Obre el menú principal

Pèire d'Alvernha (Clarmont d'Alvèrnia segle XII) fou un trobador occità. Era fill d'un burgès de Clarmont, es va fer canonge però trencà amb l'església i es va fer joglar cap al 1170. El seu mestre fou Marcabrú i fou un poeta moralitzador. Es coneixen 24 composicions seves, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn, i se'n conserva una vida. Es conserva la música de dues composicions.

Infotaula de personaPèire d'Alvernha
BnF ms. 12473 fol. 1 - Peire d'Alvernhe (1).jpg
BnF ms. 12473 fol. 1; cançoner K
Nom original (fr) Peire d'Alvernhe
Biografia
Naixement 1130 (Gregorià)
Clarmont d'Alvèrnia
Mort 1168 (Gregorià) (37/38 anys)
Activitat
Ocupació Trobador i compositor
Moviment Música medieval

Musicbrainz: 81b33067-d219-44d3-a4eb-e55a3211abe0
Modifica les dades a Wikidata

La composició més famosa és Cantarai d'aqestz trobadors (323,11)[1] on fa una sàtira de diversos trobadors contemporanis seus: concretament de Peire Rogier; Giraut de Bornelh; Bernart de Ventadorn; un, encara no ben identificat, llemosí de Briva (de Briva'l lemozis); un Guilhem de Ribas, potser català, de qui no tenim cap composició; Grimoart Gausmar; un Peire de Monzó, de qui no tenim més dades tot i que sembla ser clarament d'origen ibèric; Bernat de Saissac (en alguns cançoners Bertran), no identificat; Raimbaut d'Aurenga; Eble de Sanhas, trobador de qui es conserva només una composició; Gonzalo Ruiz, certament hispànic, encara no ben identificat; un veilletz lombartz, que s'ha identificat amb Peire de la Cavarana; i en la darrera estrofa Peire d'Alvernha es satiritza a si mateix.[2] A finals del XII, el Monjo de Montaudon reprengué la sàtira amb trobadors contemporanis de la seva època.

Contingut

PoesiesModifica

 
BnF ms. 854 fol. 11; cançoner I
  • (323,1) Abans que·l blanc pueg sion uert
  • (323,2) Ab fina joia comenssa
  • (323,3) Al dessebrar del pais
  • (323,4) Amic Bernart del Ventadorn (tensó amb Bernart de Ventadorn; amb música conservada al cançoner W)
  • (323,5) Belha m'es la flors d'aguilen
  • (323,6) Bels m'es lo chans per la faia
  • (323,7) Bel m'es, quan la roza floris
  • (323,8) Belh m'es qui a son bon sen
  • (323,9) Belh m'es qu'ieu fass' huey mays un vers (sirventès)
  • (323,10) Be m'es plazen
  • (323,11) Cantarai d'aqestz trobadors
  • (323,12) Chantarai pus vey qu'a far m'er
  • (323,13) Cui bon vers agrad' a auzir
  • (323,14) De Dieu non puesc pauc ben parlar
  • (323,15) Deiosta·ls breus iorns e·ls loncs sers (amb música conservada als cançoners R i X)
  • (323,16) Dieus, vera vida, verais
  • (323,17) En estiu, qan crida-l iais
  • (323,18) Gent es, mentr'om n'a lezer
  • (323,19) Lo fuelhs e-l flors e-l frugz madurs
  • (323,20) L'airs clars e-l chans dels auzelhs
  • (323,21) Lauzatz si' Emanuel
  • (323,22) Lo senher que formet lo tro (cançó de croada)
  • (323,23) Rossinhol, el seu repaire
  • (323,24) Sobre·l vieill trobar e·l novel

ReferènciesModifica

  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  2. Vegeu el text en Riquer, Los trovadores, p. 332-341

BibliografiaModifica

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 311-341 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i sis composicions]
  • Aniello Fratta, Peire d'Alvernhe. Poesie Roma, Vecchiarelli, 1996
  • Alberto Del Monte, Peire d’Alvernha, Liriche, Torino 1955
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 124
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 138-140 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Peire d'Alvernha és el número PC 323]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica