Bamberger Symphoniker

(S'ha redirigit des de: Orquestra Simfònica de Bamberg)

La Bamberger Symphoniker o Bayerische Staatsphilharmonie és una agrupació orquestral alemanya amb seu a la ciutat de Bamberg, on va ser fundada el 1946. Substitueix a la desapareguda Orquestra Filharmònica Alemanya de Praga (1939-1945), dirigida per Joseph Keilberth entre 1940 i 1945.

Infotaula d'organitzacióBamberger Symphoniker
Konzerthalle Bamberg Dämmerung Peter Eberts.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorquestra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1946 Modifica el valor a WikidataBamberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webbamberger-symphoniker.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: bambergersymphoniker Twitter: bambergsymphony Instagram: bambergsymphony Youtube: UC4sz_Evu102KsBVXEoJi8Lw Spotify: 7qs9lBPZgZzLAYAWfHLAll Musicbrainz: 022371c0-e34a-4ce8-aaaf-1cca4f9082e0 Songkick: 142123 Discogs: 833686 Allmusic: mn0000783975 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

HistòriaModifica

L'orquestra va ser formada el 1946 principalment per músics alemanys expulsats de Txecoslovàquia en virtut dels decrets de Beneš, que havien estat prèviament membres de l'Orquestra Filharmònica Alemanya de Praga. L'orquestra va rebre el títol de Filharmònica de l'Estat de Baviera (Bayerische Staatsphilharmonie) el 1993, en ser finançada per aquest land.

Des de 1993, l'orquestra actua a la Konzert und Kongresshalle, coneguda com a Sinfonie an der Regnitz. Els concerts abans de 1993 se celebraven al Dominikanerbau. L'orquestra compta amb el suport financer de l'Estat Lliure de Baviera, la ciutat de Bamberg, el districte de Francònia Superior i el districte de Bamberg. El govern de Baviera va saldar deutes financers de l'orquestra el 2003.[1]

Des de la seva creació, l'orquestra s'ha distingit per les seves nombroses gires per l'estranger, el que al costat dels seus enregistraments (especialment les que va realitzar sota la batuta de Keilberth) l'han convertit en una orquestra molt popular. El mateix Keilberth la va dirigir en un concert el 14 de maig de 1963 a la Ciutat del Vaticà davant el papa Joan XXIII; en aquesta ocasió es va tocar una de les especialitats del gran director: la Simfonia núm. 7 de Beethoven.

L'orquestra està associada amb la triennal Competició de Direcció Gustav Mahler, creada durant el mandat de Nott, i el primer llorejat amb el premi va ser Gustavo Dudamel el 2004. L'orquestra ha realitzat una sèrie d'enregistraments per Vox Records amb János Fürst, algunes de les quals han estat reeditades en CD. També ha gravat música de Joaquín Turina per RCA Records amb el director Antonio de Almeida.

DirectorsModifica

Joseph Keilberth va ser el primer director principal de l'orquestra. Entre els altres directors principals es troben Eugen Jochum, James Loughran i Horst Stein, que també ostentaven el títol de director honorari de l'orquestra. Des de gener del 2000 fins a 2016 el director musical ha estat el britànic Jonathan Nott. El seu successor, des de l'inici de la temporada 2016-2017 és el director txec Jakub Hrusa.[2]

Herbert Blomstedt va ser nomenat director honorari de l'orquestra el març de 2006,[3] títol que comparteix amb Christoph Eschenbach des de 2016.[4]

Entre els directors convidats, destaca Ingo Metzmacher, del que es recorda especialment el seu cicle integral de les simfonies de Karl Amadeus Hartmann.

Directors musicalsModifica

Estrenes (selecció)Modifica

  • Hans-Jürgen von Bose : Werther-Szenen. Ballett (1989)
  • Moritz Eggert : Adagio - An Answered Question (1996, director: Horst Stein)
  • Gottfried von Einem : Nachtstück op. 29 (1962, director: Joseph Keilberth)
  • York Höller : Aufbruch (1989, director: Hans Zender)
  • Rudolf Kelterborn : Simfonia núm 4 (1987, director: Horst Stein)
  • Horst Lohse : Bamberg Symphony (1986, director: Horst Stein); Die vier letzten Dinge (Quasi una Simfonia da Requiem) (1997, director: Aldo Brizzi)
  • Bruno Mantovani : Mit Ausdruck (2003, director: Jonathan Nott ); Time stretch (on Gesualdo) (2006, director: Jonathan Nott)
  • Wolfgang Rihm : Verwandlung 4 (2008, director: Jonathan Nott)
  • Mark-Anthony Turnage : Juno i The Torino Scale (parts del obra Asteroids) (2007, director: Jonathan Nott)
  • Jörg Widmann : Lichtstudie I (2001, director: Christoph Poppen ), Lied für Orchester (2003, director: Jonathan Nott)

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Kennedy, Maev: «People» en The Guardian, 14-02-2006. Consulta: 01-01-2013.
  2. «Chief Conductor Jakub Hrůša». web Bamberger symphoniker. [Consulta: 16 març 2017].
  3. «Herbert Blomstedt, Honorary Conductor». web Bamberger symphoniker. Arxivat de l'original el 2017-03-17. [Consulta: 16 març 2017].
  4. «Honorary Conductor Christoph Eschenbach». web Bamberger symphoniker. Arxivat de l'original el 2017-03-17. [Consulta: 26 setembre 2019].

BibliografiaModifica

  • Pâris, Alain: Dictionnaire des interprètes. Éditions Robert Laffont, París.

Enllaços externsModifica