Oskar Perron

matemàtic alemany

Oskar Perron (Frankenthal, 7 de maig de 1880 - Munic, 22 de febrer de 1975) va ser un matemàtic alemany.

Infotaula de personaOskar Perron
Oskar Perron.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1880 Modifica el valor a Wikidata
Frankenthal Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHaidhausen Friedhof, 4-6-41 48° 08′ 05″ N, 11° 36′ 15″ E / 48.13474°N,11.604147°E / 48.13474; 11.604147
Bogenhausener Friedhof 48° 08′ 52″ N, 11° 36′ 05″ E / 48.1478°N,11.6014°E / 48.1478; 11.6014 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Munic Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Drehung eines starren Körpers um seinen Schwerpunkt bei Wirkung äusserer Kräfte  (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFerdinand von Lindemann Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEquació diferencial en derivades parcials Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Munic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Munic (1922–1960)
Universitat de Heidelberg (1913–1922)
Universitat de Tübingen (1910–1913) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGeorgi Bradistilov, Josef Heinhold, Ernst Peschl, Helmut Röhrl, Hermann Schmidt, Kurt Vogel, Ludwig Häusler (en) Tradueix, Ernst Winkler (en) Tradueix, Josef Herz (en) Tradueix, Hanskarl Oberseider (en) Tradueix, Josef Mall (en) Tradueix, Erna Zurl (en) Tradueix, Ahmed Nazim (en) Tradueix, Paul Lunz (en) Tradueix, Herbert Forster (en) Tradueix, Helmut Unkelbach (en) Tradueix, Gottfried Weiß (en) Tradueix, Hasan Aral (en) Tradueix, Paul Reisch (en) Tradueix, Berki Yurtsever (en) Tradueix, Karl-August Keil (en) Tradueix, Ivan Paasche (en) Tradueix, Paul Kreuser (en) Tradueix, Jankel-Owschi Grünberg (en) Tradueix, Karl Martin Grisar (en) Tradueix, Margarete Händel (en) Tradueix, Walter Sametinger (en) Tradueix, Karl Popp (en) Tradueix, Wilhelm L. Damköhler (en) Tradueix, Ta Li (en) Tradueix, Tevfik Okyay Kabakcioglu (en) Tradueix, Josef Weinberg (en) Tradueix, Peter Seibert (en) Tradueix i Karlheinz Kuntze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHermione Perron
PareJakob Heinrich August Perron i Auguste Leinenweber
Premis

Find a Grave: 194102602 Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

El pare de Perron era un comerciant i banquer, descendent d'una família d'hugonots francesos emigrats a Alemanya en el segle xvii.[1] Va fer els seus estudis secundaris a Worms (uns deu quilòmetres al nord de la seva vila natal) i el 1898 va anar a la universitat de Munic per estudiar matemàtiques, malgrat que el seu pare volia que continués amb el negoci familiar. Els següents semestres va estudiar a les universitats de Berlín, Tubinga i Göttingen. El professor que més el va influir va ser Alfred Pringsheim a Munich.[2] Tot i així, per defensar la seva tesi doctoral el 1902 a Munich va tenir com a tutor Ferdinand von Lindemann. El 1906 va obtenir l'habilitació per a la docència a la universitat de Munich.[3]

Des de 1910 fins a 1914 va ser professor a la universitat de Tubinga i des de 1914 fins a 1922 a la de Heidelberg, excepte els anys entre 1915 i 1918 en els quals va estar mobilitzat per la Primera Guerra Mundial. El 1922 va ser nomenat per substituir el seu mestre, Pringsheim, en jubilar-se de la universitat de Munich. Perron va ser professor d'aquesta universitat la resta de la seva vida acadèmica, fins que va ser nomenat emèrit el 1951 i va deixar definitivament la docència el 1960.[4] A Munich va coincidir durant forces anys amb els professors Carathéodory i Tietze, en el que es va conéixer com el triumvirat matemàtic de Munich.[5]

Perron va ser un dels pocs científics alemanys que, sense abandonar el seu país, es van mostrar obertament crítics amb el nazisme,[6] juntament amb els seus col·legues Carathéodory (grec) i Tietze (austríac).[7] Ja el 1934, quan era president de la Societat Alemanya de Matemàtics (DMV), va tenir un fort enfrontament amb Ludwig Bieberbach (el matemàtic més pro-nazi i secretari de la societat) en el meeting anual de la societat al balneari de Bad Pyrmont.[8]

Perron té més de 200 publicacions[9], moltes d'elles dedicades al estudi de les equacions diferencials ordinàries i parcials.[10] De especial rellevància és el seu llibre sobre els nombres irracionals, Irrationalzahlen, publicat el 1920 i revisat i reeditat per ell mateix quaranta anys més tard, el 1960, quan ja comptava amb vuitanta anys. També és recordat per la paradoxa que porta el seu nom i que il·lustra el perill d'assumir que la solució d'un problema d'aproximació existeix sempre:

Sigui   el nombre natural més gran; però per a tot  ,   el que contradiu la definició; per tant  

És a dir el nombre natural més gran ha de ser ¡la unitat!

ReferènciesModifica

  1. Heinhold, 1988, p. 184-185.
  2. Frank, 1982, p. 282.
  3. Heinhold, 1988, p. 185.
  4. Frank, 1982, p. 283.
  5. Georgiadou, 2004, p. 187.
  6. Litten, 1994, p. 11.
  7. Georgiadou, 2004, p. 290.
  8. Segal, 2003, p. 278 i ss.
  9. Frank, 1982, p. 284-291.
  10. Agarwal i Sen, 2014, p. 352.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oskar Perron
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oskar Perron» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Oskar Perron». Stadt Frankenthal (Pfalz). Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 19 març 2020]. (alemany)