Pablo Carmona Pascual

Pablo César Carmona Pascual (Madrid, 1974) és un historiador i activista espanyol, regidor de l'Ajuntament de Madrid de la corporació 2015-2019.

Infotaula de personaPablo Carmona Pascual
Noche electoral de Ahora Madrid en la cuesta de Moyano (18093986642).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de Madrid.svg Regidor president del districte de Salamanca
18 juny 2015 – 15 juny 2019
← Rita Maestre Fernández
Escudo de Madrid.svg Regidor de l'Ajuntament de Madrid
13 juny 2015 – 15 juny 2019
Escudo de Madrid.svg Regidor president del districte de Moratalaz
13 juny 2015 – 15 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat Complutense de Madrid . doctorat en història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiLuis Enrique Otero Carvajal Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador, activista i polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Twitter: pblcarmona Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Madrid el 1974, es va doctorar en història per la Universidad Complutense de Madrid (UCM).[1][2] Editor de Traficantes de Sueños, fundador de l'Observatori Metropolità, i integrant de Guanyem Madrid, va liderar la llista de Madrid en Movimiento a les primàries d'Ahora Madrid.[3][4] Sisè de la llista d'Ara Madrid per a les eleccions municipals de maig de 2015 encapçalada per Manuela Carmena, va resultar escollit regidor. Adscrit al sector crític del grup municipal al ple de l'Ajuntament,[5] va passar a exercir la regidoria-presidència dels districtes de Salamanca y Moratalaz.[6]

Al desembre de 2018 va ser un dels impulsors de la plataforma Bancada Municipalista,[7] i el 28 de març de 2019 va presentar amb Yolanda Rodríguez i Rommy Arce la coalició Madrid En Pie Municipalista (entre la Bancada, IU-Madrid i Anticapitalistes Madrid).[8]

ObresModifica

  • Carmona, Pablo; García, Beatriz; Sánchez, Almudena. Spanish Neocon: La revuelta neoconservadora en la derecha española. Madrid: Editorial Traficantes de Sueños, 2012. [9]

ReferènciesModifica