Paata Burtxuladze
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Paata Burtxuladze, conegut també internacionalment com a Paata Burchuladze o Paata Burtschuladse (en alfabet georgià პაატა ბურჭულაძე) (Tbilisi, 12 de febrer de 1955), és un cantant d'òpera georgià amb veu de baix.
Nom original | (ka) პაატა შალვას ძე ბურჭულაძე |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ka) პაატა ბურჭულაძე 12 febrer 1955 (69 anys) Tbilisi (Geòrgia) |
Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF | |
Dades personals | |
Formació | Conservatori Estatal de Tblisi |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera |
Gènere | Òpera |
Veu | Baix |
Instrument | Veu |
Premis | |
|
Biografia
modificaBurtxuladze va estudiar amb el mestre Olimpi Txelaixvili a Tbilisi. Ja en els seus temps d'estudiant va cantar en el Teatre estatal per a òpera i ballet Sakhari Paliaixvili amb gran èxit. Va debutar a Tbilisi com a Mefistòfil l'any 1975. Gràcies al seu talent va obtenir una beca per a continuar la seua educació a Milà amb Giulietta Simionato i Eduardo Müller.
Carrera i distincions
modificaL'any 1981 va guanyar el primer premi en el concurs de cant Voci Verdiane a Busseto, Itàlia. El 1982 va obtenir la medalla d'or i primer premi en el famós Concurs Txaikovski de Moscou. El 1985 va triomfar en el de Luciano Pavarotti a Filadèlfia, Estats Units d'Amèrica. Després de triomfar en tan importants concursos, va poder començar una brillant carrera en els principals teatres d'òpera d'Europa i Amèrica del Nord.
Va tenir un gran èxit en el seu debut en el Covent Garden com Ramfis en Aida l'any 1984, junt amb el tenor Luciano Pavarotti com Radamés. No menys triomfals van ser les seues primeres aparicions en La Scala de Milà i en la Staatsoper de Viena, amb Luisa Miller de Verdi, de nou junt amb Pavarotti.[1]
La seua primera aparició en el Metropolitan Opera va ser com Basilio l'any 1989. Herbert von Karajan, que va qualificar-lo de "segon Txaliapin", va portar-lo al Festival de Salzburg, on va actuar diverses vegades. Una altra fita en la seua carrera va ser la interpretació de Borís Godunov en la sessió inaugural de la temporada 1990-1991 del Metropolitan.
Veu i repertori
modificaBurtxuladze posseeix una de les veus de davall amb un timbre més bell i amb major volum del segle xx, que és capaç de manejar amb una gran expressivitat. Junt amb l'estatunidenc Samuel Ramey i el finlandès Matti Salminen, constitueixen les veus més destacades del registre de baix de les últimes dècades del segle xx i principis del XXI.
El repertori de Burtxuladze inclou, principalment, els grans papers verdians per a baix com ara el Felip II de Don Carlos; a més, ha treballat el repertori rus: Borís Godunov, príncep Gremin d'Eugene Onegin, Dosifey en Khovanshchina, el Khan Kontxak d'El príncep Ígor; i, finalment, els més importants papers de baix de l'escola francesa.
Ha participat en nombroses ocasions en les temporades del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
També ha treballat l'ampli repertori de cançons de diversos compositors russos, gènere en el qual és reconegut com un gran intèrpret.
