Aquest article tracta sobre el vaixell de rems. Vegeu-ne altres significats a «Pàmfil (desambiguació)».

El pàmfil era un vaixell de rems, de la família de la galera, no gaire gran, però amb una borda més alta que l'uixer.

Hi havia pàmfils destinats al comerç i pàmfils destinats a la guerra.[1][2] No tenia castells a proa ni a popa. Solia tindre uns cent rems i només posseïa una coberta.[3] Els pamphylos de l'època bizantina eren una versió menor del dromon.[4][5]

A l'obra Tactica, de l'emperador Lleó VI el Filòsof, s'aconsella que el comandant d'un estol de guerra vagi en un pàmfil (més petit que un dromon, però més veloç i maniobrer).[6]

Referències

modifica
  1. «Pàmfil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Raffaele D'Amato. Byzantine Imperial Guardsmen 925–1025: The Tághmata and Imperial Guard. Bloomsbury Publishing, 20 agost 2012, p. 54–. ISBN 978-1-78096-887-2. 
  3. Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, abril 2000, plana 198 (El Cangur / Diccionaris, núm. 284). ISBN 84-297-4706-0. 
  4. Lionel Casson. «Dromon, pamphylos, ousiakos». A: Ships and seamanship in the ancient world (en anglès). JHU Press, 1995, p. 150 ss.. ISBN 9780801851308 [Consulta: 6 octubre 2010]. 
  5. Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 249–. 
  6. Institutions militaires de l'empereur Leon le philosophe. Traduites en francois, avec des notes & des observations… par m. Joly De Maizeroy, 1771, p. 151–. 

Vegeu també

modifica