Viquipèdia

Palmera datilera de Judea

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

La palmera datilera de Judea és una palmera datilera (Phoenix dactylifera) cultivada a Judea. No està clar si alguna vegada va existir un sol cultivar propi a Judea, però els dàtils que s'hi van cultivar antany tenien una fama d'excel·lent durant milers d'anys. En l'antiguitat era un símbol de la regió i la seva fertilitat. El cultiu de dàtils gairebé hi va desaparèixer després del xiv dC, com a conseqüència d'una combinació de canvi climàtic i deteriorament de la infraestructura, però l'han reviscuda actualment.

Infotaula de geografia físicaPalmera datilera de Judea
Imatge
La palmera datilera de Judea al Quibuts Ketura, anomenada Matusalem.
TipusArbre singular Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaJudea (Israel) Modifica el valor a Wikidata

El 2005, un grup de científics va germinar una llavor preservada de 2000 anys d'antiguitat trobat en un assentament arqueològic,[1] un dels primers èxits amb una llavor tan vella. El 2012 un grup rus va reivindicar haver ressuscitat una flor àrtica de 32.000 anys d'antiguitat, però l'experiment implicava teixit de la placenta de la planta en comptes d'una llavor sincera.[2] La palmera, anomenada Matusalem. No se l'ha pas de confondre amb un pi de Bristlecone del mateix nom), feia uns 1,5 m) al juny de 2008.[3] A 2011, a partir de novembre de 2011, feia una alçada de 2,5 m, a l'haver estat trasplantada del test a terra.[4] El maig de 2015, la palmera mascle feia 3 m d'alçada i produïa pol·len que podria fecundar una datilera femella.[5] Tot i això, no és gaire probable que els dàtils, fruits d'aquest mariatge siguin idèntics de forma o de gust als dels temps bíblics. Avui com antany, els arbres fruiters no es cultivaven pas a partir de llavors, però a partir clons o empelts d'arbres d'un individu molt productiu o d'un gust estimat.[6] S'hi podria apropar genèticament en trobar una datilera femella de la mateixa època, però el fruit sempre serà un híbrid nou.

Història Modifica

El fruit de la palmera datilera es va considerar un aliment bàsic al desert de Judea, ja que va ser una font d'aliment i el seu arbre de refugi i ombra durant milers d'anys i es va convertir en un símbol reconegut del Regne de Judà. Va créixer al voltant del mar Mort al sud, fins al mar de Galilea i les regions de la vall d'Hula al nord. L'arbre i el seu fruit van fer que Jericó es convertís en un important nucli de població i s'elogia a la Bíblia hebrea possiblement diverses vegades de manera indirecta, com en els salms (12-15&l=ca Salms  92: 12-15), "El mateix just florirà com ho fa una palmera", i els grups de palmeres datileres (hebreu: תַּלְתַּלִּים‎) s'esmenten al Càntic dels Càntics (cançó de les cançons 7: 7).

A l'antiguitat, les palmeres datileres s'utilitzaven per les seves suposades propietats medicinals per curar moltes malalties i infeccions, afavorint la longevitat i actuant com un afrodisíac lleu. S'han fet estudis moderns per intentar confirmar el seu valor medicinal.[7]

La seva semblança estava gravada als sicles, l'antiga unitat monetària hebrea. Segons fonts històriques, el seu gust era quelcom esplèndid. Ja al segle V aC, Heròdot va assenyalar que la major importància dels dàtils de Judea era que eren més seques i menys peribles que les d'Egipte i, per tant, adequades per a l'emmagatzematge i l'exportació, cosa que encara avui és una distinció important. Plini el Vell, naturalista romà del segle i dC, va escriure que els dàtils de Jericó eren conegudes per la seva suculència i dolçor, tot i que en distingia una considerable varietat i en discutia diverses varietats pel seu nom.[8]

Quan l'Imperi Romà va envair l'antiga Judea,

L'exactitud de la informació d'Va ser Pompeu el 63 aC, no Vespasià més d'un segle després. I cap font. Alerta BS! és discutida.
Per favor, consulteu-ne la pàgina de discussió.

boscos espessos de palmera datilera de fins a 24 m d'alçada i 11 km d'ample cobrien la vall del riu Jordà des del mar de Galilea al nord fins a la ribes del mar Mort al sud.[cal citació] L'arbre va definir l'economia local de manera que l'emperador romà Vespasià va celebrar la reconquesta després de la Primera Revolta Jueva (66-70 dC) amb encunyació de Judaea Capta, una sèrie de monedes que de vegades representaven Judea com una dona de dol sota una palmera datilera. La palmera pot aparèixer a la moneda en combinació amb la dona de dol, o sense ella.[9] Andrea Moresino-Zipper contesta que, en el primer cas, és la dona qui simbolitza la Judea derrotada i la palmera imponent i dominant representa la Roma victoriosa, mentre que en el segon cas la palmera representa a Judea.[9]

Un antic disseny de monedes que representa una palmera datilera i dues cistelles plenes de dàtils s'ha reutilitzat per a la cara frontal de la moderna moneda israeliana de deu xéquels.

