Pantà de Margalef

El pantà de Margalef és un embassament que pertany al riu de Montsant (conca del riu Ebre), creat per una presa situada al municipi de Margalef, que s'estén pel seu terme municipal, a la comarca del Priorat.

Infotaula d'edifici
Pantà de Margalef
Dades
TipusPresa de volta Modifica el valor a Wikidata
Obertura1995 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada34 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud96 m Modifica el valor a Wikidata
Volum22.870 m³ Modifica el valor a Wikidata
Cabal570 m³/s (sobreeixidor)
9,7 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  434 m
cota de fonamentació:  400 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nompantà de Margalef Modifica el valor a Wikidata
Altitud434 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície31,57 ha Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata (97,02 km² Modifica el valor a Wikidata)
Volum2,98 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMargalef (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
 41° 15′ N, 0° 50′ E / 41.25°N,0.83°E / 41.25; 0.83Coord.: 41° 15′ N, 0° 50′ E / 41.25°N,0.83°E / 41.25; 0.83
Activitat
Propietat deAgència Catalana de l'Aigua Modifica el valor a Wikidata

El pantà fou projectat el 1984 i la seva construcció s'inicià el 1990.

Es tracta d'una presa d'arc de gravetat, amb capacitat per a 3 hm³, la qual possibilita el reg de les terres dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i del mateix Margalef.

El pantà va construir-se amb la voluntat d'emmagatzemar aigua per al reg d'unes poques hectàrees de conreus de presseguers a la vall del Montsant. L'obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l'estructura i la funció d'un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota la Catalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d'un estudi d'impacte ambiental que es va realitzar va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l'obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d'aigua sense malmetre aquest tram de riu, el pacte polític entre els alcaldes de la zona i el govern de torn va possibilitar l'aprovació del projecte.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica