Panteó (arquitectura)

Dibuix del panteó de Roma.

Panteó (del grec παν, pan, «tot» + θεών, theon, «dels déus»), en un sentit, és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica. Des del segle xvi la paraula també ha estat usada en un sentit secular, referint-se a un grup de gent exaltada.

En un altre sentit, es refereix a un temple o edifici sagrat dedicat a tots els déus d'una religió politeista particular. Salvo, en el cas de grans monuments, el seu significat actual és d'edificació funerària, normalment en un cementiri, on reposen les restes dels difunts d'una família o grup determinat. Probablement l'assimilació del nom de panteó a aquest ús provingui de la primitiva religió romana, que els esperits dels avantpassats eren considerats com a «déus domèstics». Una altra versió indica que el seu origen estaria que el cèlebre artista Rafael (Raffaello) va demanar ser (i va ser) enterrat al Panteó de Roma (Panteó d'Agripa).

En l'actualitat la paraula es fa servir principalment per descriure edificis com: