Viquipèdia

Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona)

antic casal de Barcelona

El palau del Marquès d'Ayerbe era una edificació situada als carrers d'en Ripoll, dels Sagristans i dels Capellans de Barcelona, de la qual només es conserva la casa de veïns situada a la cantonada dels dos primers.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Marquès d'Ayerbe
Imatge
En primer terme, el rètol de la fàbrica de mobles d'Andreu Calls i Palau (c. 1935) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRipoll, 21 i 23 (enderrocat) i Sagristans, 7 (enderrocat) i 9 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.38535°N,2.17519°E / 41.38535; 2.17519

Història

modifica
 
Als Quarterons de Garriga i Roca es poden veure els nous edificis de la banda de muntanya del carrer dels Sagristans (blau) i les edificacions més antigues del carrer d'en Ripoll (marró)

Els Aimeric

modifica

Les primeres referències documentals daten del segle xvii, quan aquest casal pertanyia al noble manresà Bernat d'Aimeric (també escrit Aymerich) i de Codina (†1607), senyor de Vallformosa i Vallgenesta.[1][2] Es va casar amb Guiomar de Cruïlles-Santapau, senyora de Rajadell i baronessa d'Aiguafreda.[2][3] L'inventari post mortem de l'hereu Pere d'Aimeric i de Cruïlles-Santapau[2] (†1680) descriu una casa de grans dimensions, estructurada espaialment al voltant d'un pati i que constava de planta baixa, planta noble amb hort i segon pis.[4][3]

El 1681, Anna Xammar, vídua de Fèlix de Miralles, notari i doctor de la Cúria Reial, i els cònjuges Josep d'Oliver i Bataller i Maria Agnès de Miralles i Xammar, vengueren a l'hereu Bernat d'Aimeric-Cruïlles-Santapau (1632-1707), primer marquès d'Aimeric,[2] i al seu veí Vicenç Sabater, unes cases al carrer de Capellans, compostes de tres designes.[5][6] Efectivament, l'inventari post mortem de Bernat d'Aimeric assenyala l'existència d'una «obra» o «quadra nova», resultat d'una ampliació durant aquest període.[7][3] Segons Tasis, que recull la informació proporcionada per Narcís Feliu de la Penya,[8] era fabricant d'indianes.[3]

El 1714, la seva filla Anna Maria d'Aimeric-Cruïlles-Santapau i d'Argençola,[9] casada amb Domenico Pignatelli i Vagher, primer marquès de Sant Vicenç,[10][2] va demanar permís per a «clourer un reclau que no passa situat en lo carrer den Ripoll, á fi de ocupar lo terreno de dit reclau»,[11][3] en referència al carreró sense sortida que el separa de la finca veïna del carrer d'en Ripoll, 25.

Els marquesos de Rubí i d'Ayerbe

modifica

El marquesat va ser heretat pel primogènit Antoni Pignatelli i d'Aimeric (1685-1771),[12] que es va casar amb Anna Maria Francesca Pinelli Ravaschieri, princesa de Belmonte.[13] En canvi, el casal i els altres títols van passar al segon fill, Francesc Pignatelli i d'Aimeric (1687-1754),[14][15] casat amb la barcelonina Maria Francesca de Rubí i de Corbera-Santcliment, baronessa de Llinars i segona marquesa de Rubí.[16] L'hereu Gaietà Maria Pignatelli i de Rubí-Corbera-Santcliment, tercer marquès de Rubí,[17] va morir sense descendència i fou succeït per la seva germana Marianna (1725-1800),[18] que es va casar amb Pedro Jordán de Urríes y Urríes (1709-1754), primer marquès d'Ayerbe.[19] El seu hereu fou Pedro Vicente Jordán de Urríes y Pignatelli (1743-1799), cinquè marquès de Rubí i segon d'Ayerbe,[3] que es va casar amb Ramona Fuenbuena Montserrat, marquesa de Lierta.[20]

El 1781 es van realitzar diverses obres al palau, que inclogueren la creació d'una escala de veïns per accedir a les plantes superiors,[21][22] seguides d'altres més el 1796[23] i el 1799.[24] El 1805, la part que feia cantonada als carrers d'en Ripoll i dels Capellans (actualment Sagristans) amenaçava ruïna, i després de diversos requeriments dels regidors d'Obreria,[25] Pere Argensó, apoderat del marquès Pedro María Jordán de Urríes y Fuenbuena (1770-1810),[26] va demanar permís el 1806 per a enderrocar-la i reconstruir-la amb soterrani, planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Fiter.[27]

