El Palmerar
El Palmerar és un parc d'Alacant, situat a l'avinguda d'Elx, al barri alacantí del Palmerar-Urbanova-Tabarca (País Valencià), enfront de la mar Mediterrània.[1][2] Es tracta d'una extensió de palmeres, actualment reconvertit en un parc públic, que té el seu origen en un antic palmerar semblant al Palmerar d'Elx i el d'Oriola, ideat com a forma de cultiu en zones semiàrides pels musulmans durant l'ocupació andalusina.[3]
| ||||
| Tipus | Parc i jardí públic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Perímetre | 3.260 m | |||
| Superfície | 194.450 m² | |||
Aquest palmerar alacantí va inspirar la primera estrofa de l'himne de la ciutat que fa referència a "les palmeres de junt al mar".[4]
Història modifica
Va pertànyer en els seus orígens a la finca El Carmen. A la fi del segle xix, es va degradar amb la inauguració del ferrocarril a Múrcia (1884) i l'augment del port cap a aquest. A més, van començar a instal·lar-se fàbriques i magatzems al llarg de la platja del Baver. El ferrocarril i la carretera no solament van afectar el palmerar directament amb la disminució de les seues dimensions, sinó que el van separar i aïllar del mar mitjançant una sòlida barrera. La creació i extensió del barri de Sant Gabriel entre 1910 i 1930 i la instal·lació d'una indústria d'alumini entre 1952 i 1956 també van suposar dos nous perjudicis per a l'extensió i pervivència del Palmerar.[5][6]
L'estructura física del Palmerar és conseqüència del seu origen: els cultius propis de l'horta organitzats segons una xarxa de séquies de reg, basses, camins, sendes i ribassos. Les palmeres es plantaven als marges segons una estructura d'horts, i creaven al seu torn un microclima interior especial favorable als cultius. Aquesta manera de barrejar un territori típic d'una estructura d'horta on el terreny es puga conrear de formes rectangulars, queda dividit mitjançant pantalles de palmeres plantades en fileres a distàncies iguals i d'altura i edat similar que formen enfilades. En les últimes dècades, hi ha hagut algunes actuacions urbanístiques que han perjudicat l'hort original.[7]
L'espai es va mantindre al marge de la ciutat, en un estat de total abandonament que el va portar quasi a la total degradació i pèrdua de les restes del Palmerar que encara existien.
En 1997 es va inaugurar el nou parc del Palmerar. En ell es van crear accessos i aparcaments, es va envoltar amb un mur de pedra, i es va intervindre a l'interior del Palmerar per introduir-hi elements com engrunsadors, quioscos, un circuit per a bicicletes i un circuit artificial d'aigua bombada des del mar que emula un riu, un llac amb barques i una cascada. Això, encara que no va respectar els horts agrícoles, va aconseguir salvar el lloc.[8]
Vegetació modifica
Aquest parc es caracteritza per tindre una gran vegetació autòctona, típica d'aquesta zona. Conté més de 7000 palmeres, de la família de les aracàcies. Les palmeres són monocotiledònies i arborescents, això vol dir que les fulles de la corona final de la tija estan dividides en forma de pinada. En aquest parc també hi ha palmeres datileres, també anomenades palmeres reials, les quals poden arribar a mesurar uns 20 m d'alt i de 30 a 40 cm d'amplària. Les seues fulles són de 6 a 7 metres de longitud. Els seus fruits són els anomenats dàtils, que són de color taronja, són carnosos i dolços i mesuren de 3 a 9 cm.[9]
Interior del parc modifica
A la fi del segle xx, el Palmerar anomenat com "El parc" o "El Carmen", propietat de Mariano Roca de Togores, comptava amb set mil palmeres. Amb les operacions de reforma i esdeveniments com a parc urbà, aquest nombre es va veure disminuït prop dels dos mil.
Templet modifica
El templet del Parc palmerar va ser inaugurat a l'octubre de 1997, en aquest lloc es du a terme una programació d'actuacions d'animació, teatre infantil, titelles...
Referències modifica
- ↑ «Parque El Pameral».
- ↑ «Parc El Palmeral». ALICANTE City & Beach. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «EL PALMERAL DE ALICANTE». [Consulta: 27 març 2019].
- ↑ Palmeral, Ramon Fernandez. Robins—n por Alicante (en castellà). Lulu.com, 2016-06-03. ISBN 9781365119491.
- ↑ «Parque El Palmeral de Alicante» (en castellà). Planea Moverte, 07-03-2018. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «El lujo de pedalear por un oasis de palmas y lagos».
- ↑ «El Palmeral se convertirá en el epicentro de un gran bosque urbano» (en castellà). AQUI en Alicante, 08-09-2017. [Consulta: 27 maig 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Alicante contará junto al Palmeral con el mayor parque urbano del municipio». www.diarioinformacion.com. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «LAS PALMERAS DE ALICANTE». [Consulta: 21 juny 2020].
Bibliografia addicional modifica
- Philippe Deslandes,Jean-Luc LI Roy, Enciclopèdia de la construcció: exemples d'arquitectura, pàg.15-16
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Palmerar |