Obre el menú principal

Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347Roma, 29 d'abril de 1380) va ser una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada doctora de l'Església catòlica.

Infotaula de personaDoctor de l'Església
Santa Caterina de Siena
Carpignano Sesia Immagine Chiesa Caterina da Siena.JPG
Santa Caterina, pintura del s. XV a Carpignao Sessia (Novara)
Nom original (it) Caterina da Siena
Biografia
Naixement Caterina Benincasa
25 de març de 1347
Siena, República de Siena
Mort 29 d'abril de 1380(1380-04-29) (als 33 anys)
Roma (Estats Papals)
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Santa Maria sopra Minerva (Roma); el cap a San Domenico (Siena) 
  Ambaixadora 

Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Religiós cristià, política, filòsofa, escriptora i diplomàtica
Alumnes Stefano Maconi Tradueix
Orde religiós Tercer Orde de Sant Domènec
Verge, Doctora de l'Església (1970)
Celebració Església Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Evangèlica Luterana d'Amèrica
Canonització 1461 , Roma nomenat per Pius II
Pelegrinatge Santa Maria sopra Minerva (Roma, tomba); Siena: San Domenico (relíquia del cap), casa natal
Festivitat 29 d'abril (30 d'abril fins a 1960)
Esdeveniment significatiu Matrimoni místic amb Crist, estigmes; autora del Diàleg de la Divina Providència
Iconografia hàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un lliri i un llibre, crucifix, calaver; amb un cor a la mà; coronada d'espines; amb estigmes o rebent-los; anell de casada, posant l'anell a Crist o a Jesús Infant (matrimoni místic); amb un vaixell que porta les armes papals
Patrona de Itàlia (1940), copatrona d'Europa (1999); protectora contra el foc; infermeres

IMSLP: Category:Catherine_of_Siena,_Saint
Modifica les dades a Wikidata

Primers anysModifica

Caterina va néixer a Siena el 1347 en una família benestant amb un gran sentiment religiós sent la vint-i-tresena filla del tintorer Giacomo di Benincasa, i Japa Benicasa, filla d'un poeta. Amb sis anys va assegurar haver tingut la seva primera visió de Crist, fent als set anys vot privat de virginitat, consagrant-se a Crist. Amb tan sols dotze anys els seus pares van voler casar-la amb Bonaventura, el vidu de la seva germana, qui havia mort al part, cosa a la que ella es va negar.[1] Als quinze va ingressar al Tercer orde de Sant Domènec. Vivia en clausura a la seva cambra, on pregava i es trobava acompanyada de Crist. Malgrat no haver tingut educació formal, aquests primers anys va aprendre a llegir i també grec i llatí, gràcies a l'ordre de Sant Domènec.[1]

El retorn a la vida públicaModifica

El 1368 Caterina va experimentar el que descriuria com "Matrimoni Místic amb Jesús", una visió que la va convèncer per a convertir-se en una màrtir. Després d'això és va sentir preparada per deixar enrere el seu anacoretisme i oferir-se al món en sacrifici. Va tornar amb la seva família i va començar a tenir cura dels malalts de l'epidèmia de pesta, adquirint fama de dona caritativa i santa, tot i que hi havia qui la considerava una fanàtica.[1]

La lluita per les reformes socialsModifica

Després de ser convocada a Florència pel capítol general dels Dominics a causa de la seva popularitat, es va comprovar que les seves ensenyances eren ortodoxes i li va ser assignat Raimón de Càpua com a confessor qui també actuaria com a deixeble i biògraf. A partir d'aquest moment, Caterina i els seus seguidors van començar a cercar una gran reforma social a Itàlia ja que, tant l'Església com els diferents estats de la península, es trobaven en un estat de profunda corrupció on, contínuament, s'intercanviaven favors per poder.[1]

L'any 1375 va tenir una visió mística i rebé els estigmes. Segons va dir en les seves obres escrites, Crist li comunicà que de llavors ençà treballaria per la pau i mostraria que una dona feble podria fer avergonyir l'orgull dels forts. Aquell mateix any, mentre Itàlia era revoltada per les disputes i conflictes a l'entorn del poder dels papes, els contraris a Gregori XI organitzaren milícies i avalots a Perugia, Florència, Pisa i altres ciutats toscanes per el que Caterina va ser enviada en missió diplomàtica per tal de portar Pisa i Lucca a la neutralitat i allunyar les dues ciutats de la lliga anti-papal.[1]

Posteriorment Florència la va enviar a Avinyó, residència dels papes des del començament del segle, per fer que el papa tornés a la seva seu de Roma, fet que Caterina considerava bàsic per mantenir la unitat de l'Església i pacificar Itàlia. Tot i que en primera instància no ho va aconseguir, el 1378 Gregori XI va tornar a Roma[2] i ella va ser enviada a Florència a formalitzar un acord de pau entre aquesta ciutat i la Santa Seu.[1]

Tornà a Siena on, el 21 d'abril de 1380 va patir una apoplexia i va morir vuit dies més tard amb tan sols trenta tres anys.[1]

Obra escritaModifica

Tot i no haver rebut educació i ser analfabeta, Caterina va deixar escrits en italià, que avui són clàssics de la literatura toscana: els dictava a Raimon de Càpua, que els va transcriure. En destaquen el Diàleg de la Divina Providència, conegut com a Diàleg o Divina doctrina, escrit en el transcurs d'un èxtasi entre el 9 i el 14 d'octubre de 1378 i un dels màxims exponents del misticisme cristià, a més de 26 oracions i 381 cartes adreçades a tota mena de persones: papes, reis, dirigents i persones humils. En la seva correspondència la temàtica principal és la preocupació per la unitat de l'Església i la pacificació de les ciutats italianes.

VeneracióModifica

Fou sebollida a Roma, al cementiri de Santa Maria sopra Minerva; quan començaren a atribuir-s'hi miracles i a ser venerada com a santa, el superior dominic va traslladar-ne les restes a l'interior de l'església, on es troba avui dia. El seu cap va ser separat del cos i col·locat en un reliquiari de bronze daurat que va ser portat a l'església de San Domenico de Siena.

Una llegenda diu que els sienesos, volent recuperar el cos de la santa, van agafar-ne el cap de la tomba de Roma i el ficaren en una bossa; en passar per la muralla, la guàrdia els detingué per registrar la bossa i els sienesos van pregar a la santa perquè els protegís i els deixés arribar sans i estalvis a la seva pàtria. Quan els guàrdies obriren la bossa, la trobaren plena de pètals de rosa i els deixaren marxar. Llavors arribaren a Siena i feren una processó per portar el cap a la basílica on és avui.

Pius II, sienès ell mateix, va canonitzar Caterina el 1461, i la seva festivitat litúrgica s'inclogué en el calendari romà el 1597. Del 1628 a 1969 se celebrà el 30 d'abril, per evitar la coincidència amb la festa de sant Pere de Verona. El 5 de maig de 1940 Pius XII la proclamà patrona d'Itàlia, amb sant Francesc d'Assís. El 1970, Pau VI la proclamà doctora de l'Església, l'única laica que ha obtingut aquest títol i, amb Teresa de Jesús, la primera dona a rebre'l. Joan Pau II la nomenà copatrona d'Europa amb les santes Brígida de Suècia i Teresa Beneta de la Creu.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 40-47. ISBN 9781492173960. 
  2. El retorn fou, però, temporal i desembocà en el Gran Cisma d'Occident i la divisió de l'Església Catòlica.

Enllaços externsModifica