Oreneta
|
Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)». |
L'oreneta comuna[1] o vulgar[2][3] (Hirundo rustica), oronell,[4][5] oronella,[6][7] oroneta,[8][9] orenola[8] o orendella[10] és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[11][12] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[13]
Hirundo rustica  | |
|---|---|
 Oreneta | |
 Orenetes al niu | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,32 m |
| Nombre de cries | 5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13,5 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22712252 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae |
| Gènere | Hirundo |
| Espècie | Hirundo rustica Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Hirundo |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Hirundo rustica savignii |
| Distribució | |
 Zona de cria Resident Zona d'hivernada
| |
.svg){kind=icon}
Són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al març, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica a l'octubre.
Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això la trobem més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[14]
Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.
Noms dialectals
modificaOreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogroneta, groneta, gruneta, nereta, orineta...
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.
orenella o orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, orinella, aronella, runella, urenella, anorella, anonella, nonella). També hi ha oroneta. vinjolita o ginjolita designa l'oreneta cuablanca.[15]
A la Catalunya del Nord domina orendola. També es diu arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola; (i)rendola-randola) i (a)rondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), (g)irondela o girondel(l)a (gal·licisme o occitanisme).
Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s'estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen aragonès[16] orandella (o ondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella a la Vila Joiosa i orondella a Alacant; també orandella, orendella i orandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), ocupant un territori limitat.
Orandeta o volandreta al Pallars.
Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.
Referències
modifica- ↑ «Oreneta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 setembre 2023 (català)
- ↑ «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ 8,0 8,1 «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Swallows» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. Unió Internacional d'Ornitòlegs, 01-07-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 609. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Barn Swallow. Hirundo rustica» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
- ↑ Noms de l'oreneta al programa de televisió téntol https://ms-my.facebook.com/IB3org/videos/1481531688678722/
- ↑ Casanova Herrero, Emili «Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano». Archivo de Filología Aragonesa, 67, 2011, pàg. 201-235.
Enllaços externs
modifica
- Vídeos, fotografies i gravacions d'orenetes a Internet Bird Collection (en anglès).
- Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC .