Oreneta

ocell
Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)».

L'oreneta comuna o vulgar[1][2] (Hirundo rustica), oronell,[3][4] oronella,[5][6] oroneta,[7][8] orenola[7] o orendella[9] són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre.

Infotaula d'ésser viuOreneta
Hirundo rustica Modifica el valor a Wikidata
Landsvale.jpg
Oreneta
Hirundo rustica.jpg
Orenetes al niu
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,32 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,25 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22712252 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereHirundo
EspècieHirundo rustica Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Hirundo rustica.png
  • Zona de cria
  • Resident
  • Zona d'hivernada
  • Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[10]

    Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.[cal citació]

    Ous

    Noms dialectalsModifica

    Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogroneta, groneta, gruneta, nereta, orineta...

    Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.

    orenella o orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, orinella, aronella, runella, urenella, anorella, anonella, nonella). També hi ha oroneta. vinjolita o ginjolita designa l'oreneta cuablanca.[11]

    A la Catalunya del Nord domina orendola. També es diu arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola; (i)rendola-randola) i (a)rondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), (g)irondela o girondel(l)a (gal·licisme o occitanisme).

    Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s'estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab orandella (o ondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella a la Vila Joiosa i orondella a Alacant; també orandella, orendella i orandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), ocupant un territori limitat.

    Orandeta o volandreta al Pallars.

    Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

    ReferènciesModifica

    1. «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    2. «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    3. «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    4. «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    5. «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    6. «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    7. 7,0 7,1 «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    8. «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    9. «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    10. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014]. 
    11. Noms de l'oreneta al programa de televisió téntol https://ms-my.facebook.com/IB3org/videos/1481531688678722/

    Enllaços externsModifica