Osseta

llengua iraniana que es parla a Ossètia
(S'ha redirigit des de: Osset)

L'osseta[1] o osset[2][3] (osseta: Ирон æвзаг, Iron ævzhag o Иронау, Ironau, persa: اوسِتی) és una llengua irànica parlada pels ossetes als estreps del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia.

Infotaula de llenguaOsseta
'Ирон ӕвзаг, Iron ævzag
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~700,000
Parlants nadius599.250 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aOssètia del Nord - Alània i Ossètia del Sud Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deCaucas
EstatRússia, Geòrgia, Turquia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i Ossetian Cyrillic alphabet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1os
ISO 639-2oss
ISO 639-3oss Modifica el valor a Wikidata
SILoss
Glottologosse1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueoss Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1066 Modifica el valor a Wikidata
IETFos Modifica el valor a Wikidata

L'àrea pertanyent a Rússia és coneguda com a Ossètia del Nord - Alània (capital: Vladikavkaz), mentre que la que pertany a Geòrgia és anomenada Ossètia del Sud (capital: Tskhinvali). Els parlants de l'osseta són uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alània i un 15% a Ossètia del Sud.

L'osseta, juntament amb el persa tat i el talix, és una de les principals llengües iràniques del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prové de la llengua dels alans, que formaven part dels sàrmates, un poble nòmada. Es creu que és l'única llengua supervivent de les derivades de les llengües sàrmates.

DialectesModifica

Té dos dialectes principals: l'iron i el digor, el primer dels quals és el més parlat. L'osseta escrit es reconeix immediatament per l'ús de la lletra æ, que no es troba en cap més llengua de les que utilitzen l'alfabet ciríl·lic.

 
Text osseta d'un llibre publicat el 1935

AlfabetModifica

La forma literària de la llengua té 35 fonemes: 26 consonants, 7 vocals i 2 diftongs.

Alfabet ciríl·lic (des de 1937): А/а, Ӕ/ӕ, Б/б, В/в, Г/г, Гъ/гъ, Д/д, Дж/дж, Дз/дз, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Къ/къ, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Пъ/пъ, Р/р, С/с, Т/т, Тъ/тъ, У/у, Ф/ф, Х/х, Хъ/хъ, Ц/ц, Цъ/цъ, Ч/ч, Чъ/чъ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.

Alfabet romà (1923-1937): A/a, Æ/æ, B/b, C/c, Č/č, D/d, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, Q/q, R/r, S/s, Š/š, T/t, U/u, V/v, X/x, Y/y, Z/z, Ž/ž

Ús de la llenguaModifica

 
El diari Ræstdzinad en osseta, 1923

El primer llibre imprès en osset aparegué el 1798. El primer diari, Iron Gazet, s'edità el 23 de juliol de 1906 a Vladikavkaz.

Mentre que l'osset és llengua oficial tant a la part septentrional com la meridional, juntament amb el rus, el seu ús es limita a publicar noves lleis en diaris ossets. Hi ha dos diaris principals en osset: Ræstdzinad (Рæстдзинад, "Veritat") al Nord i Xurzærin (Хурзæрин, "Arc de Sant Martí") al sud. Alguns petits diaris de districtes escriuen en osset part dels articles. Hi ha una revista mensual Max dug (Мах дуг, "La nostra era"), dedicat a la poesia i a la ficció literària.

L'osseta és ensenyat a les escoles secundàries i els nadius en llengua osseta poden rebre cursos de literatura osseta.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «osseta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «osseta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Entrada osset al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana

BibliografiaModifica

  • Abaev, V.I. Ossetian Language and Folklore, USSR Academy of Sciences, Moscow-Leningrad, 1949
  • Lora Arys-Djanaieva. Parlons Ossète. Paris: L'Harmattan, 2004, ISBN 2-7475-6235-2.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osseta
Hi ha una edició en osset
de la Viquipèdia