Santa Brígida de Suècia

Per a la princesa sueca del segle xx, vegeu: Brígida de Suècia Per a la santa irlandesa del mateix nom, vegeu: Brígida d'Irlanda

Infotaula de personasanta Brígida de Suècia
Heliga Birgitta på ett altarskåp i Salems kyrka.jpg
Pintura de Hermann Rode, ca. 1480 (església de Salem, Södermanland, Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBirgitta Birgersdotter
1303 Modifica el valor a Wikidata
Finsta (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1373 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Valdstena (Linköpping, Suècia) (fins a 1394 a San Lorenzo in Panisperma (Roma)) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, filòsofa, política, teòloga i sacerdotessa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Santíssim Salvador Modifica el valor a Wikidata
vídua i fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, esglésies luteranes
Canonització7 d'octubre de 1391 , Roma nomenat per Bonifaci IX
PelegrinatgeVadstena
Festivitat23 de juliol (8 d'octubre fins a 1969)
IconografiaHàbit de monja, amb llibre
Patrona deSuècia, copatrona d'Europa
Família
CònjugeUlf Gudmarsson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMärta Ulfsdotter
Caterina de Suècia
Birger Ulfsson
Karl Ulfsson (en) Tradueix
Cecilia Ulvsdotter Modifica el valor a Wikidata
ParesBirger Persson Modifica el valor a Wikidata i Ingeborg Bengtsdotter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansKatarina Birgersdotter (en) Tradueix i Israel Birgersson Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbirgitta.vadstena.se Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8080089 Modifica els identificadors a Wikidata

Santa Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. En 1999, Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa,[1] juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.

VidaModifica

Joventut i vida de casadaModifica

Brígida nasqué a Finsta, ciutat sueca de la regió d'Uppland, en el si d'una família aristocràtica. La primera part de la seva vida va ser la d'una laica feliçment casada: del seu matrimoni van néixer vuit fills, dels quals la segona va ser Santa Caterina de Suècia. Va quedar vídua el 1344.

Juntament amb el seu espòs, el noble Ulf Gudmarsson, havia estudiat les Sagrades Escriptures, va fundar un petit hospital i ajudava els necessitats. Va ser molt apreciada per la seva capacitat pedagògica: el seu servei va ser demanat a la cort d'Estocolm. Finalment, va fer el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.

PelegrinatgesModifica

Després de la mort del seu espòs, Brigida va marxar del seu país nadiu. Deixà Suècia en 1349 i s'establí a Roma. Des d'allí visità altres llocs d'Itàlia, sobretot els que tenien relíquies de sants com Milà, Pavia, Assís, Bari, Ortona, Benevento, Arielli, Pozzuoli, Nàpols, Salerno, Amalfi, o San Michele Arcangelo a Gargano. L'últim pelegrinatge la portà a Terra Santa, en 1371 - 1372, on va visitar els llocs on havia viscut Crist.

PersonalitatModifica

Brígida va revelar el que, al seu parer, era el projecte que Déu tenia per a la humanitat i per als papes, en forma de profecies. També va advertir seriosament sobre els vicis del moment i sobre la necessitat d'una reforma moral i espiritual al cristianisme.

Sostenia que estava en contacte permanent amb Crist, que se li apareixia en visions i amb qui parlava. D'una d'aquestes visites van sorgir les oracions de Santa Brígida, molt populars des de llavors.

BibliografiaModifica

  • Le Rivelazioni Celesti di Santa Brigida di Svezia - www.saintbirgitta.com/italian
  • Paola Giovetti, Brigida di Svezia. Una santa europea. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4767-1
  • Luigi Borriello, Carolina M. Campone Brigida di Svezia: tra profezia e mistica. Libreria Editrice Vaticana, 2002
  • Brigida di Svezia, Ciò che disse Cristo a santa Brigida. Le rivelazioni. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4718-3
  • Brigida di Svezia, Le preghiere di santa Brigida. Da recitarsi per 12 anni e le quindici orazioni da recitarsi per 1 anno. Ancilla, 2003. ISBN 88-88609-11-3
  • Esch Arnold, Tre sante ed il loro ambiente sociale a Roma: s. Francesca Romana, s. Brigida di Svezia e s. Caterina da Siena. Roma nel Rinascimento, 2001. ISBN 88-85913-27-X
  • Joan Pau II, Spes aedificandi.Lettera Apostolica in forma di Motu proprio per la proclamazione di Santa Brigida di Svezia, Santa Caterina da Siena e Santa Teresa Benedetta della Croce a Compatrone d’Europa. Libreria Editrice Vaticana, 1999. ISBN 88-209-2824-8.
  • Lino Cignelli, "La Grazia dei Luoghi Santi", Franciscan Printing Press, 2005

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Brígida de Suècia
  1. «Saint Bridget of Sweden | Swedish saint» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2019].