Passatge de Magarola

Edifici a Barcelona
(S'ha redirigit des de: Palau Magarola)

El Passatge de Magarola és un conjunt arquitectònic situat als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot Barcelona, que inclou el Palau Magarola, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Magarola
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deVia sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid i Passatge de Magarola Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPortaferrissa, 13 i Ptge. Magarola, 2-2 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.38362°N,2.172879°E / 41.38362; 2.172879
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52300 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona794 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

El palau abans de les reformes Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

La façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, destaca per l'ample portal d'arc escarser amb escut, motllures i pilastres gravades a la pedra i porta de ferro forjat. La resta és de decoració austera, amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com als quatre pisos, on els finestrals s'obren a balcons de mida decreixent en altura.[2]

Al passatge de Magarola s'hi troba un portal del segle xvi, amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat, envoltada per àngels i el Pare Etern, única resta de la Procura de Montserrat bastida el segle xv en aquest indret. Aquesta porta fou convertida en accés d'una capella de la Mare de Déu inclosa a l'edifici barroc dels Magarola.[2]

Història modifica

En aquest indret hi havia la Procura del monestir de Montserrat a Barcelona, un edifici dels segles xv-xvi, que a la fi d'aquest darrer es va traslladar al carrer de la Vidreria. Aleshores, la casa va passar a mans dels pares carmelites i després a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.[2]

El 1712, Francesc Sala-Alemany i Santgenís (vegeu Can Santgenís) va vendre la finca a Antoni de Magarola i Sentmenat (1693-1765), comte dels Quadrells.[3][4] El 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana (1717-1808) [5] va demanar permís per a reedificar-la[6] amb un portal d'arc escarser a la façana principal.[2] El 1846, l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet hi afegí un tercer pis i feu lleus modificacions a la façana.[7][2]

El 1865, i per encàrrec de Víctor de Magarola i Bru de Sala,[8] el mestre d'obres Narcís Nuet va projectar el conjunt de cases del passatge al terreny del jardí.[9]

El 1868, el palau fou subhastat per impagament d'un crèdit hipotecari, passant a mans de Mateu Llasat i Puig,[10][4] que el 1880 va fer reconstruir l'ala que quedava a ponent del passatge (números 13 bis del carrer de la Portaferrissa i 4 del carrer d'en Bot), segons el projecte del mestre d'obres Agustí Mas.[11][2] Tot i això, l'escut de la llinda de la porta principal té les inicials JF, corresponents a Josep Fàbregas i Mas,[12] un metge que va fer fortuna comprant crèdits hipotecaris vençuts i que va morir el 1901 sense descendència.[13] Aleshores, la propietat va passar a mans del seu nebot Joan Fàbregas i Fontrodona, que el 1912 va demanar permís per a convertir les golfes en un quart pis i refer les obertures de la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Melcior Vinyals, que va traslladar l'antiga porta renaixentista al passatge.[14]

 
Passatge de Magarola
 
Quarteró núm. 64 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències modifica

  1. «Palau Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Palau Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «Antonio de Magarola y Sentmenat Gualbes y Torralla». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  4. 4,0 4,1 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Salas primera i tercer. Primer semestre de 1876, 4-2-1876, p. 217-226. 
  5. «José-Magín de Magarola y Clariana-Seva». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  6. «Josep Magí de Magarola i de Clariana. Portaferrissa. Enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-1/1772-9. AHCB, 02-02-1772.
  7. AMCB, Q127 Foment 169 bis C.
  8. «Victor de Magarola y Bru de Sala». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  9. «Víctor Magarola. Portaferrissa 13, Bot (4) i passatge Magarola (2-6). Reformar la casa i habilitar un nou edifici a la part del jardí». Q127 Foment 1707 C. AMCB, 07-11-1865.
  10. Sentencias del Tribunal Supremo en su sala primera. Recursos de casacion, admision de los mismos y competencias en materia civil. Segundo semestre de 1874, 26-11-1874, p. 509-513. 
  11. «Mateo Llasat i Puig. Bot 4 i passatge Magarola 1. Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 713 J. AMCB, 1880-1881.
  12. Anuario-Riera, 1896, p. 413. 
  13. Tintó, Lluís «Viure per la caritat». El 9 Nou, 09-12-1994.
  14. «Portaferrissa 13. Obres de reforma i addició a la casa». Q127 Foment 829/1912. AMCB, 30-03-1912.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge de Magarola