmar-se.[2] En alguns casos, les mossegades de les ungles van precedides de sensació de tensió, i aquesta tensió pot augmentar amb l'intent de resistir l'impuls de mossegar-se les ungles, de forma similar al que succeeix en altres conductes compulsives. Es considera que l'onicofàgia, almenys en part, està relacionada amb trastorns emocionals i d'ansietat, amb el trastorn obsessiu-compulsiu, o en associació amb l'ansietat com a tret de personalitat.[5][6]
La mossegada de les ungles també s'ha descrit com una forma d'autoestimulació quan la persona es mossega les ungles mentre està avorrida o inactiva.[2]
Per algunes persones, mossegar-se les ungles és un comportament automàtic, que es fa sense pensar-hi, sobretot quan es dediquen a altres activitats, com ara llegir o mirar la televisió. Per altres individus, l'onicofàgia és una activitat conscient i intencionada, de vegades amb la intenció de tenir les ungles perfectes i regulars.[2] Algunes persones intenten mossegar qualsevol irregularitat de les ungles i continuen amb aquest comportament independentment del malament que quedin les ungles després.
Complicacions modifica
Més enllà de la pròpia destrucció o malformació de les ungles, l'onicofàgia pot comportar altres complicacions físiques com infeccions fúngiques o bacterianes de la placa unguial i de la pell circumdant (paroníquia), problemes dentals (erosió de les dents, maloclusió, resorció de les arrels de les dents i destrucció alveolar) i dolor i disfunció de les articulacions temporo-mandibulars.[7][8]
També pot comportar conseqüències de caràcter psico-social per la vergonya, el patiment emocional o la interferència social.[8]
Tractament modifica
El tractament de l'onicofàgia depèn de la gravetat de l'hàbit. No és necessari cap tractament específic per a una onicofàgia lleu, ja que sovint un nen supera l'hàbit espontàniament. Es recomana mantenir les ungles curtes i netament retallades, cuidades o cobertes per minimitzar la temptació de mossegar-se les ungles. L'aplicació de compostos de gust amarg a les ungles per dissuadir la mossegada de les ungles és controvertida i poc eficaç.[8]
En casos severs pot estar indicat un tractament psicològic de modificació del comportament, o l'aplicació d'ortesis dentals.[9]
Quan l'onicofàgia és una manifestació d'un trastorn psiquiàtric caldrà orientar el tractament a la causa subjacent.[8]
Referències modifica
- ↑ «Diccionari enciclopèdic de medicina Demcat». ACMCB, IEC, Enciclopèdia Catalana, Termcat, Darrera actualització: 18 gener 2021). [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tanaka, Orlando Motohiro; Vitral, Robert Willer Farinazzo; Tanaka, Giulia Yuriko; Guerrero, Ariana Pulido; Camargo, Elisa Souza «Nailbiting, or onychophagia: A special habit» (en anglès). American Journal of Orthodontics and Dentofacial Orthopedics, 134, 2, 2008-08, pàg. 305–308. DOI: 10.1016/j.ajodo.2006.06.023.
- ↑ de Berker, David «Childhood Nail Diseases» (en anglès). Dermatologic Clinics, 24, 3, 2006-07, pàg. 355–363. DOI: 10.1016/j.det.2006.03.003.
- ↑ Leung, Alexander K.C.; Robson, Lane M. «Nailbiting» (en anglès). Clinical Pediatrics, 29, 12, 1990-12, pàg. 690–692. DOI: 10.1177/000992289002901201. ISSN: 0009-9228.
- ↑ Grant, Jon E.; Odlaug, Brian L. «Update on pathological skin picking» (en anglès). Current Psychiatry Reports, 11, 4, 2009-08, pàg. 283–288. DOI: 10.1007/s11920-009-0041-x. ISSN: 1523-3812.
- ↑ Pacan, P; Grzesiak, M; Reich, A; Szepietowski, Jc «Onychophagia as a Spectrum of Obsessive-compulsive Disorder» (en anglès). Acta Dermato Venereologica, 89, 3, 2009, pàg. 278–280. DOI: 10.2340/00015555-0646. ISSN: 0001-5555.
- ↑ Halteh, Pierre; Scher, Richard K.; Lipner, Shari R. «Onychophagia: A nail-biting conundrum for physicians» (en anglès). Journal of Dermatological Treatment, 28, 2, 17-02-2017, pàg. 166–172. DOI: 10.1080/09546634.2016.1200711. ISSN: 0954-6634.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Siddiqui, Javed Ather; Quershi, Shazia Farheen «Onychophagia (Nail Biting): an overview». Indian Journal of Mental Health, 7, 2, 15-02-2020, pàg. 97. DOI: 10.30877/IJMH.7.2.2020.97-104. ISSN: 2394-6652.
- ↑ Marouane, O.; Ghorbel, M.; Nahdi, M.; Necibi, A.; Douki, N. «New Approach to Managing Onychophagia» (en anglès). Case Reports in Dentistry, 2016, 2016, pàg. 1–5. DOI: 10.1155/2016/5475462. ISSN: 2090-6447. PMC: PMC5141299. PMID: 27994890.