Oscil·lador Hartley
L'oscil·lador Hartley és un circuit electrònic basat en un oscil·lador LC. Es tracta d'un oscil·lador d'alta freqüència que ha d'obtenir a la seva sortida un senyal de freqüència determinada sense que hi hagi una entrada.
Estructura
modifica
El circuit bàsic usant un transistor bipolar, considerant només el circuit d'oscil·lació, consta d'un condensador entre la base i el col·lector (C) i dos bobines (L1 i L2) entre l'emissor i la base i el col·lector respectivament. La càrrega es pot posar entre el col·lector i L2.
En aquest tipus d'oscil·ladors, en lloc de L1 i L2 per separat, se sol utilitzar una bobina amb presa intermèdia.
Per poder ajustar la freqüència a la que el circuit oscil, es pot usar un condensador variable, com succeeix en la gran majoria de les ràdios que fan servir aquest oscil·lador, o bé canviant la relació entre L1 i L2 variant una d'elles com en els receptors Collins, a aquesta última tècnica se l'anomena "sintonia per permeabilitat".
El circuit de polarització es dissenya de tal manera que afecti el menys possible al circuit d'oscil·lació, per a això es poden utilitzar condensadors de desacoblament, xocs de radiofreqüència, etc. Aquesta és la raó per la qual en la imatge no es dibuixen.
Anàlisi
modificaA partir dels criteris de Barkhausen i del model equivalent de paràmetres h del transistor es poden obtenir les següents expressions que descriuen el comportament d'un oscil·lador Hartley:
Freqüència d'oscil·lació:
Condició arrencada:
- Si el transistor utilitzat és un BJT:
- Si el transistor utilitzat és un FET:
Característiques
modificaAvantatges:
- Pot tenir fàcilment una freqüència variable.
- Amplitud de sortida constant.
Desavantatges:
- Gran contingut en harmònics.
- No obté una ona sinusoidal pura.