L'otitis externa és una inflamació de l'orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.És una malaltia d'alta incidència, que pot afectar fins al 10% de la població almenys una vegada a la vida.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaOtitis externa
Un cas sever d'otitis externa. Hi ha un estrenyiment del conducte auditiu i la supuració.
Tipusmalaltia de l'orella externa, otitis, malaltia postinfecciosa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-10H60
CIM-9380.1-380.2
CIAPH70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB9401
MedlinePlus000622
eMedicineped/1688 emerg/350
MeSHD010032 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0740437, C0021355 i C0029878 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9463 Modifica el valor a Wikidata

La inflamació de la pell del conducte auditiu extern és l'essència d'aquest trastorn. La inflamació pot ser secundària a la dermatitis (èczema) només, sense infecció microbiana, o pot ser causada per una infecció activa per bacteris o fongs. En ambdós casos, però més sovint amb la infecció, la pell del conducte s'infla, causant dolor (otàlgia) i sensibilitat al tacte.

La majoria de les otitis externes tenen lloc en condicions d'alta humitat i temperatura. La més comuna és la maceració de la pell del conducte, per l'efecte de l'aigua en el seu interior (i que hi pot haver entrat en nedar o amb la dutxa).[1] Aquesta aigua hi pot quedar retinguda per l'efecte d'un tap de cerumen. Amb la pell macerada, els bacteris o els fongs existents en el conducte (o continguts en una aigua, a vegades contaminada), hi penetren causant la infecció.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Larach, Francisca; Astorquiza, Constanza «OTITIS EXTERNA: DIAGNÓSTICO Y MANEJO PRÁCTICO» (en castellà). Revista Médica Clínica Las Condes, 27, 6, 2016-11, pàg. 898–904. DOI: 10.1016/j.rmclc.2016.11.019. ISSN: 0716-8640.

Bibliografia

modifica