Panegiris
Panegiris del grec antic πανηγυρις, Panegyris significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, tal una fira, espectacle, jocs o un sacrifici».[1] El nom fou usat per a tres menes de trobades:
- la dels habitants d'una ciutat determinada i la seva rodalia (efèsia)
- la dels habitants d'un districte o província o tribu (dèlia, pambeòcia, paniònia)
- la trobada nacional com els jocs olímpics, jocs pítics, jocs ístmics i jocs nemeus o Panel·lènia.
Discursos dirigits als panegiris eren freqüents, i entre ells el famós d'Isòcrates d'Atenes, que encara que mai no fou llegit, és un exemple d'aquest tipus. Amb el temps els discursos destinats a elogiar una persona foren anomenats panegírics, especialment als emperadors i alts càrrecs.
ReferènciesModifica
- ↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez, Vicenç; et alii. «πανηγυρις». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 447.