Segons la musicòloga Elizabeth Forbes, la "magnífica veu fosca i la imponent estatura de Burchuladze són ideals tant per al repertori rus com per als papers de baix de Giuseppe Verdi".[1] També ha estat descrit pels crítics de música clàssica com actuant "astut, greu", sent "imposant" i "meravellosament amenaçador".[2] Burchuladze va anunciar que deixaria la música per centrar-se en el seu nou paper polític el maig de 2016.[3]
Obra solidària i activitats civils
modificaBurchuladze va crear la fundació benèfica Iavnana el gener de 2004 i a través d'ella va organitzar desenes de concerts i esdeveniments per donar suport a nens i famílies vulnerables a Geòrgia.[4] Va ser ambaixador de bona voluntat de les Nacions Unides el 2006 i ambaixador de bona voluntat d'UNICEF a Geòrgia el 2010.[4]
El novembre de 2015, Burchuladze va establir la Fundació per al Desenvolupament de Geòrgia, un moviment cívic, que s'esperava que es convertís en un partit polític abans de les eleccions parlamentàries previstes per a l'octubre de 2016.[5] Burchuladze va subratllar que la seva nova organització no era un partit polític i el va descriure com un grup de defensa pro-democràcia i pro-occidental. Va establir oficines a Washington i Los Angeles amb l'objectiu declarat de conscienciar Geòrgia als Estats Units, l'ajuda de la qual, segons Burchuladze, era essencial per reduir les amenaces procedents de Rússia.[2]
Una enquesta d'opinió del març de 2016 encarregada per l'Institut Republicà Internacional va mostrar que la Fundació per al Desenvolupament de Geòrgia de Burchuladze no es trobava gaire enrere de la coalició governant del Somni Georgià i del principal moviment opositor Moviment Nacional Unit, obtenint un 12%, 19% i 18%, respectivament.[5] El 12 de maig de 2016, Burchuladze va anunciar la fundació d'una nova organització política, State for the People, i la seva intenció de participar en les properes eleccions parlamentàries.[3][6] Dos mesos després del fracàs del partit a les eleccions, el desembre de 2016, Burchuladze va anunciar la seva retirada de la política i el seu retorn a l'òpera.[7] El juliol de 2017, Burchuladze es va convertir en el director de la divisió d'òpera del Teatre Mikhailovsky amb seu a Moscou, un dels teatres d'òpera i ballet més antics de Rússia.
Premis seleccionats
modifica- Artista popular - Geòrgia, 1985
- Shota Rustaveli State Prize – Geòrgia, 1991
- Ordre d'Honor - Geòrgia, 1997, 2003
- Kammersänger – Staatsoper Stuttgart, 1998
- Ciutadà d'honor de Tbilisi - Ajuntament de Tbilisi, 2001
- Ordre d'Excel·lència Presidencial - Geòrgia, 2010
- Orde de l'Estrella d'Itàlia - Itàlia, 2010 c[8]
- Ordre d'Or de Sant Jordi – Patriarcat de l'Església Ortodoxa de Geòrgia, 2010
- Creu d'Honor per a la Ciència i l'Art 1r Classe – Àustria, 2014
Discografia
modifica- Recitals (Àries i cançons).
- Ernani (Silva) amb Pavarotti i Sutherland.
- Aida (Ramfis) amb Pavarotti.
- La forza del destino (Pare Guardià) amb Josep Carreras.
- Eugene Onegin (príncep Gremin) amb Mirella Freni i Neil Shicoff.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Forbes, Isabel (2008). ↑ «Burchuladze, Paata». A Macy, Laura Williams (Ed.). El llibre dels cantants d'òpera. Premsa de la Universitat d'Oxford. p. 63. Isbn 978-0195337655.
- ↑ 2,0 2,1 Ahmed, Akbar Shahid (25 d'abril de 2016). "Aquesta exestrella de l'òpera creu que el seu país serà la propera Ucraïna de Rússia". El Huffington Post. [Consulta: 12 maig 2016'.
- ↑ 3,0 3,1 "Vaig estar al costat de tothom, ja fos Gamsakhurdia, Xevardnadze, Saakashvili o Ivanishvili, Paata Burchuladze". InterPressNews. 12 de maig de 2016. [Consulta: 12 maig 2016'.
- ↑ 4,0 4,1 "Paata Burchuladze va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF a Geòrgia. El missatger. 7 de desembre de 2010. [Consulta: 12 maig 2016'.
- ↑ 5,0 5,1 "El cantant d'òpera i el seu potencial partit polític en una enquesta encarregada per l'IRI". Geòrgia civil. 29 d'abril de 2016. [Consulta: 1 maig 2016.2016.2016.2016.2016
- ↑ "Operístic Bass llança el partit polític" Geòrgia civil. 12 de maig de 2016. [Consulta: 12 maig 2016'.
- ↑ "Burchuladze abandona la política" Geòrgia civil. 15 de desembre de 2016. [Consulta: 18 desembre 2016'.
- ↑ "Onorificenze - Dettaglio del conferimento". www.quirinale.it (en italià). Segretariato generale della Presidenza della Repubblica. [Consulta: 12 maig 2016'.
Enllaços externs
modifica- www.burchuladze.net Plana Oficial Arxivat 2006-11-11 a Wayback Machine.