Jocs Nemeus

Els Jocs Nemeus (en grec antic Νέμεα o Νέμεια) eren uns dels quatre jocs panhel·lènics celebrats a l'antiga Grècia, disputats en una vall anomenada Nemea, a l'Argòlida, cada dos anys. Eren disputats en honor a Zeus Nemeu.

Infotaula de competició esportivaJocs Nemeus
Tipusfestivitat religiosa i esdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
LlocNèmea Modifica el valor a Wikidata
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Nemea era un lloc on havien succeït diversos esdeveniments mítics. En aquell lloc, Argos vigilava la seva germana Io, i Hèracles hi va matar el Lleó de Nemea. Pausànies va indicar el lloc on hi havia la cova del Lleó. S'hi va construir l'esplèndid temple a Zeus Nemeu, que tenia un recinte sagrat, el ἄλσος ("alsos"), no pas un bosc sinó una zona dedicada al déu. Hi havia també un heròon dedicat a Ofeltes fill de Licurg, rei de Nemea, que va ser mort per una serp quan els set cabdills anaven a conquerir Tebes. En aquests llocs es celebraven els Jocs.

Segons les fonts, els Jocs van ser fundats per Hèracles després de derrotar el lleó de Nemea, diuen uns escolis a Píndar, o bé, segons Pausànies, instituïts com a Jocs Fúnebres per la mort d'Ofeltes. Èsquil diu que Ofeltes era un fill de Nemea, la filla del riu Asop. De qualsevol forma, se sap que els jocs, segurament en principi unes festes locals, daten en la seva forma panhel·lènica, només des del segle sisè aC.

Els JocsModifica

Amb els Jocs Ístmics, els Jocs Nemeus es disputaven l'any anterior i l'any posterior als Jocs Olímpics, i els Jocs Pitis se celebrava el tercer any del cicle olímpic.

Durant els Jocs es celebraven concursos musicals, competicions gimnàstiques i eqüestres (ἀγὼν μουσικός "ágon mousikos", γυμνικός "gimnikós", ἱππιλός "hippikós"), segons Plutarc. Les competicions gimnàstiques eren com les dels Jocs Olímpics, i es mencionen expressament la carrera a peu per homes i nens, la lluita, per a homes i joves, el pentatló, per a homes i nens, el pancraci, per a homes i joves. Segons es pot deduir de Pausànies, també es feien competicions de pugilat. Píndar diu que a més de les carreres simples a peu es celebraven curses d'homes amb la seva armadura completa. Els Jocs, segons Titus Livi, duraven més d'un dia. Els Jocs anaven a càrrec de la ciutat de Cleones, fins que Argos se'n va fer càrrec, i ocasionalment se'n donava la direcció a caps polítics o militars com ara Filip II de Macedònia o Tit Quinti Flaminí. De fet els que dirigien els Jocs eren els Hel·lanòdica, que se suposa que eren dotze (a Olímpia portaven el mateix nom i n'eren deu), i eren els encarregats d'arbitrar els concursos i donar els premis als guanyadors.

Els vencedors, com en altres grans festivals, rebien una garlanda de fulles d'api salvatge de la ciutat d'Argos. Segons algunes fonts, els vencedors en una primera època, rebien corones fetes amb branques d'oliver, però l'api, per la seva forma s'assimilava a un emblema de dol, i commemorava la mort d'Ofeltes. Durant la celebració s'establia la Hieromènia o treva sagrada, i cessaven totes les hostilitats. Els pobles grecs enviaven ambaixadors amb ofrenes a Zeus Nemeu.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Nemea». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 28-XI-2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Nemeus