Declivi Modifica

De vegades s'afirma que el cultiu de dàtils com a exportació comercial de fruites es va aturar a finals del 70 dC, quan els romans van destruir el Segon Temple.[10] No obstant això, l'estudi de fonts contemporànies indica que la indústria dels dàtils va continuar a Judea durant tot el període romà i que, de fet, el tresor imperial romà va recaudar una bona part dels beneficis.[11] Asaph Goor, en el seu article de 21 pàgines History of the Date through the Ages in the Holy Land, no esmenta mai cap devastació romana de les palmeres datileres, sinó que cita nombrosos relats contemporanis que acrediten la continuïtat del cultiu de la data. a través del període romà. Goor només detecta una disminució del cultiu de dàtils durant el període del primer domini àrab i especialment durant les croades, quan assenyala que la devastació de la regió va ser particularment dura a les plantacions de palmeres. Tanmateix, malgrat això, va persistir un extens cultiu a Jericó i a Zoara, fins que l'economia agrària es va esfondrar durant el govern dels mamelucs al voltant del segle XIV, cosa que atribueix a un canvi climàtic.

L'exactitud de la informació d'He llegit bona part de l'article i només insinua lleugerament aquestes causes climàtiques. és discutida.
Per favor, consulteu-ne la pàgina de discussió.

Goor cita diversos viatgers posteriors del període otomà a la zona sobre la raresa de les palmeres datileres, inclòs Pierre Belon, que el 1553 es va burlar de la idea que la regió podria haver produït mai la generositat de dàtils reportades en fonts antigues.[8]

Les recerques climatològiques han demostrat que, immediatament després de l'any 1000, el clima s'ha tornat més fred i humit, arribant a un pic al voltant del 1600, seguit d'un segle de calor severa i sequera i, de nou, per èpoques més fredes amb més precipitacions.[12] Un estudi de 1974 culpa de la desaparició de palmeres datileres de la regió de Jericó-Ein Gedi al segle xv de l'activitat humana, però Goor planteja la possibilitat que el canvi climàtic comportés que les fonts de la zona portessin menys aigua, cosa que va perjudicar el cultiu intensiu en aigua. de palmeres datileres.[12]

 
Moneda de Vespasià per celebrar la victòria sobre els rebels. La llegenda diu: IVDEA CAPTA. ("Després de la captura de Judea")

Simbolisme Modifica

El llibre Plants of the Bible (Plantes de la Bíblia) de Michael Zohary diu: «La paraula hebrea per a la palmera datilera és ‘tàmâr ... es va convertir en el símbol de la gràcia i elegància dels jueus i, sovint se les va atorgar a les dones". Per exemple, la bella filla del rei David va ser anomenada Tamar.

Germinació de les llavors de 2.000 anys d'antiguitat Modifica

Llavors antigues Modifica

Durant 1963-1965, les excavacions al palau d'Herodes el Gran a Masada, Israel, van revelar una partida de llavors de palmeres datileres conservades en un pot antic. Havien experimentat un ambient molt sec i protegit durant segles. La datació per radiocarboni a la Universitat de Zúric va confirmar que les llavors daten d'entre el 155 a. C. i el 64 d. C. Les llavors es van emmagatzemar durant 40 anys a la Universitat Bar-Ilan, Ramat Gan.[13][14]

Germinació i creixement Modifica

La doctora Sarah Sallon va tenir la iniciativa de fer germinar unes llavors mil·lenàries,[15] i va convèncer l'emmagatzematge arqueològic de la Universitat Hebrea de Jerusalem per compartir-ne algunes.[16] Va desafiar a la seva amiga, la doctora Elaine Solowey, del Centre d'Agricultura Sostenible de l'Arava Institute for Environmental Studies, amb la tasca[17] i l'any 2005 la doctora Soloway va aconseguir germinar diverses llavors, després de pretractar-les en una solució ordinària de fertilitzant i hormones de creixement.[16][18] Tres de les llavors es van plantar posteriorment al Quibuts Ketura, Israel, al desert del Wadi Araba al sud d'Israel.[13] La planta va rebre el sobrenom de "Matusalem" en honor a la persona més longeva que figura a la Bíblia.

