Otto Max Johannes Jaekel (21 de febrer de 18636 de març de 1929), fou un paleontòleg i geòleg alemany.

Infotaula de personaOtto Jaekel

(1901) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementOtto Max Johannes Jaekel
21 febrer 1863 Modifica el valor a Wikidata
Nowa Sól (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1929 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Pequín (Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya
FormacióUniversitat de Múnic
Universitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia, paleontologia i fòssil de vertebrat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pequín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPaleontòleg i geòleg
OcupadorUniversitat Sun Yat-sen, catedràtic (1928–1929)
Universitat de Greifswald, catedràtic (1906–1928)
Universitat Frederic Guillem de Berlín, docent (1894–1906)
Museu d'història natural de Berlín, conservador (1892–1906)
Universitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralEdwin Hennig Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaJaekel Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius

Jaekel va néixer a Neusalz (Nowa Sól), Silèsia prussiana. Va estudiar geologia i paleontologia a Liegnitz (Legnica). Després de graduar-se el 1883, va mudar-se a Breslau (Wrocław) on va estudiar sota Ferdinand Roemer fins a1885. Karl von Zittel el va guardonar amb un doctorat en Filosofia a Múnic el 1886. Entre 1887 i 1889, Jaekel feu d'assistent d'E.W. Benecke al Geologisch-Paläontologisches Institut a Straßburg, i va treballar a la Berlín i al Geologisch-Paläontologisches Museum a partir de 1894.

Jaekel va traslladar-se a la Universitat de Viena el 1903. Entre 1906 i 1928, va fer de professor a la Universitat de Greifswald,[1] on fundà la Societat Paleontològica Alemanya el 1912. Va descriure una segona espècie de Plateosaurus el 1914. Després de jubilar-se a Greifswald, Otto Jaekel acceptà un càrrec a la Universitat de Sun Yat-sen a Guangzhou el 1928. Jaekel va morir després d'una curta i sobtada malaltia a l'Hospital Alemany a Beijing.[2]

Tot i que Jaekel s'especialitzà en l'estudi de fòssils de vertebrats, 27 de les seves publicacions foren sobre echinodermata.

Obres modifica

  • Stammesgeschichte der Pelmatozoen. Berlin, Springer, 1899
    • volum 1:. Thecoidea und Cystoidea (1899)
  • Die Wirbeltiere : eine Übersicht über die fossilen und lebenden Formen. Berlin: G. Borntraeger, 1911
  • Die Morphogenie der ältesten Wirbeltiere. Berlin: G. Borntraeger, 1929

Referències modifica

  1. Moore, R.C. (1978): Part T, Echinodermata 2, Crinoidea. Dedication. – In: R.C. Moore & C. Teichert, Treatise on Invertebrate Paleontology. -- Bd. 1: T5-6, 1 Abb.; Boulder/Colo. T5-6.
  2. Drevermann, F. «Otto Jaekel †» (en alemany). Palaeontologische Zeitschrift, 11, 3, 1929, pàg. 6 + 13-14.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Jaekel