Palau consistorial de Cartagena

El Palau Consistorial de Cartagena, també conegut com a Ajuntament de Cartagena, és un dels principals edificis modernistes de la ciutat de Cartagena, obra de l'arquitecte val·lisoletà, Tomás Rico Valarino.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau consistorial de Cartagena
Imatge
Vista del palau consistorial de la localitat de Cartagena (Múrcia).
Nom en la llengua originalPalacio consistorial de Cartagena
Dades
TipusCasa consistorial i monument Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle xx
Obertura1907
Construït perCarles I
Construcció1900
Cronologia
5 maig 1900 – 1907construcció, Arquitecte: Tomás Rico Valarino
octubre 1995 – 25 abril 2006renovació, Arquitecte: Juan Antonio Molina Serrano Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicModernista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Localització Cartagena

Múrcia

Espanya Espanya
Map
 37° 35′ 55″ N, 0° 59′ 08″ O / 37.59873°N,0.98562°O / 37.59873; -0.98562
Bé d'Interès Cultural
Palacio consistorial de Cartagena
IdentificadorRI-51-0005272
Conservació i restauració
1995 Restaurat
Activitat
Propietat deAjuntament de Cartagena Modifica el valor a Wikidata
OcupantAjuntament de Cartagena Modifica el valor a Wikidata

Característiques

modifica
 
Vista nocturna del palau consistorial de Cartagena.

A causa de l'auge que va aconseguir la ciutat a principis del segle xx, l'antiga casa consistorial, d'estil herrerià, del segle xvi, s'havia quedat petita, per la qual cosa en 1900 es comença la construcció del nou palau consistorial sobre el solar de l'antic, obres que finalitzarien en 1907.

Es tracta d'un edifici de planta triangular. La façana està realitzada completament en marbre blanc, i destaquen en la teulada les cúpules de zinc. Tot l'exterior està decorat repetides vegades amb els emblemes de la ciutat: el castell de la Concepció de l'escut de la ciutat, i la corona mural, concedida pel general romà Escipió quan va prendre la ciutat de Carthago Nova.

En el seu interior destaca la gran escala imperial entorn de la qual es troben diverses dependències municipals com el saló de plens i el despatx de l'alcalde. Són ressenyables les obres de fosa com a columnes i llums i la col·lecció de quadres de personatges il·lustres de la ciutat des del segle xviii.

Ruïna i restauració

modifica

A causa de la seva construcció sobre terrenys inestables guanyats al mar i a un deficient sistema de fonamentació, l'edifici va començar a sofrir importants danys estructurals que ho van portar un progressiu procés de ruïna, per la qual cosa en 1995 es va tancar l'edifici i es van escometre obres de restauració.

Diversos problemes legals amb la contracta de les obres van retardar les obres durant onze anys.

En 2006 van finalitzar aquestes obres de restauració i consolidació i, en l'actualitat, l'edifici torna a lluir amb la mateixa esplendor amb el qual va ser inaugurat fa cent anys.