Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Infotaula d'esdevenimentPaniònia
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata
Culturaantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata

L'objectiu principal era el culte comú a Posidó al que s'oferien esplèndids sacrificis, diu Diodor de Sicília. El sacerdot encarregat havia de ser sempre un home jove de Priene, que rebia el títol de rei; entre els sacrificis es feia el d'un brau. Però l'adoració del déu no era la única finalitat d'aquestes trobades. Quan hi havia alguna situació de perill o d'amenaça pel país, els jonis es trobaven en aquesta festa i discutien les opcions polítiques o bèl·liques que hi havia i aprovaven resolucions.

Tot i la celebració del festival mai va existir una confederació jònica organitzada i els lidis van poder ocupar ciutats de Jònia una per una sense trobar una reacció organitzada; ciutats individuals feien tractats i abandonaven a altres ciutats de Jònia. Diodor de Sicília diu que més tard els jonis van traslladar les seves trobades a la vora d'Efes, però Estrabó diu que la Paniònia encara es feia al seu temps, i sembla deixar entendre que es feia encara a Mycale mentre la Paniònia Efèsia sembla considerar-la un festival diferent.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Panionia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 26-XI-2020].