Matusalem va florir el març de 2011 i és masculí.[19] El juny de 2008, l'arbre tenia gairebé una dotzena de fulles i feia gairebé 1,4 m d'alçada.[20] El novembre de 2011 tenia 2,5 m d'alçada, després d'haver estat trasplantat de test a terra.[21] Al maig de 2015, la palmera feia 3 m d'alçada i estava produint pol·len.[22] Al febrer de 2020, Matusalem havia arribat als 3,5 m.[23]

Nous brots i plans de pol·linització Modifica

A partir de l'any 2012, hi havia plans provisionals per l'encreuament de la palmera amb el que es considerava el seu parent més proper existent, la Palmera Hayani d'Egipte, per generar fruit el 2022.[19] L'any 2015 Matusalem havia produït pol·len que s'ha utilitzat amb èxit per pol·linitzar palmeres datileres femenines.[24]

A partir del 2019, s'han cultivat llavors addicionals de palmeres datileres de Judea. Es van plantar trenta-dues llavors procedents de llocs de la zona del Mar Mort i han sobreviscut sis plançons (Adam, Jonàs, Uriel, Boaz, Judith i Hannah). Al febrer de 2020, Adam feia 1,5 metres d'alçada. Tant Adam com Jonàs han produït flors. Com que diverses plàntules són femelles, s'espera que sigui possible pol·linitzar una o més de les palmeres datileres femenines de Judea amb el pol·len de Matusalem.[23] Es van seqüenciar i analitzar els genomes d'aquestes palmeres datileres de Judea germinades a partir de llavors antigues.[25][26]

A partir de juny de 2021, els dàtils han crescut a partir de la pol·linització de Hannah, un dels exemplars femenins, per part de Matusalem. Els dàtils collits estan en fase d'estudi pel que fa a les seves propietats i valors nutricionals.[27]

Els investigadors de l'Institut Arava d'Estudis Ambientals del quibuts de Ketura planegen cultivar dàtils ressuscitats de llavors trobades a jaciments arqueològics al desert de Judea i Masada en grans quantitats utilitzant cultiu de teixits, i després establir a les plantacions comercials.[28]

Cultivars relacionats genèticament Modifica

En comparar-los amb altres tres cultivars de palmera datilera, les proves genètiques van demostrar que la planta estava estretament relacionada amb l'antiga varietat egípcia Hayani, el 19% del seu ADN era diferent i un cultivar iraquià (un 16% d'ADN diferent).[29] És possible que hagin compartit el mateix avantpassat salvatge.

Importància Modifica

A més del seu honorat lloc a la història de Judea, la palmera pot aportar característiques útils, com la tolerància ambiental i la resistència a les malalties, als cultivars moderns de dàtils.

Sarah Sallon, la responsable del projecte, vol veure si l’arbre antic té propietats medicinals úniques que ja no es troben en les varietats actuals de palmera datilera. "La cita de Judea s'utilitzava per a tot tipus de coses, des de la fertilitat, fins als afrodisíacs, contra les infeccions, contra els tumors", va dir. "Tot això forma part de la història popular".