Els Landecho de Bilbao

modifica

El marquès fou assassinat el 1810, durant la Guerra del Francès,[3] i el succeí el seu fill Pedro Ignacio Jordán de Urríes y Palafox-Fuenbuena (1791-1843),[28] que va llegar la propietat del casal a la seva filla María Pilar Jordán de Urríes y Salcedo (1828-1853).[29][3] El 1850, aquesta es va casar amb el bilbaí José de Landecho y Mazarredo (1827-1874),[30] i va ser mare dels germans Fernando (1851-1933)[31] i Luis de Landecho y Jordán de Urríes (1853-1941),[32] l'un enginyer i l'altre arquitecte. Entre el 1852 i el 1853, José de Landecho va fer construir un nou cos de planta baixa i tres pisos al núm. 7 del carrer dels Sagristans, que contenia l'escala de veïns per on s'accedia a les plantes superiors del palau, segons el projecte de l'arquitecte Josep Ràfuls.[33] El 1854, va establir-ne en emfiteusi tres parcel·les al llarg del carrer, sobre les que s'hi construïren edificis del mateix autor: Josep Trasserra (núm. 5),[34] Vicenç (núm. 3)[35] i Pasqual Vilaró i Piera (núm. 1).[36][37] El 1945, aquest darrer fou expropiat per l'Ajuntament de Barcelona per a obrir-hi l'actual plaça d'Isidre Nonell.[38]

El 1878, els germans Landecho y Jordán de Urríes es van repartir la propietat davant del notari de Bilbao Serapio de Urquijo Zabalegui,[39] quedant-se Luis amb la casa de veïns (Sagristans, 9 i Ripoll, 21) i Fernando amb el palau pròpiament dit (Ripoll, 23 i Sagristans, 7).[3] El 1880, aquest darrer es va casar amb Juana de la Quadra-Salcedo y Zabalburu,[40] i el 1907, el seu apoderat Joan Mercé va demanar permís per a construir-hi un àtic (habitatge per al porter) al cos del carrer dels Sagristans, segons el projecte de l'arquitecte Josep Masdéu.[41] Posteriorment, als baixos del conjunt (Ripoll, 23 i Sagristans, 9) es va instal·lar l'ebenisteria i fàbrica de mobles d'Andreu Calls i Palau.[42][43]

Decadència i enderrocament

modifica

El 1954, Rosario de Landecho y de la Quadra-Salcedo[44] va vendre la finca a Florentina Mañes Lázaro,[3] natural d'Alcublas (La Serrania) i casada amb un antiquari barceloní. El 1943, havia adquirit l'edifici del carrer Nou de la Rambla, 98 (actualment enderrocat),[45] al que van seguir altres immobles del centre històric de la ciutat per a transformar-los en meublés i cases de dormir.[46] El 1965, va cedir la finca, a títol de permuta, a la societat Pau Mañas SL per a construir-hi un nou edifici, pero el negoci no va reeixir i la propietat tornà a les seves mans el 1969.[3]

