Otto Toeplitz

Otto Toeplitz
Biografia
Naixement	1r agost 1881 ; Breslau (Imperi Alemany)
Mort	15 febrer 1940 (58 anys); Jerusalem
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cementiri jueu del Mont de les Oliveres 31° 46′ 26″ N, 35° 14′ 35″ E / 31.773839°N,35.243069°E
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Breslau (–1905); Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Über Systeme von Formen, deren Funktionaldeterminante identisch verschwindet (1905 )
Director de tesi	Jakob Rosanes i Rudolf Sturm
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica i anàlisi funcional
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Hebrea de Jerusalem (1939–1940) ; Universitat de Bonn (1928–1935) ; Universitat Christian Albrecht de Kiel (1913–1928) ; Universitat de Göttingen (1906–1913)
Alumnes	Hans Hansen (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables Matriu de Toeplitz; teorema de Hellinger-Toeplitz; operador de Toeplitz ;
Estudiant doctoral	Helmut Ulm, Hans Schwerdtfeger, Walter Stein, Robert Schmidt (en) , Anna Stein, Anton Weber (en) , Arthur Donald Steele (en) , Elisabeth Hagemann, Charlotte Schroeckh (en) , August Prüß (en) i Friedrich Beuermann (en)
Família
Fills	Uri Toeplitz
Pare	Emil Toeplitz

Otto Toeplitz (Breslau, 1 d'agost de 1881 - Jerusalem, 15 de febrer de 1940) va ser un matemàtic jueu-alemany especialitzat en anàlisi funcional.

Vida

Toeplitz era fill i net de professors de matemàtiques de secundària. La seva formació en matemàtiques va ser, doncs, natural. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Breslau l'any 1905. L'any 1906 va anar a la Universitat de Göttingen on, sota la influència de David Hilbert, començà a reescriure les teories dels espais n-dimensionals per a espais infinito-dimensionals. En aquesta època va començar una fructífera relació amb el seu col·lega i amic Ernst Hellinger amb qui va escriure conjuntament nombrosos articles, també després que Hellinger marxés de Göttingen el 1909.

L'any 1913 va acceptar una plaça de professor a la Universitat de Kiel on va restar fins al 1928 en què va ocupar la càtedra de la Universitat de Bonn. El seu interès per la història de les matemàtiques al va portar el 1929 a fundar amb Otto Neugebauer la revista Quellen und Studien zur Geschichte der Mathematik dedicada exclusivament a aquesta disciplina. Ell, particularment, va estar molt interessat en les relacions entre la matemàtica i la filosofia gregues.

Amb l'arribada dels nazis al poder el 1933 va ser desposseït dels seus càrrecs universitaris, però com que tenia pocs contactes a l'estranger i no gaires coneixements d'idiomes, com ell mateix reconeixia en una carta a Richard Courant.^[1] no va poder abandonar Alemanya fins al 1938. Durant aquest temps va organitzar classes per als infants jueus.

Ja a Israel, va ser assessor científic de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Segons Siegmund-Schultze, les restriccions pressupostàries de la Universitat van impedir la seva contractació com la de molts altres científics jueu-alemanys.^[2] Va morir a Jerusalem un any després.

Obra

Obres científiques

Über Systeme von Formen, deren Funktionaldeterminante identisch verschwindet 1905. Tesi doctoral.
Infinitesimalrechnung 1912
Encyclopädie der Mathematischen Wissenschaften: Mit Einschluss ihrer Anwendungen. Analysis 1923. Amb Ernst Hellinger.
Integralgleichungen und Gleichungen mit unendlichvielen Unbekannten 1928. Amb Ernst Hellinger.

Obres històriques i divulgatives

Von Zahlen und Figuren traduït a l'anglès com The Enjoyment of Math, amb Hans Rademacher.^[3]
The calculus: A genetic aproach. Publicat per primer cop pòstumament el 1949.^[4]

Referències

↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 94.
↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 128.
↑ The enjoyment of mathematics : reflections from 'Mathematics for the amateur', 1970. ISBN 978-1-4008-7608-2.
↑ Toeplitz, Otto. editor: Gottfried Köthe. The calculus : a genetic approach. Chicago: University of Chicago Press, 2007. ISBN 978-0-226-80669-3.

Bibliografia

Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany. New Jersey: Princeton University Press, 2009, p. 94.
Gohberg, Israel. Toeplitz centennial : Toeplitz Memorial Conference in Operator Theory: dedicated to the 100th anniversary of the birth of Otto Toeplitz, Tel Aviv, May 11-15, 1981. Basel: Birkhäuser Verlag, 1982. ISBN 3-7643-1333-1.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Toeplitz

«The Mathematics Genealogy Project – Otto Toeplitz». [Consulta: 13 octubre 2012].
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Toeplitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Robinson, Abraham. «Toeplitz, Otto». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 octubre 2012]. (anglès)

[FOOTNOTESiegmund-Schultze200994-1] Siegmund-Schultze, 2009, p. 94.

[FOOTNOTESiegmund-Schultze2009128-2] Siegmund-Schultze, 2009, p. 128.

[3] The enjoyment of mathematics : reflections from 'Mathematics for the amateur', 1970. ISBN 978-1-4008-7608-2.

[4] Toeplitz, Otto. editor: Gottfried Köthe. The calculus : a genetic approach. Chicago: University of Chicago Press, 2007. ISBN 978-0-226-80669-3.

[1]

[2]

[3]

[4]