Referències Modifica

  1. ↑ [Enllaç no actiu]"An extinct Biblical plant returns to life" Arxivat 2010-12-06 a Wayback Machine. at Israel Today.
  2. ↑ Wade, Nicholas «New Life, From an Arctic Flower That Died 32,000 Years Ago». The New York Times, 20-02-2012.
  3. ↑ Rabinovitch, Ari «Researchers confirm age of "Methuselah" tree» (en anglès). Reuters, 12-06-2008.
  4. ↑ Siegel-Itzkovich, Judy. «Medicinal date palm from oldest known seed planted». Jerusalem Post, 25-11-2011. [Consulta: 24 agost 2013].
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.treehugger.com/natural-sciences/date-palm-grown-2000-year-old-seed-dad.html
  6. ↑ Davis, Nicola «Scientists in Israel grow date plants from 2,000-year-old seeds» (en anglès). The Guardian, 05-02-2020. ISSN: 0261-3077.
  7. ↑ Roach, John. «2,000-Year-Old Seed Sprouts, Sapling Is Thriving» (en anglès). National Geographic News, 22-11-2012. [Consulta: 26 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Goor, Asaph The History of the Date through the Ages in the Holy Land, 21, núm.4, Octubre–Desembre 1967, pàg. 320–340. DOI: 10.1007/bf02863157. JSTOR: 4252895.
  9. ↑ 9,0 9,1 Moresino-Zipper, Andrea. Gerd Theissen. Die Judaea-Capta-Münze und das Motiv der Palme. Römisches Siegessymbol oder Repräsentation Judäas? (en alemany). Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2009, p. 64–67. ISBN 9783525533901 [Consulta: 26 febrer 2021]. 
  10. ↑ Jones, Larry. «Extinct Judean Date Palm Grows After 1500 Years» (en anglès). Follow-The-Light, 11-03-2010. [Consulta: 26 febrer 2021].
  11. ↑ Safrai, Ze'ev. «I.3.4 Dates». A: Taylor and Francis. The Economy of Roman Palestine (en anglès). en línia, 2005. ISBN 978-0-203-20486-3 [Consulta: 26 febrer 2021]. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Issar, Arie S. «1.4.8 The Crusader period and Little Ice Age, 1.0 ka to 0.4 ka BP, and 1.4.9 The Moslem-Ottoman period, 0.4 ka to 0.1 ka BP». A: Cambridge University Press. Climate Changes during the Holocene and their Impact on Hydrological Systems (en anglès), 2004, p. 28 (International Hydrology Series). ISBN 9780521607735 [Consulta: 26 febrer 2021]. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Error en el títol o la url.«» (en anglès, hebreu i àrab). The Arava Institute for Environmental Studies. [Consulta: access-date=26 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «Methuselah» (en anglès, hebreu i àrab). The Arava Institute for Environmental Studies. [Consulta: 26 febrer 2021].
  15. ↑ «Six new ancient date trees» (en anglès, hebreu i àrab). Arava Institute. [Consulta: 12 maig 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 "After 2,000 Years, These Seeds Have Finally Sprouted", The Atlantic
  17. ↑ "From Extinction to Resurrection: The Judean Date Palm Tree"
  18. ↑ Sallon, Sarah; Cherif, Emira; Chabrillange, Nathalie; Solowey, Elaine; Gros-Balthazard, Muriel; Ivorra, Sarah; Terral, Jean-Frédéric; Egli, Markus; Aberlenc, Frédérique «Origins and insights into the historic Judean date palm based on genetic analysis of germinated ancient seeds and morphometric studies» (en anglès). Science Advances, 6, 6, 01-02-2020. DOI: 10.1126/sciadv.aax0384. ISSN: 2375-2548. PMC: 7002127. PMID: 32076636.
  19. ↑ 19,0 19,1 Error en el títol o la url.Kresh, Miriam. «» (en anglès). Green Prophet Weekly Newsletter, 25-03-2012. [Consulta: 12 maig 2022].
  20. ↑ "Researchers confirm age of "Methuselah" tree" at Reuters
  21. ↑ Siegel-Itzkovich, Judy. «Medicinal date palm from oldest known seed planted» (en anglès). Jerusalem Post. [Consulta: 12 maig 2022].
  22. ↑ «Date palm grown from 2,000-year-old seed is a dad» (en anglès).
  23. ↑ 23,0 23,1 Winer, Stuart; Surkes, Sue «Israeli researchers grow new date plants from 2,000-year-old seeds» (en anglès). The Times of Israel, 06-02-2020 [Consulta: 12 maig 2022].
  24. ↑ «'Methuselah' Palm Grown from 2,000-Year-Old Seed is a Father» (en anglès), 24-03-2015.
  25. ↑ Gros-Balthazard, Muriel; Flowers, Jonathan M.; Hazzouri, Khaled M.; Ferrand, Sylvie; Aberlenc, Frédérique; Sallon, Sarah; Purugganan, Michael D. «The genomes of ancient date palms germinated from 2,000 y old seeds» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 118, 19, 11-05-2021, pàg. e2025337118. DOI: 10.1073/pnas.2025337118. ISSN: 0027-8424. PMC: 8126781. PMID: 33941705.
  26. ↑ Schuster, Ruth «Scientists Resurrect Mysterious Judean Date Palms From Biblical Era» (en anglès). Haaretz, 02-05-2021.
  27. ↑ «Extinct tree from the time of Jesus rises from the dead» (en anglès). BBC Reel, 21-06-2021. Arxivat de l'original el 23 de juny de 2021. [Consulta: 12 maig 2022].
  28. ↑ How King Solomon and the Romans Shaped the Judean Date Palm, Haaretz
  29. ↑ Sallon, Sarah; Solowey, Elaine; Cohen, Yuval; Korchinsky, Raia; Woodhatch, Ivan; Kislev, Mordechai (en anglès) Germination, Genetics, and Growth of an Ancient Date Seed, 320, núm. 5882, 2008. Bibcode: 2008Sci...320.1464S. DOI: 10.1126/science.1153600. PMID: 18556553.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palmera_datilera_de_Judea&oldid=32065793»