A la seva mort el 1979, va llegar el seu patrimoni a les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre,[3] que el 1983 van vendre la finca a la societat Sagristans Siete.[3] El novembre del 1986, aquesta va obtenir una llicència per a construir-hi un edifici destinat a garatge amb 7 plantes soterrani, planta baixa, entresol i quatre pisos,[47] i el 2 de juny del 1987, la vengué de nou a la societat Accipiter Anstalt, amb seu a Vaduz (Liechtenstein),[48] que finalment va dur a terme el projecte.[3] El juny del 1984, abans de les obres, s'hi havien efectuat unes prospeccions arqueològiques, que van exhumar un bot grapat de peces de ceràmica de diverses èpoques.[49]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Bernat d'EIMERIC i de CODINA». geneanet. Familia Aymeric.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Història dels Senyors de Rajadell». Ajuntament de Rajadell.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Piqué i Ferrer, 1996.
  4. ↑ AHPB, notari Josep Güell, 07-10-1680.
  5. ↑ AHPB, notari Francesc Dagui, 21-05-1681.
  6. ↑ Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona. Veclus SL, octubre 2002, p. 44, XXV. 
  7. ↑ AHPB, notari Joan Güell, 3-2-1707.
  8. ↑ Tasis, Rafael. Barcelona. Imatge i història d'una ciutat, 1961, p. 217. 
  9. ↑ «Ana María Francisca Aymerich de Cruilles Santa Pau y Argensola». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  10. ↑ «Domingo Pignatelli Vagher». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  11. ↑ Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnifichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona, vol. V, 1916, p. 181. 
  12. ↑ «Antonio Pignatelli Aymerich». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  13. ↑ «Ana-Fca. Pinelli Ravaschieri». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  14. ↑ «Francisco Pignatelli Aymerich». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  15. ↑ «Francisco Pignatelli y Aymerich». DB-e. Real Academia de la Historia.
  16. ↑ «Maria Francesca de RUBÍ i CORBERA-SANTCLIMENT». geneanet. Familia Aymerich.
  17. ↑ «Gaietà PIGNATELLI i de RUBÍ». geneanet. Familia Aymerich.
  18. ↑ «Maria Anna PIGNATELLI i de RUBÍ». geneanet. Familia Aymerich.
  19. ↑ «Pedro Jordán de Urríes Urríes». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  20. ↑ «Pedro Vicente Jordán de Urríes Pignatelli». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  21. ↑ «Francisco Sociats i Ferrer. Apoderat del Marquès de Rubí. Capellans. Casa. Planta baixa i dos pisos. Fer un balcó amb ampit». C.XIV Obreria C-25/1781-4. AHCB, 10-01-1781.
  22. ↑ «Francisco Sociats, apoderat del Marqués de Rubí. Capellans. Casa. Ampliar i aixecar una porta, fer-ne una de nova amb una finestra sobre». C.XIV Obreria C-25/1781-32. AHCB, 20-02-1781.
  23. ↑ «Sagismundo Molist. Procurador del Marquès d'Ayerbe i Rubí. Ripoll. Casa. Eixamplar i aixecar la porta, obrir i variar finestres, posar balcons». C.XIV Obreria C-73/1796-100. AHCB, 08-07-1796.
  24. ↑ «Sigismundo Molist. Procurador del Marquès d'Ayerbe i de Rubí. Capellans. Casa. Aixecar la façana i obrir i variar finestres i balcons». C.XIV Obreria C-81/1799-042. AHCB, 12-04-1799.
  25. ↑ «Pere Argensó. Advocat i apoderat de (Pedro Jordán de Urríes). Marquès d'Ayerbe. Ripoll, Capellans i carreró sense sortida.Casa. Ampliar el termini per a l'enderroc de les cases per poder adquirir els materials necessaris per la reedificació i obrir una finestra a la banda del carreró». C.XIV Obreria C-98/1805-120. AHCB.
  26. ↑ «Pedro María Jordán de Urríes Fuenbuena». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  27. ↑ «Pere Argensó. Procurador de (Pedro María Jordán de Urríes). Marquès d'Ayerbe. Capellans i Ripoll. Cases. Reedificar tres pisos, entresòl, soterrani i fer balcons». C.XIV-Obreria C-99/1806-005. AHCB, 14-01-1806.
  28. ↑ «Pedro Ignacio Jordán de Urríes Palafox-Fuenbuena». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  29. ↑ «María del Pilar Juana Calixta Jordán de Urríes Salcedo». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  30. ↑ «José Manuel Eustaquio Landecho Mazarredo». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  31. ↑ «Fernando Landecho Jordán de Urríes». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  32. ↑ «Luis José Florentino Buenaventura Landecho Jordán de Urríes». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  33. ↑ AMCB, Q127 Foment 655 bis C i 687 C.
  34. ↑ AMCB, Q127 Foment 747 bis C.
  35. ↑ AMCB, Q127 Foment 749 C.
  36. ↑ AMCB, Q127 Foment 749 bis C.
  37. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 563. 
  38. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 15-01-1945, p. 12. 
  39. ↑ «Serapio Dionisio Urquijo Zabalegui». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  40. ↑ «Juana Quadra-Salcedo Zabálburu». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  41. ↑ «Juan Mercé. Sagristans 7. Construir una habitació per a porteria al terrat». Q127 Foment 448/1908. AMCB.
  42. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 241. 
  43. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 355, 367, 521, 1040, 1234. 
  44. ↑ «María del Rosario Isabel Fernanda Cándida Landecho Quadra-Salcedo». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  45. ↑ Promoció Ciutat Vella, S.A. «Anunci d'expropiació forçosa». La Vanguardia, 17-01-1992, pàg. 67.
  46. ↑ Soria, Amparo. «La mecenes d'Alcublas que la història va amagar». Levante, 19-07-2021.
  47. ↑ Gaseta municipal de Barcelona, 20-12-1986, p. 1018. 
  48. ↑ «ACCIPITER ANSTALT». Fürstentum Liechtenstein Geschäftskatalog (Directori d'empreses del Principat de Liechtenstein).
  49. ↑ Pagès Buisan, Emília. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Ripoll, núm. 23 (Barcelona, Ciutat Vella), 1984. 

Bibliografia

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau del Marquès d'Ayerbe
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_del_Marquès_d%27Ayerbe_(Barcelona)&oldid=34384071»