Passatge de Magarola

conjunt arquitectònic de Barcelona
(S'ha redirigit des de: Palau Magarola)

El Passatge de Magarola és un conjunt arquitectònic situat als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, que inclou el Palau Magarola, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Magarola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusConjunt d'edificis i carrer Modifica el valor a Wikidata
Part deVia sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNarcís Nuet i Paradell Modifica el valor a Wikidata
Construcció1865 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPortaferrissa, 13-13 bis i Bot, 4-4 ter Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.38352°N,2.17284°E / 41.38352; 2.17284
Format perPalau Magarola Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Palau Magarola
Id. IPAC52300 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona794 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En aquest indret hi havia la Procura del monestir de Montserrat a Barcelona, un edifici dels segles xv-xvi, que a la fi d'aquest darrer es va traslladar al carrer de la Vidreria. Aleshores, la casa va passar a mans dels pares carmelites i després a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.[2]

El 1712, Francesc Sala-Alemany i Santgenís (vegeu Can Santgenís) va vendre la finca a Antoni de Magarola i Sentmenat (1693-1765),[3] comte dels Quadrells,[4][5] que el 1755 la va fer reedificar.[6] El 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana (1717-1808)[7] va demanar permís per a reedificar-la[8] amb un portal d'arc escarser a la façana principal.[2]

El palau va passar en herència al seu fill Antoni de Magarola i d'Ardena (1764-1835),[9] i d'aquest al seu fill Víctor de Magarola i Bru de Sala,[10] que el 1846 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que hi afegí un tercer pis i feu lleus modificacions a la façana.[11][2]

El 1865, el mestre d'obres Narcís Nuet va projectar el conjunt de cases del passatge al terreny del jardí,[12] i l'any següent, la casa del constructor Domènec Sitjàs, que també va participar a les obres, a la cantonada amb el carrer d'en Bot.[13] El comte es va carregar de deutes, i el 1868, el palau fou subhastat per impagament d'un préstec de Mateu Llasat i Puig,[14][5] que el 1880 va fer reconstruir el núm. 4 del carrer d'en Bot, segons el projecte del mestre d'obres Agustí Mas.[15] A la mateixa època, Josep Fàbregas i Mas (les inicials del qual són a l'escut de la llinda de la porta principal), un metge que va fer fortuna comprant crèdits hipotecaris vençuts,[16] va fer reconstruir l'edifici núm. 13 bis del carrer de la Portaferrissa.[2][17] El 1884 va adquirir la resta del palau per 235.000 pessetes,[18] i va morir el 1901 sense descendència,[16] essent succeït pel seu nebot Joan Fàbregas i Fontrodona, que el 1912 va demanar permís per a convertir les golfes en un quart pis i refer les obertures de la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Melcior Vinyals, que va traslladar l'antiga porta renaixentista al passatge.[19]

 
Palau Magarola
 
Quarteró núm. 64 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

modifica

Descripció

modifica

La façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, destaca per l'ample portal d'arc escarser amb escut, motllures i pilastres gravades a la pedra i porta de ferro forjat. La resta és de decoració austera, amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com als quatre pisos, on els finestrals s'obren a balcons de mida decreixent en altura.[2]

Al passatge de Magarola s'hi troba un portal del segle xvi, amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat, envoltada per àngels i el Pare Etern, única resta de la Procura de Montserrat bastida el segle xv en aquest indret. Aquesta porta fou convertida en accés d'una capella de la Mare de Déu inclosa a l'edifici barroc dels Magarola.[2]

Referències

modifica
  1. «Palau Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Palau Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «Antonio de Magarola y Sentmenat Gualbes y Torralla». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  4. AHPB, notari Salvador Pi, 24-10-1712.
  5. 5,0 5,1 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Salas primera i tercer. Primer semestre de 1876, 04-02-1876, p. 217-226. 
  6. AHCB. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 1070, 1755. 
  7. «José-Magín de Magarola y Clariana-Seva». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  8. «Josep Magí de Magarola i de Clariana. Portaferrissa. Enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-1/1772-9. AHCB, 02-02-1772.
  9. «Antonio de Magarola y Ardena». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  10. «Victor de Magarola y Bru de Sala». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
  11. AMCB, Q127 Foment 169 bis C.
  12. «Víctor Magarola. Portaferrissa 13, Bot (4) i passatge Magarola (2-6). Reformar la casa i habilitar un nou edifici a la part del jardí». Q127 Foment 1707 C. AMCB, 07-11-1865.
  13. «Domingo Sitjas. Portaferrissa 11 i Bot (2). Enderroc i construir casa». Q127 Foment 1805 bis C. AMCB.
  14. Sentencias del Tribunal Supremo en su sala primera. Recursos de casacion, admision de los mismos y competencias en materia civil. Segundo semestre de 1874, 26-11-1874, p. 509-513. 
  15. «Mateo Llasat i Puig. Bot 4 i passatge Magarola 1. Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 713 J. AMCB, 1880-1881.
  16. 16,0 16,1 Tintó, Lluís «Viure per la caritat». El 9 Nou, 09-12-1994, pàg. 14.
  17. Anuario-Riera, 1896, p. 413. 
  18. AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/3, f. 1851-1875v, 3-10-1884.
  19. «Portaferrissa 13. Obres de reforma i addició a la casa». Q127 Foment 829/1912. AMCB, 30-03-1912.

Enllaços externs

modifica