Orquestra de la Suisse Romande

(S'ha redirigit des de: Orchestre de la Suisse Romande)

Orquestra de la Suisse Romande Orquestra de la Suisse Romande (pàg.) ()[1] és una orquestra simfònica suïssa, amb seu a Ginebra al Victoria Hall. A més dels concerts simfònics, l'OSR actua com a orquestra d'òpera en produccions al Gran Teatre de Ginebra.

Infotaula d'organitzacióOrquestra de la Suisse Romande
Orchestre de la Suisse Romande Logo.svg
Genève Victoria Hall 2011-08-08 17 48 29 PICT3685.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1918 Modifica el valor a Wikidatacantó de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
FundadorMaggy Breittmayer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Segell discogràficDecca Records Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Director musicalJonathan Nott Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Lloc webosr.ch… Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 9914f9f9-36c0-4156-8799-6544c60ab08c Songkick: 623 IMSLP: Category:Orchestre_de_la_Suisse_Romande Allmusic: mn0000153577 Modifica el valor a Wikidata

Ernest Ansermet va fundar l'OSR el 1918, juntament amb Paul Lachenal,[2] amb un contingent de 48 interprets i una temporada de sis mesos de durada. A més de músics suïssos, els reproductors de l'OSR provenien inicialment d'altres països, com ara Àustria, França, Alemanya i Itàlia. Ansermet va augmentar gradualment el percentatge de músics suïssos de l'orquestra, aconseguint el 80% del personal suís el 1946.[3] Va romandre com a director musical de l'OSR durant 49 anys, de 1918 a 1967.

Una orquestra de ràdio suïssa amb seu a Lausana es va fusionar a l'OSR el 1938. Posteriorment, l'OSR va començar a emetre concerts radiofònics regularment a la ràdio suïssa.[3] L'orquestra va tenir un contracte de llarga durada per a enregistraments amb Decca Records, que datava del mandat d'Ansermet, i va realitzar més de 300 enregistraments per a Decca, a partir del 1947 amb La Mer de Debussy.[4] L'OSR va estrenar moltes obres dels compositors suïssos Arthur Honegger i Frank Martin. Durant la direcció d'Armin Jordan (1985–1997), l'OSR va continuar enregistrant gravacions al segell Erato.[5]

Del 2005 al 2012, Marek Janowski va ser el director artístic i director musical de l'OSR. Va conduir l'OSR en enregistraments pel segell Pentatone.[6][7] Al setembre del 2008, el seu contracte inicial de cinc anys s'havia ampliat al 2015,[8] però al gener del 2010, en canvi de la pròrroga del contracte de setembre del 2008, Janowski i l'OSR van acordar mútuament la conclusió prevista de la seva direcció de l'OSR, després de la temporada 2011–12.[9]

Després de l'anunci de la sortida programada per a 2012 de Janowski, els intents per aconseguir Bertrand de Billy [10] i Kazuki Yamada [11] com a pròxim líder artístic de l'OSR no van arribar a bon port. Al setembre de 2010, l'OSR va nomenar Neeme Järvi com el seu novè director artístic i musical i, paral·lelament, Yamada com a director convidat principal, amb els dos nomenaments vigents a partir del 2012, amb contractes inicials de 3 anys per als dos directors.[12] Järvi ha gravat comercialment amb l'OSR del segell Chandos.[13] Va concloure la seva direcció d'OSR després de la temporada 2014-2015.

El primer convidat de Jonathan Nott va dirigir l'OSR a l'octubre de 2014. Després d'aquestes aparicions al concert, el gener de 2015, l'OSR va nomenar Nott el seu proper director artístic i musical, a partir del gener de 2017.[14][15][16] L'OSR va formalitzar el nou contracte i relació amb Nott el març de 2016.

ReferènciesModifica

  1. The literal translation reads "Orchestra of French-speaking Switzerland".
  2. Piguet, Martine. "Lachenal, Paul". HLS-DHS-DSS.CH (en francès). Consulta 2017-11-24.
  3. 3,0 3,1 Potts, Joseph E. (November 1955). "European Radio Orchestras. III". The Musical Times. 96 (1353): 584–586. JSTOR 937470.
  4. 4 Gutman, David (November 1992). "Historic Recordings". Gramophone. 96: 206. Consulta 2010-10-16.
  5. Richard Freed (1989-10-22). "A New Leader Carries On An Orchestra's Tradition". The New York Times. Consulta 2010-10-17.
  6. Geoffrey Norris (2008-01-10). "L'Orchestre de la Suisse Romande: Swiss orchestra seeking a role". Telegraph. Retrieved 2010-11-08.
  7. Ivan Hewett (2010-04-23). "Bruckner: Symphony No 5, CD review". Telegraph. Retrieved 2010-11-13.
  8. "L'Orchestre de la Suisse romande conforte son avenir et offre un CD à tous les Genevois". Tribune de Genève, 5 September 2009.
  9. Sylvie Bonier, "Marek Janowski quittera l'OSR en 2012". Tribune de Genève, 21 January 2010.
  10. Sylvie Bonier, "Bertrand de Billy ne viendra pas à l'OSR". Tribune de Genève. 26 January 2010.
  11. Sylvie Bonier, "Le jeune Kazuki Yamada est proposé pour diriger l'OSR". Tribune de Genève, 18 June 2010.
  12. Sylvie Bonier, "Surprise à l'OSR: Neeme Järvi sera le prochain chef". Tribune de Genève, 22 September 2010.
  13. Andrew Clements (2013-02-21). "Raff: Symphony No 2; Four Shakespeare Preludes – review". The Guardian. Retrieved 2015-01-29.
  14. "Welcome to Jonathan Nott, New Music and Artistic Director of the OSR" (Press release). L'Orchestre de la Suisse Romande. 28 January 2015. Archived from the original on 12 March 2015. Consulta 2015-01-29.
  15. 15 Rocco Zacheo (2015-01-28). "Jonathan Nott reprend la direction musicale de l'OSR". Tribune de Genève. Retrieved 2015-01-29.
  16. 16 Rocco Zacheo (2015-01-28). "Un nouvel homme fort pour l'OSR". Tribune de Genève. Retrieved 2015-01-29.