Orde del Santíssim Salvador (Branca Espanyola)

La branca espanyola de l'Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida és una branca de clausura de l'orde, exclusivament femenina, fundada per Marina de Escobar a Valladolid, cap al 1630.

Infotaula d'ordeBrigidines de la branca espanyola
Brigidine.gif
Escut de l'orde, amb la creu (com la del vel de l'hàbit), la corona d'espines, les cinc nafres de Crist i el lleó de les armes reials sueques)
TipusMonàstic, només femení
Nom oficialOrde del Santíssim Salvador de Santa Brígida
Nom oficial llatíOrdo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae
SiglesO.SS.S.
Altres nomsBrigidines Recol·lectes, Orde de Santa Brígida
HàbitGris, amb toca blanca i vel negre, amb diadema blanques i dues cintes creuades blanques sobre el cap, amb cinc cercles vermells (un al centre i a cada extrem de la creu)
LemaAmor meus Crucifixus est (L'amor meu és el crucifix)
ObjectiuEstudi i vida contemplativa
Fundacióca. 1630, Valladolid (Castella i Lleó) per Venerable Marina de Escobar
Aprovat perUrbà VIII, en 10 de novembre de 1629
ReglaRegla de Sant Agustí (s. IV), amb modificacions d'Urbà V (1370)
PatronsCrist Salvador, Santa Brígida de Suècia
Branques i reformesBranca de l'Orde del Santíssim Salvador; Missioneres del Santíssim Salvador i Santa Brígida (1983)
Primera fundacióConvento de las Brígidas (Valladolid), 1637
Fundacions destacadesValladolid, 1637; Vitoria, 1653; Lasarte (Guipúscoa), 1671; Paredes de Nava (Palència), 1671; Santa Cruz de Askoitia (Guipúscoa), 1690; Mèxic DF, 1743; Puebla, 1907; Tecate, 1975, i Tijuana, 1988; Puerto Ordaz (Veneçuela), 1999; Huáraz-Ancash (Perú)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha hagut mai
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La laica Marina de Escobar, molt devota i retirada a la vida de pregària i penitència. A partir d'una revelació mística, va voler fundar un convent a Valladolid, el de Santa Brígida, on s'instal·laria una comunitat de l'orde brigidí, fins llavors desconeguda als regnes hispànics. La revelació, deia la fundadora, li havia comunicat que havia de restaurar l'observança de la regla primitiva. Amb l'ajut del seu confessor, el jesuïta Luis de la Puente, va preparar la fundació, fent que l'orde fos només femení i de clausura monàstica estricta, vivint sota una versió lleugerament modificada de la Regla de Santa Brígida i denominant-lo Recol·lecció de l'Orde de Santa Brígida.

El 10 de novembre de 1629, Urbà VIII va aprovar la fundació amb el breu Ex incumbentis nobis, i el monestir va començar a funcionar en 1633.

Actualitat i difusióModifica

Avui compta amb quatre monestirs independents a Espanya (Valladolid, 1637; Vitoria, 1653; Lasarte (Guipúscoa), 1671; Paredes de Nava(Palència), 1671; Santa Cruz de Askoitia (Guipúscoa), 1690), quatre a Mèxic (Mèxic DF, 1743; Puebla, 1907; Tecate, 1975, i Tijuana, 1988), un a Veneçuela (Puerto Ordaz, 1999) i un al Perú (Huáraz-Ancash).

El 24 de desembre de 1983 se'n va crear una congregació religiosa de germanes, branca per fer apostolat i catequesi fora de la clausura, anomenada de les Missioneres del Santíssim Salvador i Santa Brígida.

Vegeu tambéModifica