Osborne Reynolds

Osborne Reynolds (Belfast, Irlanda del Nord, 23 d'agost de 1842 - Watchet, Anglaterra, 21 de febrer de 1912), va ser un enginyer i físic irlandès que va realitzar importants contribucions en els camps de la hidrodinàmica i la dinàmica de fluids, sent la més notable la introducció del nombre de Reynolds en 1883.

Infotaula de personaOsborne Reynolds
OsborneReynolds.jpg
Osborne Reynolds Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1842 Modifica el valor a Wikidata
Belfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1912 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Comtat de Somerset (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortGrip Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióQueens' College Modifica el valor a Wikidata
Conegut perHidrodinàmica i dinàmica de fluids
Activitat
Camp de treballMecànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer i físic
OcupadorUniversitat de Manchester
Universitat Victòria de Manchester Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Medalla Royal el 1888

Va estudiar matemàtiques a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1867. A l'any següent va ser nomenat professor d'enginyeria de l'Owens College a Manchester que, posteriorment, es convertiria en la Victoria University of Manchester, sent titular de la Càtedra d'Enginyeria quan, per aquells anys tan sols hi havia dues d'aquestes càtedres en tota Anglaterra.

Reynolds considerava que tots els estudiants d'enginyeria havien de tenir un conjunt de coneixements comuns basats en les matemàtiques, la física i particularment els principis fonamentals de la Mecànica Clàssica. Malgrat la seva gran dedicació i interès per l'educació, no era un bon professor, ja que no tenia dots didàctiques i pedagògiques. Les seves assignatures eren difícils de seguir, canviant de tema sense cap connexió ni transició. Reynolds abandonaria el seu càrrec en 1905.

En 1877 va ser triat membre de la Royal Society i, en 1888, va rebre la Royal Medal.

Reynolds va estudiar les condicions en què la circulació d'un fluid a l'interior d'una canonada passava del règim laminar al règim turbulent. Fruit d'aquests estudis veuria la llum l'anomenat nombre de Reynolds, per similitud entre les forces d'inèrcia i les forces viscoses. El nombre de Reynolds apareix per primera vegada en 1883 en el seu article titulat An Experimental Investigation of the Circumstances Which Determineu Whether the Motion of Water in Parallel Channels Shall Be Direct or Sinuous and of the Law of Resistance in Parallel Channels.

Reynolds també va proposar les que actualment es coneixen com les Reynolds-averaged Navier-Stokes equations per fluxos turbulents, en què determinades variables, com la velocitat, s'expressen com la suma del seu valor mitjà i de les components fluctuants.

La construcció naval també li deu molt als treballs de Reynolds, que propugnava la construcció de nous models de vaixells a escala reduïda. Amb ells es podien aconseguir valuoses dades predictius sobre el comportament final del vaixell a mida real. Aquest procés depèn estretament de l'aplicació dels principis de Reynolds sobre turbulències, juntament amb els càlculs de fricció i la correcta aplicació de les teories de William Froude sobre les ones d'energia gravitacional i la seva propagació.

Nota: Un cràter de Mart porta el seu nom en el seu honor.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osborne Reynolds
  • Osborne Reynolds: Scientist, Engineer, Pioneer — Biography written by Prof J.D. Jackson of University of Manchester.
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Osborne Reynolds» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Osborne Reynolds, Collected Papers on Mechanical and Physical Subjects, in three volumes, published circa 1903, now fully and freely available in digital format:
Volum 1
Volum 2
Volum 3