Pavelló auricular

(S'ha redirigit des de: Orelles)
Per a altres significats, vegeu «Orelles (alga)».

El pavelló auricular, o aurícula és la part visible de l'orella externa.[1] El pavelló auricular és una estructura cartilaginosa (composta per cartílag i pell) la funció és captar les vibracions sonores i redirigir cap a l'interior de l'oïda. Es connecta amb el conducte auditiu extern.

Infotaula anatomiaPavelló auricular
Superfície lateral del pavelló auricular
Pavelló auricular humà
Detalls
Llatíauricula
Part deorella externa Modifica el valor a Wikidata
SistemaSistema auditiu
Artèria auricular anterior, artèria auricular posterior
Ganglis limfàtics pre i post auriculars, ganglis de la paròtide i cadena cervical
InnervacióNervi trigemin
Identificadors
MeSHD054644 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.3.01.002 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 56580 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1034
EB Onlinescience/auricle-ear Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Molts animals són capaços de moure a voluntat el pavelló auricular cap a la direcció de la qual procedeix el so (per exemple, els gossos). En canvi, el pavelló auricular humà és molt menys mòbil; però no manca totalment de moviment, ja que no es posseeix control voluntari dels músculs sobre la seva orientació. Alguns subjectes poden aconseguir moure les seves orelles lleument sota entrenament. A mesura que l'ésser humà envelleix, les orelles continuen el seu creixement, el lòbul cau per gravetat prenent majors proporcions i l'accés al canal auditiu, el glop i l'antitrague adquireixen més pilositat.

Sense l'existència d'aquesta estructura helicoidal, que com un embut canalitza el so, les ones frontals arribarien a l'oïda de forma tangencial i el procés d'audició resultaria menys eficaç, ja que gran part del so es perdria:

Part de la vibració no penetraria en l'oïda, part de la vibració rebotaria sobre el cap i tornaria en la direcció de la qual procedia (reflexió), i part de la vibració aconseguiria envoltar el cap i continuar el seu camí (difracció).

El pavelló té aquesta forma perquè li permet captar i dirigir les ones sonores cap a l'orella mitjana on es troba el timpà.[2]

Funció modifica

És captar les vibracions sonores i redirigir-les cap a l'interior de l'orella.[3]

Molts animals són capaços de moure a voluntat el pavelló auricular cap a la direcció d'on procedeix el so (per exemple, els gossos). En canvi, el pavelló auricular humà és molt menys direccional, perquè no posseïm aqueix control voluntari sobre la seua orientació.

Sense l'existència d'aquesta estructura helicoidal, que com un embut canalitza el so, els fronts d'ona arribarien de forma perpendicular i el procés d'audició resultaria ineficaç (gran part del so es perdria):[4]

  • Part de la vibració penetraria en el sistema auditiu.
  • Part de la vibració rebotaria sobre el cap i tornaria en la direcció de què procedia. (reflexió).
  • Part de la vibració aconseguiria rodejar el cap i continuar el seu camí. (difracció).

Referències modifica

  1. Nolla, Anna; Casals, Anna Nolla; Tàpias, Anna. La logopèdia. Editorial UOC, 2010. ISBN 978-84-9788-125-8. 
  2. Morales, Lino García. Introducción al Audio Digital (en castellà). BOD GmbH DE, 2020-03-17. ISBN 978-84-1326-709-8. 
  3. Pere, Abelló; Quer, Miquel. Manual d'oto-rino-laringologia. Univ. Autònoma de Barcelona, 1992. ISBN 978-84-7929-458-8. 
  4. Cirlos, Gilberto Gutiérrez. Principios de Anatomía, Fisiología e Higiene (en castellà). Editorial Limusa, 2000. ISBN 978-968-18-4662-6. 

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavelló auricular