Amudarià

L'Amudarià (rus: Амударья, Amudarià; tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; persa: آمودریا, Amudarià; uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus. Darià en persa vol dir ‘mar’ o ‘riu llarg’. Sota els sassànides, el riu es deia Weh-rodh o Beh-rodh; els àrabs el van anomenar Jayhun (àrab: جيحون, Jayḥūn, del nom d'un dels rius del Paradís); els xinesos l'anomenaven Kui-shui, Wu-hu o Po-tsu. El nom actual ens ha arribat a través del rus, llengua de la potència colonial de la regió.

Riu Amudarià

El riu Amudarià a Turkmenistan
Tipus	Riu
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Turkmenistan
Cota inicial	~6.000
Entitat territorial administrativa	Ghur (Afganistan)
Localització	Confluència dels rius Vakhsh i Panj
Final
Cota final	31 m
Entitat territorial administrativa	província d'Aktobé (Kazakhstan)
Localització	Mar d'Aral
Desembocadura	mar d'Aral Sud
A 37° 06′ 22″ N, 68° 18′ 23″ E B 44° 06′ 30″ N, 59° 40′ 52″ E
Afluent	riu Kunduz, Kofarnihon River (en) , riu Txaghan, Sherabad River (en) , Zarafxan, Kokcha River (en) , Khulm River (en) , riu Wakhsh, riu Panj
Dades i xifres
Altitud	29 m
Mida	2.620 () km
Travessa	Afganistan Tadjikistan Turkmenistan Uzbekistan
Superfície de conca hidrogràfica	309.000 km²
Mesures i indicadors
Cabal	1.400 m³/seg

La regió, al nord del riu, és anomenada Transoxiana, o en àrab Ma warà an-Nahr.

La seva longitud és d'uns 2.494 km. El riu és navegable uns 1.450 km. La seva conca és de 534.739 km² i porta un cabal de 97,4 quilòmetres cúbics d'aigua per any, que arriba de les muntanyes; les pluges són d'aproximadament 1.000 mm l'any; a causa de l'aprofitament per al reg, part del seu cabal no arriba a la mar d'Aral, on desemboca.

Una de les fonts que l'alimenta és el riu Pamir, a les muntanyes del Pamir (antic mont Imeon). Una altra suposada font del riu és una cova de glaç a la vall de Waghjir, al corredor de Wakhan, també a les muntanyes del Pamir, ja prop de la frontera amb el Pakistan.

Corre cap a l'est i a Ishtragh gira al nord i després al nord-oest per l'Hindu Kush i el riu Panj, formant la frontera de l'Afganistan amb el Tadjikistan i després la de l'Afganistan amb l'Uzbekistan (uns 200 km). Durant 100 km més, marca la frontera entre l'Afganistan i el Turkmenistan, i després entra en aquest país, on corre cap al nord, formant la frontera amb l'Uzbekistan, i acaba en un delta que en part desaigua a la mar d'Aral o es perd al desert.

Vegeu també

• Konya-Urgenj.
• Kubadhiyan.
• Llista de peixos del riu Amudarià.
• Cultura del riu Oxus.
• Tresor de l'Oxus.

Bibliografia

• George Nathaniel Curzon, primer marquès Curzon de Kedleston (1896): The Pamirs and the Source of the Oxus. Royal Geographical Society, Londres. Reimpressió: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 / 1-4021-3090-2.
• Gordon, T. E. (1876): The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey Over the High Plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus Sources on Pamir. Edimburg. Edmonston and Douglas. Reimpressió per Ch'eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
• Arnold J. Toymbee (1961): Between Oxus and Jumna. Londres. Oxford University Press.
• John Wood (1872): A Journey to the Source of the River Oxus. Londres.