Obre el menú principal

Per a la princesa sueca del segle XX, vegeu: Brígida de Suècia Per a la santa irlandesa del mateix nom, vegeu: Brígida d'Irlanda

Infotaula de personasanta Brígida de Suècia
Heliga Birgitta på ett altarskåp i Salems kyrka.jpg
Pintura de Hermann Rode, ca. 1480 (església de Salem, Södermanland, Suècia)
Biografia
Naixement Birgitta Birgersdotter
3 de juny de 1303
Finsta (Uppland, Suècia)
Mort 23 de juliol de 1373
Roma (Itàlia)
Lloc d'enterrament Abadia de Valdstena (Linköpping, Suècia) (fins a 1394 a San Lorenzo in Panisperma (Roma)) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Escriptora, filòsofa, política, teòloga i sacerdotessa
Orde religiós Orde del Santíssim Salvador
vídua i fundadora
Celebració Església Catòlica Romana, esglésies luteranes
Canonització 7 d'octubre de 1391 , Roma nomenat per Bonifaci IX
Pelegrinatge Vadstena
Festivitat 23 de juliol (8 d'octubre fins a 1969)
Esdeveniment significatiu Fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador
Iconografia Hàbit de monja, amb llibre
Patrona de Suècia, copatrona d'Europa
Família
Cònjuge Ulf Gudmarsson Tradueix
Fills Märta Ulfsdotter
Karl Ulfsson Tradueix
Birger Ulfsson
Caterina de Suècia
Cecilia Ulvsdotter
Pares Birger PerssonIngeborg Bengtsdotter Tradueix
Germans Katarina Birgersdotter Tradueix i Israel Birgersson

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Santa Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. En 1999, Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa,[1] juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.

VidaModifica

Joventut i vida de casadaModifica

Brígida nasqué a Finsta, ciutat sueca de la regió d'Uppland, en el si d'una família aristocràtica. La primera part de la seva vida va ser la d'una laica feliçment casada: del seu matrimoni van néixer vuit fills, dels quals la segona va ser Santa Caterina de Suècia. Va quedar vídua el 1344.

Juntament amb el seu espòs, el noble Ulf Gudmarsson, havia estudiat les Sagrades Escriptures, va fundar un petit hospital i ajudava els necessitats. Va ser molt apreciada per la seva capacitat pedagògica: el seu servei va ser demanat a la cort d'Estocolm. Finalment, va fer el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.

PelegrinatgesModifica

Després de la mort del seu espòs, Brigida va marxar del seu país nadiu. Deixà Suècia en 1349 i s'establí a Roma. Des d'allí visità altres llocs d'Itàlia, sobretot els que tenien relíquies de sants com Milà, Pavia, Assís, Bari, Ortona, Benevento, Arielli, Pozzuoli, Nàpols, Salerno, Amalfi, o San Michele Arcangelo a Gargano. L'últim pelegrinatge la portà a Terra Santa, en 1371 - 1372, on va visitar els llocs on havia viscut Crist.

PersonalitatModifica

Brígida va revelar el que, al seu parer, era el projecte que Déu tenia per a la humanitat i per als papes, en forma de profecies. També va advertir seriosament sobre els vicis del moment i sobre la necessitat d'una reforma moral i espiritual al cristianisme.

Sostenia que estava en contacte permanent amb Crist, que se li apareixia en visions i amb qui parlava. D'una d'aquestes visites van sorgir les oracions de Santa Brígida, molt populars des de llavors.

BibliografiaModifica

  • Le Rivelazioni Celesti di Santa Brigida di Svezia - www.saintbirgitta.com/italian
  • Paola Giovetti, Brigida di Svezia. Una santa europea. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4767-1
  • Luigi Borriello, Carolina M. Campone Brigida di Svezia: tra profezia e mistica. Libreria Editrice Vaticana, 2002
  • Brigida di Svezia, Ciò che disse Cristo a santa Brigida. Le rivelazioni. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4718-3
  • Brigida di Svezia, Le preghiere di santa Brigida. Da recitarsi per 12 anni e le quindici orazioni da recitarsi per 1 anno. Ancilla, 2003. ISBN 88-88609-11-3
  • Esch Arnold, Tre sante ed il loro ambiente sociale a Roma: s. Francesca Romana, s. Brigida di Svezia e s. Caterina da Siena. Roma nel Rinascimento, 2001. ISBN 88-85913-27-X
  • Joan Pau II, Spes aedificandi.Lettera Apostolica in forma di Motu proprio per la proclamazione di Santa Brigida di Svezia, Santa Caterina da Siena e Santa Teresa Benedetta della Croce a Compatrone d’Europa. Libreria Editrice Vaticana, 1999. ISBN 88-209-2824-8.
  • Lino Cignelli, "La Grazia dei Luoghi Santi", Franciscan Printing Press, 2005

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Brígida de Suècia  
  1. «Saint Bridget of Sweden | Swedish saint» (en en). [Consulta: 5 maig 2019].