Orde del Santíssim Salvador

Brigidines
	Escut de l'orde, amb la creu (com la del vel de l'hàbit), la corona d'espines, les cinc nafres de Crist i el lleó de les armes reials sueques)
Tipus	En origen, orde doble: orde religiós de monges i orde de canonges regulars (els homes); avui, comunitats separades de monges (majoritàries) o monjos
Nom oficial	Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida
Nom oficial llatí	Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae
Sigles	O.SS.S.
Altres noms	Orde de Santa Brígida, Orde del Santíssim Salvador
Hàbit	Gris, amb toca blanca i vel negre, amb diadema blanques i dues cintes creuades blanques sobre el cap, amb cinc cercles vermells (un al centre i a cada extrem de la creu)
Lema	Amor meus Crucifixus est (L'amor meu és el crucifix)
Objectiu	Devoció a la Passió de Crist; estudi i vida contemplativa (monges) i apostolat (monjos)
Fundació	1344-1346, Vadstena (Suècia) per Santa Brígida de Suècia; restauració: 1911, a Roma, per santa Maria Elisabeth Hesselblad
Aprovat per	Urbà V, en 1370 (confirmat per Urbà VI el 3 de desembre de 1378); refundació: 8 de setembre del 1911 per Pius XII
Regla	Regla de Sant Agustí (s. IV), amb modificacions d'Urbà V (1370)
Patrons	Crist Salvador, Santa Brígida de Suècia
Supressió	Desapareix entre els segles XVI (a Suècia i països protestants) i XIX, en funció del lloc; es restaura el 1911
Branques i reformes	Branca espanyola (1637), orde restaurat (1911), Monjos Brigidins (1976)
Primera fundació	Abadia de Vadstena (primera casa mare, fins a 1595, i de l'actual branca medieval), 1369
Fundacions destacades	Santa Brigida in Campo de'Fiori (Roma, casa mare de l'orde restaurat); Syon Abbey at Isleworth (Middlesex, Anglaterra), 1415; Lisboa, 1594; Valladolid, 1637 (branca espanyola)
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha hagut mai
Persones destacades	Santa Caterina de Suècia, Sant Richard Reynolds

L'Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida (en llatí Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae) és un institut religiós femení de dret pontifici. Les germanes d'aquesta congregació religiosa, anomenades popularment brigidines, fan servir les sigles O.SS.S. a continuació del seu nom.

Història

L'orde va ser fundat per santa Brígida de Suècia entre 1344 i 1346 al castell reial de Vadstena, prop de Linköping, que havia estat donat a les religioses pel rei Magnus IV de Suècia. El castell va començar a convertir-se en monestir en 1369, amb el suport de la Santa Seu.

La fundadora va donar en 1370 a les germanes la Regla de Sant Agustí, amb algunes modificacions del papa Urbà V; va ser confirmada per Urbà VI el 3 de desembre de 1378 amb la butlla Hiis quae pro divini cultus aumento.

Els monestirs de l'orde són governats per una abadessa, però eren dobles i, a més de la comunitat de monges, hostatjaven una altra comunitat, separada, de canonges regulars (brigidins), que s'ocupaven de la direcció espiritual de les religioses.^[1]

L'orde es va difondre sobretot als països escandinaus i en Alemanya, i a l'època de la Reforma protestant va començar el declivi i desaparegué.

Monja brigidina de la branca sueco-italiana, amb l'hàbit tradicional de l'orde
Abadia de Vadstena, primera fundació de l'orde
Santa Brigida de Roma, lloc de la mort de la santa i casa mare de l'orde restaurat

Branques actuals

Avui hi ha quatre branques de l'orde brigidí, independents entre elles. Tres són de monges i només una de monjos.

Branca medieval

La branca original, que segueix la regla original, té avui quatre convents independents: Maria Refugie (Uden, Països Baixos), Syon Abbey (Isleworth, Anglaterra), Birgittakloster (Altomünster, Alemanya), Pax Mariae (Vadstena, Suècia).

Branca espanyola

Article principal: Orde del Santíssim Salvador. Branca espanyola

Marina de Escobar va voler fundar un convent a Valladolid, el de Santa Brígida, on s'instal·laria una comunitat de l'orde brigidí, només femenina i de clausura monàstica, sota una versió lleugerament modificada de la Regla de Santa Brígida. El 10 de novembre de 1629, Urbà VIII va aprovar la fundació amb el breu Ex incumbentis nobis, i el monestir va començar a funcionar en 1633. L'orde es va estendre per Castella i Mèxic.

Branca sueca o italosueca

És la branca amb més fundacions actualment. L'orde fou restaurat el 8 de setembre del 1911 per la religiosa sueca Maria Elisabeth Hesselblad (1870-1957), que s'havia convertit al catolicisme des del luteranisme, i va ser aprovada per la Santa Seu el 2 de desembre de 1940.

La casa mare de l'institut és a la Piazza Farnese de Roma, al convent on hi havia viscut i mort Santa Brígida (avui Santa Brigida in Campo de'Fiori).

Les germanes brigidines comptaven el 2006 amb 566 religioses a 49 cases repartiden a:Itàlia, Suïssa, Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Noruega, Finlàndia, Estònia, Polònia, Alemanya, Països Baixos, Índia, Palestina, Israel, Filipines, Indonèsia, Estats Units, Mèxic i Cuba.

Monjos brigidins

Nova branca masculina fundada per Benedict Kirby en març del 1976. Té un monestir (el Priorat d'Our Lady of Consolation a Amity (Oregon).

Notes

↑ El brigidí fou l'últim dels ordes que van adoptar comunitats dobles; els altres van ésser l'Orde de Fontevrault (1100), l'Orde de Sant Sulpici (1112) i l'Orde de Sant Gilbert, fundat el 1135. Els monestirs premonstratencs, només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'Orde de Montevergine comptà només amb un monestir doble.

Bibliografia

Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, Libreria Editrice Vaticana, 2007, p. 1718. ISBN 978-88-209-7908-9.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde del Santíssim Salvador

Lloc oficial de l'orde

[1] El brigidí fou l'últim dels ordes que van adoptar comunitats dobles; els altres van ésser l'Orde de Fontevrault (1100), l'Orde de Sant Sulpici (1112) i l'Orde de Sant Gilbert, fundat el 1135. Els monestirs premonstratencs, només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'Orde de Montevergine comptà només amb un monestir doble.

[1]