Otakar Ševčík

Otakar Ševčík (Horažďovice, 22 de març de 1852 - Písek, 18 de gener de 1934) fou un violinista i compositor txec.

Infotaula de personaOtakar Ševčík
Otakar Sevcik 1901.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1852 Modifica el valor a Wikidata
Horažďovice Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Písek Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBývalý hřbitov v Písku (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, professor d'universitat, concertino, compositor, pedagog musical, pedagog, musicòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonín Bennewitz Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRudolf Kolisch, Eugenia Umińska, Jaroslav Kocian i Milan Zuna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4ca59185-0daa-487c-ab47-67d2e2f0cac3 Discogs: 1455769 IMSLP: Category:Ševčík,_Otakar Modifica el valor a Wikidata

Estudià en el Conservatori de Praga, on va ser deixeble de Benewitz. El 1870 fou contractat com a concertino pel Mozarteum de Salzburg i més tard per l'Òpera Còmica de Viena. Entre 1874-92 visqué a Rússia, últimament com a professor del Conservatori de Kíev; la seva actuació el feu mereixedor d'altes distincions i condecoracions. El 1892 passà al Conservatori de Praga com a professor de violí, on tingué entre altres alumnes Alfred Pellegrini, el neerlandès Arthur Oróbio de Castro, l'austríac Gottfried Feist,[1] l'italià Rodolfo Lipizer, l'anglès Harry Blech,[2][3] el turc Haig Gudenian,[4] i els russos Konstantín Saradíev,[5] i Alexander Schmuller[6] el seu compatriota Talic i[7] el txec Jaroslav Hašek.[8]

Des de 1898, quan assolí celebritat mundial el seu deixeble Jan Kubelík, l'escola de Ševčík concentrà sobre ell l'atenció dels millors concertistes mundials, que anaren acudint a Praga per a perfeccionar-se sota la direcció metòdica de Ševčík. El 1909 passà com a professor al Conservatori de Viena on tingué entre altres alumnes a Adolph_Koldofsky, Jakob Kostakovsky;[9] després de la declaració de la independència txecoslovaca tornà al Conservatori de Praga. També durant un temps fou professor a Písek, un gran centre cultural a uns 30 km. de Praga i on entre d'altres alumnes tingué l'estatunidenc Louis Krasner.

Les seves obres principals són:

  • La tècnica del violí, (quatre parts, 1880);
  • Rudiments tècnics de violí, (1900);
  • Curs preparatori, (1896);
  • L'escola de l'arc, que conté 4.000 cops d'arc diferents (1893). El 1925 publicà una edició definitiva en el seu Mètode als Estats Units.

ReferènciesModifica

  1. https://peoplepill.com/people/gottfried-feist/
  2. D A, 1969, p. 162, volum 1.
  3. Margaret Cambell «Obituary: Harry Blech». The Independent, 11-05-1999 [Consulta: 29 abril 2017].
  4. D A, 1996, p. 1188.
  5. D A, 1996, p. 200, apèndix núm. 9.
  6. D A, 1996, p. 1157, apèndix núm. 9.
  7. D A, 1996, p. 27, apèndix núm. 10.
  8. D A, 1996, p. 547, volum 27.
  9. D A, 2002, p. 667-68.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otakar Ševčík