Obre el menú principal

Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid

Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid i els seus voltants, a Barcelona. És dels segles I a III[1] i tot i que queda a un nivell inferior al de la plaça, la urbanització permet que es vegi el jaciment des del carrer.[2]

Infotaula d'edifici
Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid
MUHBA- Via Sepulcral Romana003.JPG
Dades
Tipus cementiri i jaciment arqueològic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.384666°N,2.172128°E / 41.384666; 2.172128
Bé d'interès cultural
Data 7 novembre 1995
Identificador RI-55-0000463
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 2067-ZA
Modifica les dades a Wikidata
Vista de la necròpolis des de la plataforma superior

Entre els segles primer i tercer, la llei romana prohibia els enterraments dins de la ciutat[3] i per això les àrees funeràries de Bàrcino se situaven a fora, al llarg dels camins que en sortien, començant a tocar mateix de les muralles.[4] En aquest context, la necròpoli de la plaça de la Vila de Madrid es considera una via sepulcral secundària,[2] allunyada de la muralla i amb enterraments de persones de classe mitjana o baixa[4] (esclaus i lliberts).[5] Per contra, és la necròpoli barcelonina d'aquesta època trobada en millor estat de conservació i més ben estudiada, ja que de la resta només se n'ha localitzat restes puntuals i, sobretot, restes dels monuments funeraris emprades en l'ampliació de la muralla romana[4] al segle iv.

L'eix de la necròpoli és la via, d'uns cinc metres d'amplada, de la que s'ha pogut trobar restes entre el carrer Portaferrissa i el carrer Santa Anna i que sortia de la ciutat per la porta sud-occidental (cap a l'actual carrer de la Boqueria)[6] i es dirigia cap a les Corts[2] o Sarrià. A banda i banda s'hi troben les sepultures en fileres però sense una disposició regular, i amb la necròpolis delimitada amb una tanca pel costat exterior.[2] S'hi han identificat 85 sepultures de diferents tipus: sis cupae monolítiques, sis ares, una estela, dues lloses amb inscripció, trenta-tres túmuls (dos d'ells cònics i la resta quadrangulars o cupae d'obra), disset enterraments protegits amb teules i àmfores i vint enterraments sense restes de proteccions de cap mena.[1] Actualment, a la via sepulcral s'hi poden veure tres cupae monolítiques més que les que hi havia originalment, ja que aquestes tres cupae procedents de les excavacions de la muralla es van col·locar a finals dels anys 50 als emplaçaments on hi havia les restes molt malmeses de tres cupae d'obra.[7]

Poc després de deixar-se d'utilitzar la necròpoli es va anar cobrint de dipòsits al·luvials per procedents dels torrents que baixen de Collserola.[1] Això va mantenir amagades les pedres i va evitar que es reutilitzessin com a material de construcció.[1] El 1956 es va descobrir en fer els moviments de terres per la construcció de l'edifici que actualment ocupa el costat sud-est de la plaça, i s'hi va fer una primera campanya d'excavació, seguida d'una altra el 1959.[1] Entre el 2000 i el 2003 es va tornar a excavar, coincidint amb la darrera urbanització de la plaça,[2] i el 2008 es va inaugurar la museïtzació actual.[5]

L'excepcionalitat del jaciment consisteix en el fet que les tombes s'han trobat en el seu context original, ja que de la gran majoria de sepultures romanes que coneixem només en tenim elements de pedra reutilitzats en altres obres[5] o sepultures aïllades. Com a mostra, a Barcelona s'han trobat nombrosos exemplars de cupae monolítiques (vint-i-vuit en total), però d'aquestes vint-i-vuit només s'han trobat al lloc original les sis d'aquesta via sepulcral.[7][8][9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Duran i Sanpere, A. «Una via sepulcral romana». A: Barcelona i la seva història. Barcelona: Curial, 1972, p. 97-119, vol I. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Plaça de la Vila de Madrid». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 novembre 2013].
  3. Beltrán de Heredia, Julia. «Barcino, un recorregut per la Barcelona romana». Museu d'Història de la Ciutat. [Consulta: 10 novembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 Del romà al romànic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 199, p. 267. ISBN 84-412.0023-8. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Beltran de Heredia, Júlia; Roda de Llanza, Isabel «Las cupae de la Hispania Citerior : reflexiones sobre su origen y sobre el caso de Barcino». Serie monografías "Los Bañales" [Tudela], pàg. 79-112 [Consulta: 7 novembre 2013].
  6. «Barcino/BCN». Guies d'història urbana. MUHBA [Consulta: 10 novembre 2013].
  7. 7,0 7,1 Beltrán de Heredia Bercero, Julia «La Via Sepulchralis de la plaza Vila de Madrid. Un ejemplo de ritual funerario en la necrópolis occidental de Barcino». Quarhis, Època II, num 3, 2007, pàg. 6-57 [Consulta: 10 novembre 2013].
  8. «Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS). Campanya 1954.
  9. «Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS). Campanya 1956.

Enllaços externsModifica