Oreos (en llatí Oreus, en grec antic Ὠρεός) era una ciutat del nord d'Eubea a la vora del riu Callas i al peu del puig de Teletrion (Telethrium). Antigament s'havia anomenat Histiea (llatí Histiaea, grec Ἱστίαια) i també Hestiaia (Ἑστίαια). Era enfront de la ciutat d'Antron, a Tessàlia.

Infotaula de geografia políticaOreos
AR tetrobol from Histiaea.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 38° 56′ 59″ N, 23° 05′ 27″ E / 38.94961°N,23.09089°E / 38.94961; 23.09089Coord.: 38° 56′ 59″ N, 23° 05′ 27″ E / 38.94961°N,23.09089°E / 38.94961; 23.09089
Població
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1927
Oreos

Del nom d'aquesta ciutat, tot el districte al nord d'Eubea s'anomenava Histieotis (Ἱστιαιῶτις), segons Heròdot. Segons alguns autors va ser una colònia atenenca del demos d'Histiaea (Estrabó) però altres la fan fundada pels perrebeus de Tessàlia. Escílax de Carianda diu que era una de les quatre principals ciutats d'Eubea. Va ser una de les ciutats més antigues de l'illa, i Homer la menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, i l'anomena πολυστάφυλος ("polistáfilos", rica en vinyes).

Després de la batalla d'Artemísion, quan la flota grega va marxar cap al sud, la ciutat va ser ocupada pels perses explica Heròdot. Després de l'expulsió dels perses de Grècia, la ciutat i tota l'illa va quedar subjecta a Atenes. A la revolta d'Eubea contra Atenes l'any 445 aC la ciutat hi va prendre part destacada, i quan va ser vençuda la insurrecció, Pèricles va expulsar els habitants de la ciutat i hi va instal·lar dos mil colons atenencs. Els antics habitants es van refugiar a Macedònia segons diu Teopomp de Quios. La ciutat va canviar de nom en aquell moment i va prendre el nom d'Oreos, segons Estrabó i Pausànias.

Quan el 411 aC l'illa d'Eubea es va revoltar contra Atenes després de la derrota de l'expedició de Sicília, Oreos va ser l'única ciutat de l'illa que va seguir lleial a Atenes. Al final de la guerra del Peloponès Esparta la va sotmetre, i els colons atenencs van ser expulsats. Els habitants antics o els que quedaven i els seus descendents, van poder tornar a la ciutat, que va mantenir la seva fidelitat a Esparta i tenien un odi especial cap Atenes, segons Diodor de Sicília.

Neògenes, amb el suport de Jàson de Feres es va convertir en tirà d'Oreos per un temps però en va ser expulsat per Terípides, el comandant dels lacedemonis. Càbries, l'almirall atenenc, la va atacar sense èxit. Poc abans de la Batalla de Leuctra l'any 371 aC, Oreos es va revoltar contra Esparta, segons Xenofont.

A la guerra entre Filip II de Macedònia i Atenes, la ciutat es va dividir entre els favorables al macedonis i els demòcrates. Els grups pro-macedònics van triomfar i amb ajut d'aquest rei, Filístides i Mènip van proclamar-se tirans d'Oreos. Els atenencs a instàncies de Demòstenes van enviar una expedició que va expulsar a Mènip i a Filístides al que sembla, segons Càrax, que van matar. Oreos es va convertir en una plaça forta dels atenencs.

Com a conseqüència de la seva situació geogràfica i de les seves fortificacions, Oreos va ser escenari de diverses guerres. En la guerra entre Antígon i Cassandre aquest darrer la va assetjar però es va haver de retirar en acostar-se Ptolemeu, general d'Antígon, diu Diodor de Sicília. A la primera guerra macedònica entre Roma i Filip V el comandant de la guarnició macedònia la va entregar als romans (207 aC). A la segona guerra macedònica els romans la van prendre per assalt el 200 aC i L'any 196 aC Tit Quinti Flaminí la va declarar ciutat lliure juntament amb altres ciutat gregues, segons Polibi.

Plini el Vell diu que ja no existia al seu temps però Ptolemeu encara la menciona amb el nom corrupte de Soreos (Σωρεός).

Queden algunes restes a la moderna badia d'Oreós a Eubea.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William 8ed.). «Oreus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 gener 2021].