Onofre Jaume Novellas i Alavau
Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 15 d'abril de 1787 - 2 d'agost de 1849)[1] fou un matemàtic, astrònom i catedràtic de Matemàtiques i d'Astronomia a Escola de Nàutica de la Junta de Comerç.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1787  Torelló (Osona) |
| Mort | 2 agost 1849 (62 anys) Torelló (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, astrònom |
| Membre de | |
L'any 1806 va ingressar a la Universitat de Cervera amb la intenció de fer estudis de Dret, on només cursà el primer any. Es traslladà a Barcelona per estudiar nàutica. Participà a la Guerra del Francès, acabada la guerra tornà a Barcelona per tal de continuar els estudis de nàutica.[1][2] El 29 d'octubre de 1825 es casà amb Eulàlia Vidal i Cisternas, natural de Barcelona.[2]
Fou professor ajudant a l'Escola de Nàutica de la Junta de Comerç (1819),[2] Catedràtic de Matemàtiques pures a la Junta de Comerç (1819).[1][2][3] Deixeble d'Agustí Canellas.[2] Des de l'any 1835 fins al 24 de setembre de 1846 ocupà la càtedra d'Astronomia de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[2]
Família modifica
Fill de Pere Novellas i de Maria Alavau, una família de pinters, del ram de la banya,[1] pare del doctor en Ciències Tomàs Novellas i Vidal (1826-1850),[4] de l'advocat i catedràtic de Mecànica Industrial Alexandre Novellas i Vidal (1830-1910), avi de l'escriptor i poeta català,[1] Jaume Novellas i de Molins (1865-1939) i besavi de l'arquitecte Jordi Tell i Novellas (1907-1991).
Obres modifica
- Memoria sobre la necesidad de la óptica i Cosmografía para el acierto en la dirección de las naves (1819).[2]
- Memoria sobre los eclipses (1820).[2]
- Memoria sobre la posición geográfica de los lugares en la superficie de la Tierra (1833).[2]
- Memoria sobre las reducciones de las distancias para la exacta formación de un mapa del país (1835).[2]
- Memoria sobre los resultados de la observación y cálculo del eclipse parcial de Sol ocurrido en la tarde del 15 de mayo último (1836).[2]
- Presentà el càlcul que havia realitzat referent a l'eclipsi de Lluna que havia de tenir lloc l'endemà. (19 d'abril de 1837).[2]
- Presentà la relació de les operacions fetes per a l'exacta observació de l'últim eclipsi de Lluna (25 d'abril de 1837).[2]
- Memoria en demostración de los resultados del último eclipse (1837).[2]
Deixebles modifica
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Barca Salom, Francesc X. Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787 - Barcelona, 1849): matemàtiques i astronomia durant la revolució liberal. Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 1 i ss.. ISBN 8472838234.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 «Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Muro, José Ignacio; URTEAGA, Luis y NADAL, Francesc. Los trabajos cartográficos y catastrales de Llorenç Presas i Puig (1811-1875), Treballs de las Societat Catalana de Geografia, nº 59, pp. 7-39.. 2005. Grup d'Estudis de la cartografia, 2005, p. 12.
- ↑ «Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». [Consulta: 27 juliol 2020].
Enllaços externs modifica
- Barca Salom, Francesc X. Un matemàtic i astrònom torellonenc: Onofre Jaume Novellas i Alavau (1787-1849). "AUSA", 2010, vol. XXIV, núm. 163, p. 127-149.
- Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Biblioteca de Catalunya, Novellas, Onofre Jaume (i família)
- Gran enciclopèdia catalana, Onofre Jaume Novellas i Alabau
- L'Escola de Matemàtiques de la Junta de Comerç 1819-1850. Francesc X. Barca Salom