Osteoderma
Els osteodermes[1] són dipòsits ossis que formen escates, plaques o altres estructures integrades en la dermis. Es poden trobar en molts grups de rèptils i amfibis, tant vivents com extints, incloent-hi les sargantanes, els crocodilians, les granotes, els temnospòndils (amfibis extints), diversos grups de dinosaures (particularment els ancilosaures i els estegosaures), els fitosaures, els etosaures, els placodonts i els hupehsucs (rèptils marins possiblement relacionats amb els ictiosaures).
No són gaire habituals en els mamífers, tot i que es poden observar en molts xenartres (els armadillos i els seus parents extints, els gliptodontins, milodòntids i escelidotèrids). Nombrosos llinatges diferents han desenvolupat osteodermes.[2] Es creu que els osteodermes dels armadillos es formen en el teixit dèrmic subcutani.[3] Aquestes estructures són anàlogues, no homòlogues, i no indiquen necessàriament una ascendència comuna. Tanmateix, deriven d'escuts, que es veuen en totes les classes d'amniotes i són un exemple d'allò que s'anomena «homologia profunda».[4] En molts casos, els osteodermes poden tenir una funció d'armadura. Els osteodermes es componen de teixit ossi i deriven d'una població d'escleroblasts de la cresta neural durant el desenvolupament embrionari de l'organisme. Aquesta població té algunes característiques homòlogues associades a la dermis.[5] Es creu que les cèl·lules de la cresta neural contribueixen al desenvolupament dels osteodermes mitjançant la transició epitelial-mesenquimàtica.[6]
Els osteodermes dels crocodilians moderns estan ben vascularitzats[7] i funcionen com a protecció i com a intercanviadors de calor,[8] cosa que permet a aquests grans rèptils augmentar o reduir la seva temperatura ràpidament. Una altra funció és neutralitzar l'acidosi provocada per les immersions llargues, que fan que s'acumuli diòxid de carboni a la sang.[9] El calci i el magnesi de l'os dèrmic alliberen ions alcalins al corrent sanguini que funcionen com a amortidor contra l'acidificació dels líquids corporals.[10]
Referències
modifica- ↑ «osteoderma». Consulteca. TERMCAT, 2015-2022. [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ Hill, R. V. «Comparative anatomy and histology of xenarthran osteoderms» (en anglès). Journal of Morphology, vol. 267, 12, 2006, pàg. 1.441-1.460. DOI: 10.1002/jmor.10490. PMID: 17103396.
- ↑ Nasoori, Alireza «Formation, structure, and function of extra‐skeletal bones in mammals» (en anglès). Biological Reviews, vol. 95, 4, 2020, pàg. 986-1.019. DOI: 10.1111/brv.12597. PMID: 32338826.
- ↑ Vickaryous, M.K.; Hall, B.K. «Development of the dermal skeleton in Alligator mississippiensis (Archosauria, Crocodylia) with comments on the homology of osteoderms» (en anglès). Journal of Morphology, vol. 269, 4, 2008, pàg. 398-422. DOI: 10.1002/jmor.10575. PMID: 17960802.
- ↑ Vickaryous, Matthew K.; Sire, Jean-Yves «The integumentary skeleton of tetrapods: origin, evolution, and development» (en anglès). Journal of Anatomy, vol. 214, 4, 01-04-2009, pàg. 441-464. DOI: 10.1111/j.1469-7580.2008.01043.x. ISSN: 1469-7580. PMC: 2736118. PMID: 19422424.
- ↑ Nasoori, Alireza «Formation, structure, and function of extra‐skeletal bones in mammals» (en anglès). Biological Reviews, vol. 95, 4, 2020, pàg. 986-1.019. DOI: 10.1111/brv.12597. PMID: 32338826.
- ↑ Clarac, F.; Buffrénil, V; Cubo, J; Quilhac, A «Vascularization in Ornamented Osteoderms: Physiological Implications in Ectothermy and Amphibious Lifestyle in the Crocodylomorphs?» (en anglès). Anatomical Record, vol. 301, 1, 2018, pàg. 175-183. DOI: 10.1002/ar.23695. PMID: 29024422.
- ↑ Clarac, F.; Quilhac, A. «The crocodylian skull and osteoderms: A functional exaptation to ectothermy?» (en anglès). Zoology, vol. 132, 2019, pàg. 31-40. DOI: 10.1016/j.zool.2018.12.001. PMID: 30736927.
- ↑ Jackson, DC.; Andrade, D.; Abe, AS. «Lactate sequestration by osteoderms of the broad-nose caiman, Caiman latirostris, following capture and forced submergence.» (en anglès). Journal of Experimental Biology, vol. 206, Pt 20, 2003, pàg. 3.601-3.606. DOI: 10.1242/jeb.00611. PMID: 12966051.
- ↑ «Antacid armour key to tetrapod survival» (en anglès). ABC Science, 24-04-2021. [Consulta: 6 març 2017].